"És imprescindible convertir les ciutats en aliades del medi rural"
El Josep Maria Piñol és Tècnic de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili (URV). En aquesta entrevista parlem amb ell sobre el repte demogràfic, sobre què hauria de fer l'administració per fer-hi front, o sobre si és factible i necessari el repoblament de micropobles que tenen pocs -o cap- serveis o equipaments públics. Piñol, però, ho té clar: "Cal donar transversalitat a les polítiques, preferiblement a partir d’una estructura englobada en un únic departament".
- Parlem molt del repte demogràfic, però a vegades resulta difós. A què ens referim exactament? Quins són els principals reptes que han d’afrontar les àrees rurals en termes demogràfics?
Anem a una fase en la qual resultarà difícil conservar la base demogràfica. A la situació general de pèrdua -de la qual només escapen algunes àrees urbanes- s’afegeix l’específica rural, que ve heretada de motes dècades abans. A les problemàtiques del despoblament s’afegeixen les inherents a l’envelliment.
Els reptes van des del manteniment de serveis bàsics, en els quals ja hi ha dèficits importants, a l’estructura i dinàmica social dels pobles, passant per la manca de relleu generacional en moltes activitats (no només agràries).
Cal indicar, però, que a Catalunya aquesta problemàtica és menor que en altres zones mediterrànies. De fet, una part de zones rurals catalanes es pot considerar relativament saludable, encara que la situació dual es dóna a cada comarca.
- Quines iniciatives o polítiques podríem destacar a nivell europeu per fer front al repte demogràfic? Amb qui es pot emmirallar Catalunya?
D’entrada, amb aquelles que tenen el medi rural en una major consideració, com pot ser el cas d’estats com França, Irlanda o els països escandinaus. Apliquen el conegut rural proofing o adequació legislativa als espais rurals i difonen un relat en positiu dels mateixos i dels seus productes. Això comporta la major valoració d’aquests espais per part dels residents i per part de la població urbana.
Considero positius aquells casos en els quals el desenvolupament es fonamenta en l’impuls de polítiques d’innovació econòmica, com poden ser les Highlands escoceses o zones escandinaves. La captació i fixació de talent permet la regeneració demogràfica, acompanyada d’una perfecta cobertura tecnològica i polítiques d’habitatge i serveis bàsics (incloent aquells que es presten de manera telemàtica).
També hi ha casos interessants de captació de nous residents a partir de la innovació social. Seria el cas d’Idanha-a-Nova, a Portugal. Hi trobem llars d’infants que recullen els infants pels pobles, implicació de la gent gran en iniciatives diverses i una especial extensió de l’agricultura ecològica.
En canvi, soc escèptic amb determinades iniciatives de “repoblament” que pretenen resoldre en setmanes allò que s’ha perdut en dècades, portant famílies vinculades a un determinat lloc de treball.
- En els propers 10 anys, què li demanaries a l’administració per fer front al repte demogràfic de les àrees rurals? Quines polítiques i accions concretes creus que s’haurien de dur a terme?
Inicialment, donar transversalitat a les polítiques, preferiblement a partir d’una estructura englobada en un únic departament. A partir d’aquí, adaptar el marc legislatiu, establir incentius fiscals directes i indirectes, assegurar la cobertura TIC i implementar mesures innovadores en habitatge i mobilitat. També la incentivació de models innovadors de prestació de serveis (fins i tot mòbils). Tot això ha de ser aplicat preferentment en nuclis de certa dimensió, amb capacitat de regeneració i d’equilibri en relació al seu entorn.
- És factible i necessari el repoblament dels micropobles aïllats amb pocs o cap servei ni equipaments públics? Quin valor territorial té la supervivència d’aquests pobles en el context actual?
Té tot el valor, però la tasca no aconseguirà efectes si s’aplica indiscriminadament. A banda dels nuclis comentats en la pregunta anterior (de més de mil habitants) cal establir àrees pilot de repoblament que sí incloguin micropobles amb capacitat demostrativa en la comarca respectiva. D’altra banda, molts dels serveis hauran de ser telemàtics i/o supralocals, i són viables.
- Hi ha molta gent de ciutat que té ganes de marxar a viure en un entorn rural però no s’atreveixen. Què els hi diries?
Que el projecte de vida ha de manar, i s’ha de basar en criteris de qualitat, no es pot anar al medi rural a treballar catorze hores diàries o tenir microtalls de llum constants. I el projecte ha d’incloure la implicació social i cultural activa.
En aquells casos que el procés de decisió no sigui madur o faci por, aconsello practicar una segona residència de qualitat, a partir del patrimoni familiar, criteris innovadors d’habitatge compartit o simplement amb la utilització de l’oferta hotelera. Això inclou incentivar els vincles dels joves rurals amb el poble d’origen, un fet que incentivarà els autòctons a participar i a defensar els interessos locals.
Les noves tendències han de permetre models de vida més flexibles i, donat que el procés d’urbanització global és irreversible, és imprescindible convertir les ciutats en aliades del medi rural, amb una relació més positiva (com demana la UE). Inclou no només la residència, sinó l’adquisició de productes o, fins i tot, un contacte puntual que permeti la generació d’activitat econòmica en els pobles.
