"Es tracta de trobar un nou equilibri, un mosaic entre espais boscosos i oberts i una cogestió d'espais mixtos com ho fa la silvopastura"
El GAL Cévennes, com els altres 300 Grups d'Acció Local de França, acompanya els promotors de projectes en el muntatge i el seguiment de les seves candidatures, i s'encarrega de la gestió administrativa i financera del programa LEADER. El GAL Cévennes és un territori estructurat de 7 mancomunitats i 1 comunitat urbana, que té com a objectiu acompanyar i impulsar projectes innovadors que afavoreixen la creació de xarxes entre els actors del desenvolupament rural. Parlem amb Georges Zinsstag, membre del GAL Cévennes, sobre la silvopastura i la xarxa de cooperació, intercanvis i millores establerta entre diferents territoris a escala transnacional.
- Ens pot explicar els objectius del projecte de cooperació transnacional entre França, Itàlia i Catalunya en el tema de les pastures llenyoses?
En una reunió a Itàlia, l'octubre de 2019, vam redactar la "Carta Piaggine", en la qual vam formular el nostre objectiu compartit: "Mantenir i desenvolupar l'agricultura pastoral en els territoris on sigui coherent amb el context natural i les qüestions econòmiques, socials i ambientals, de manera que aquests territoris segueixin sent espais de vida i de producció amb una població activa".
Més concretament, volem actuar per una revaloració de la professió mitjançant l'intercanvi de bones pràctiques i una reflexió comuna per millorar les condicions de vida i treball dels ramaders i pastors i el seu reconeixement en el conjunt de la societat. Això ha d'incloure el desenvolupament d'un concepte d'associació entre els ramaders i el seu territori. A través de diverses accions de comunicació, es tracta de promoure i donar a conèixer els interessos compartits entre la ramaderia extensiva i el desenvolupament territorial, i en definitiva, tota la multifuncionalitat d'aquesta activitat. A més, com que les polítiques públiques tenen un paper molt important en el manteniment de les activitats agràries, també volem treballar per impulsar un cert lobby que defensi els nostres objectius i interessos. - Què et va motivar a dur a terme el projecte?
Hi ha dues observacions que ens van motivar. La primera és l'amenaça de desertificació a les regions on es practica el pastoralisme. De fet, els sistemes econòmics segueixen sent fràgils. La vida quotidiana dels ramaders, sovint mal entesa i de vegades menystinguda, està lluny dels estàndards de vida del nostre temps. Hi ha un veritable repte d'atractiu i modernització de la professió per garantir la renovació de generacions. A més, cal tenir en compte la precarietat del sòl, l'accés a la terra i les polítiques que no sempre s'adapten.
El segon punt és la dificultat de tenir espais boscosos i els recursos pastorals no herbacis reconeguts en la PAC. Gairebé la meitat de les àrees pastorals de les regions mediterrànies són superfícies amb vegetació arbustiva i llenyosa que proporcionen una gran varietat de recursos i juguen un paper important en l'alimentació dels ramats (que s'accentua encara més pel canvi climàtic). No obstant això, des de fa molts anys, aquestes àrees s'han trobat amb totes les dificultats de ser reconegudes com a zones de producció agrícola. Aquesta dificultat té l'efecte de fer precària la situació dels ramaders i pastors i empènyer-los a abandonar aquestes zones. Això agreuja la tendència cap al tancament d'entorns amb tot el seu corol·lari de degradació paisatgística, reducció de la biodiversitat, augment del risc d'incendi, etc. - Quines conclusions treus després de fer aquests diagnòstics?
Hem d'actuar en diferents nivells: la viabilitat dels sistemes i l'atractiu de la professió, la valoració de productes, la terra, l'ancoratge d'aquesta activitat en la vida dels territoris, el reconeixement d'externalitats positives i la millora de les polítiques públiques. Per descomptat, com a part de la nostra modesta operació, no canviarem la cara del món, però podem fer una contribució per avançar en aquesta direcció. Allò que també ens motiva en particular és assenyalar i donar a conèixer que els territoris dels tres països implicats en aquesta operació estan experimentant les mateixes dificultats estructurals, i que els ramaders i pastors estan fent la mateixa feina i s'enfronten als mateixos reptes. És molt estimulant pensar i actuar a escala transnacional. - Quines eines tenim actualment per ajudar a aquest tipus de ramaderia?
No hi ha cap eina real. Jo respondria a la pregunta per "organització, comunicació, xarxes i lobby". Tenim un actiu a França que és la implicació de molts agricultors en organitzacions professionals. Per descomptat, hi ha competitivitat entre sindicats i també entre territoris i sectors, però en general aquestes organitzacions permeten una gran reflexió i debat intern, i són reconegudes pels organismes públics com a interlocutors inevitables. Tenim la impressió i lamentem que a Itàlia i Espanya els agricultors estiguin molt menys organitzats i involucrats en l'acció col·lectiva, sigui quina sigui l'economia o la política.
La comunicació, "donar a conèixer" és essencial per donar suport a aquestes activitats, i és un eix important dels objectius del nostre funcionament. Òbviament som conscients que comunicar-nos bé és una qüestió complicada. Com a part del nostre funcionament, estem treballant en accions dirigides a les persones dels nostres territoris i als responsables polítics implicats en el desenvolupament de les polítiques públiques. Pel que fa a les xarxes, ens adonem regularment que no estem sols amb les nostres preocupacions. Unes bones xarxes poden millorar, de vegades de manera decisiva, l'eficàcia de la nostra acció. - És necessari el suport de la Unió Europea per fomentar la silvopastura?
Per descomptat, la nostra operació va prendre com a punt de partida les dificultats de tenir pastures arbrades i silvopastura reconegudes en la PAC. A més, crec que és important enfortir les aliances entre gestors forestals, agricultors i pastors, que són tots actors de la zona rural. I el suport públic i les polítiques reguladores, desenvolupades en l'àmbit europeu, són essencials per a totes aquestes activitats. - Quin futur preveu en el projecte?
Està previst que la nostra operació finalitzi a finals d'aquest any. El 2020 la pandèmia ens va obligar a cancel·lar les reunions que ens permetrien avançar en els nostres documents de síntesi i comunicació. De moment no podem ser molt optimistes sobre el 2021. Però les dues reunions que encara no hem programat ens semblen essencials per aconseguir resultats satisfactoris. No poden ser substituïdes per reunions virtuals.
Però, a part d'aquesta operació precisa, que, per tant, ha d'acabar en un futur pròxim, hi ha la qüestió d'una continuació dels intercanvis i les aliances a escala transnacional. Això em sembla extremadament desitjable i necessari en el context europeu i globalitzat actual. - Quin futur preveu en les pastures llenyoses si continua com ho ha fet fins ara, amb tan poc incentiu?
Les regions mediterrànies hem estat assistint des de fa molt de temps a un declivi agrícola i, en particular, a una disminució de la ramaderia extensiva que ha provocat la progressió de la reforestació espontània. Coneixem les conseqüències d'aquest tancament d'entorns, degradació paisatgística, disminució de la biodiversitat, augment del risc d'incendi, etc. No es tracta, per descomptat, de qüestionar la realitat forestal en aquests territoris, no es tracta de contraposar la silvicultura i el bestiar, sinó de trobar un nou equilibri, un mosaic entre espais boscosos i oberts i una cogestió d'espais mixtos com ho fa la silvopastura.
