"És molt important que aconseguim que nous habitants arribin als nostres pobles i s'hi quedin a viure"
Paloma Fábregas és la gerent de 'Centro de Desarrollo del Somontano – proyecto Pueblos Vivos'. En aquesta entrevista parlem amb ella sobre els principals reptes per a reduir el despoblament, quina és l'actual situació del món rural a l'Aragó, o quina és la relació que s'hauria d'establir entre el món rural i l'urbà. A més, Fábregas té clar que "els majors èxits són les persones i famílies que arriben a establir-se en els nostres territoris".
- Quins creus que són els reptes principals per a reduir el despoblament?
Crec que és molt important que aconseguim que nous habitants arribin als nostres pobles i es quedin a viure en ells. És imprescindible perquè la població està molt envellida, i és necessari incrementar la població per a assegurar un manteniment del medi, de les activitats i de la qualitat de vida (serveis sobretot).
I per a això veig essencial que hi hagi habitatge disponible, bona connexió a Internet, i un bon nivell de serveis. Però, el manteniment de l'activitat agrària, l'aprofitament de les oportunitats laborals, bones comunicacions, un entorn natural sa, i un bon ambient social i sentiment de comunitat, són també importants. Finalment, entenc que tot allò que faciliti la vida de la gent gran als pobles, i la seva permanència en ells, és fonamental.
- Quina és la situació del món rural a l'Aragó?
A l'Aragó hi ha 3 províncies i 33 comarques, i les situacions d'unes zones i altres no són iguals. Però sí que podem afirmar que la despoblació i l'envelliment són fenòmens que afecten a moltes comarques.
Als territoris “Pueblos Vivos", des de 1900 hem perdut el 51% dels nostres habitants; i en els últims 9, el 5%. Tenim una densitat mitjana de 6,97 hab/km². El saldo vegetatiu i el saldo migratori són negatius en l'última dècada (amb l'excepció puntual d'un territori).
L'emigració dels habitants ha envellit i s’ha masculinitzat la nostra població, i això dificulta la seva renovació. En 7 de les 10 comarques, els majors de 65 anys representen més del 24% de la població (Espanya, 19%). Els joves (menors de 35) representen entre el 22% i el 33% de la població (Espanya 37%). I 6 de les 10 comarques mostren un índex de masculinitat superior a 108.
Les Taxes Brutes de Natalitat, són baixíssimes, del 3,71 per mil, al 7,17 per mil; i amb tendència descendent en 7 comarques. I les taxes de mortalitat són molt altes , del 11,29 al 22 per mil; I es preveu la continuació del procés de despoblació, si no es posen en marxa mesures per a frenar-lo.
Observem problemes com l’abandonament de determinades activitats agràries, l'escassa oferta d'habitatge o uns serveis de transport públic molt escassos. No obstant això, creiem que som zones que oferim un marc de vida saludable, amb un entorn natural i un patrimoni cultural de gran riquesa, amb oportunitats laborals, una bona oferta de serveis culturals i una acceptable connexió a Internet en molts llocs.
- Com consideres que es podria potenciar el lloguer, venda o cessió d'habitatges a municipis rurals?
L'escassa oferta d'habitatge, tant en lloguer com en venda, és una dificultat a la que ens enfrontem tots els territoris que treballem en el projecte “Pueblos Vivos”. I per això, els municipis, les comarques o els propis grups, estem duent a terme diferents iniciatives per a pal·liar aquest problema. El primer que estem fent és identificar habitatges, edificis, i solars susceptibles de ser utilitzats per poder posar al mercat una nova oferta d'habitatge.
A vegades es fan inventaris, en unes altres s'identifiquen alguns d'ells amb la col·laboració de membres de la corporació municipal i col·laboradors del projecte. I sempre les registrem en una base de dades (algunes es publiquen en la web com la de Jiloca- Gallocanta i altres les gestionem internament).
També estem fent una feina de sensibilització de la població per a animar-la a llogar cases desocupades o buides, o cases que volien vendre. A més, estem fent costat als ajuntaments perquè condicionin habitatges de propietat municipal i els lloguin. També els informem de totes les ajudes que es publiquen per a aquesta finalitat, i en alguns territoris, hem concedit subvencions LEADER per a aquesta mena de projectes. I finalment, s'estan posant en marxa fórmules d'intermediació en les quals algun ajuntament o comarca està gestionant la borsa d’habitatges privat destinat al lloguer donant facilitats a propietaris i inquilins: certificació energètica, assessoria jurídica, informació de drets i deures, tràmits, visites de potencials usuaris, etc.
- Quina és la relació que s'hauria d'establir entre el món rural i el món urbà?
En el món actual globalitzat, amb gran desenvolupament dels mitjans de transport i comunicació, i amb un mercat global i activitats interdependents, el contacte entre el món urbà i rural és molt més superior que anys enrere. Estem interconnectats diàriament, i un necessita a l'altre. Nosaltres estem convençuts que per mantenir el medi rural viu és necessari mantenir un equilibri ambiental territorial. Entenem que els pobles oferim un marc de vida saludable, perquè les persones puguin desenvolupar-se professionalment i personalment. Considerem que les persones han de poder triar on volen viure, han de tenir oportunitats per a decidir el lloc en el qual volen desenvolupar-se: uns en el mitjà urbà i altres en el medi rural. Hem de potenciar la comunicació i el diàleg entre el medi rural i l'urbà, i divulgar millor tot el que ofereixen els pobles. I segurament podem treballar en diferents camps per a difondre una imatge més real, actual i que superi els estereotips que la ciutat té dels pobles: a) difonent a través de les Xarxes Socials i Mitjans de comunicació; b) aprofitant el contacte que s'estableix amb l'activitat turística i c) millorant la integració dels nous pobladors amb la població local.
- Ens podries explicar algun cas d'èxit del projecte?
Els majors èxits són les persones i famílies que arriben a establir-se en els nostres territoris. Es reben consultes totes les setmanes, a través del correu electrònic, telèfon i missatges a les xarxes socials. Durant l'últim any, per exemple, s'han rebut prop de 200 consultes. Però el procés de decisió i trasllat pot ser llarg, encara que varia molt perquè les situacions són particulars en cada cas. I els resultats depenen de moltes variables perquè influeixen molts factors; l'escassa oferta d'habitatge dificulta la tasca, i la pandèmia de la COVID19 tampoc ha ajudat últimament. Però van arribant famílies, fins avui prop de 20, i a poc a poc es van veient resultats.
D'altra banda, creiem que és molt innovador el cicle de tallers virtuals “Acomiadar, arribar, acollir”, que hem dut a terme des de setembre de l'any passat i finalitzarà al maig. S'han abordat les dificultats per a la integració dels nous pobladors i s'estan dissenyant activitats per a millorar l'acolliment i la convivència.
També estem orgullosos l'elaboració d'una metodologia de treball i d'unes eines : un sistema de recollida d'informació sobre recursos útils dels territoris per a potencials nous pobladors ( serveis sanitaris i educatius, connexió a Internet, transport públic, serveis de proximitat, etc), La pàgina web www.pueblosvivosaragon.com per a difondre el projecte , i especialment aquests recursos útils i oportunitats dels territoris; i una aplicació web per a gestionar la informació de totes les consultes que es reben, que comença a funcionar aquesta setmana en fase de proves.
- Quin paper tenen els joves en aquesta situació? Esteu duent a terme alguna iniciativa per a potenciar el retorn de joves al món rural?
El paper dels joves és important en la lluita contra la despoblació. No obstant això, fins ara hem treballat d'una forma transversal actuant amb tota la població (en les accions de sensibilització, de formació d'associacions, creant la Xarxa de col·laboradors, etc), sense fer accions específiques. Alguns dels grups del Projecte Pueblos Vivos complementen el treball que fem amb la seva participació en el projecte “Jovenes Dinamizadores del Medio rural” que duu a terme accions per a implicar la joventut en el desenvolupament d'aquests territoris rurals i per a promocionar l'emprenedoria. D'altra banda, hem iniciat una col·laboració amb el Pla de Retorn Jove d'Aragó i amb l'organització Volvemos.org que treballen per a facilitar el retorn de persones espanyoles que viuen a l'estranger, molts d'ells joves i qualificats, que han emigrat (sobretot durant la crisi iniciada en 2008).
