Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

"Som rurals, som futur!"

Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19 | secretaria@arca-dr.cat

Gemma Carbó: "Cal tenir garantides les condicions d’habitabilitat als territoris rurals"

Gemma Carbó és la directora del Museu de la Vida Rural. Parlem amb ella sobre l'Agenda Rural de Catalunya i sobre quins aspectes del seu àmbit d'actuació considera clau treballar en un futur immediat als territoris rurals.

Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural.
Gemma Carbó, directora del Museu de la Vida Rural

Què en penseu de que s’estigui desenvolupant l’Agenda Rural de Catalunya?

És una iniciativa que celebrem i a la que ens hi hem sumat amb moltes ganes. Calia donar veu a les persones que viuen fora de les grans ciutats i que no tenen vies d’accés a les fórmules polítiques més convencionals. La baixa densitat de població d’aquests territoris no justifica la poca rellevància que s’ha donat tradicionalment a aquest món rural. Avui més que mai, la gestió del territori i el seu dinamisme és la clau de volta per a la millora de bona part dels problemes explicitats en l’Agenda 2030 dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides.

Quins aspectes importants del vostre àmbit d’actuació considereu clau treballar en un futur immediat als territoris rurals?

Per fer possible un territori, i per tant, uns pobles vius, ha de ser possible tenir garantides les condicions d’habitabilitat en aquests entorns. Hi ha matèries molt evidents com la salut i l’habitatge però n’hi d’altres que són tant o més essencials com la cultura, la comunicació i l’educació. Els estudis i la vida cultural han estat dos dels grans motius d’emigració cap a les ciutats, sobretot a partir dels anys cinquanta del segle passat. És justament el relat cultural que es crea des de la ciutat el que situa la vida al món rural com a expressió de pobresa, analfabetisme i poca vinculació amb la modernitat. El treball amb les mans, els oficis tradicionals es van percebent amb la industrialització i l’aparició del sector serveis com a poc gratificants i poc necessaris.

La pandèmia de la còvid 19 ha contribuït a consolidar un canvi de tendència que s’estava produint des de fa uns anys en aquest relat cultural. D’ençà de l’informe conegut com a Meadows, publicat pel Club de Roma l’any 1972, hem començat a dubtar que el creixement econòmic i la urbanització del món fossin viables i infinits. Les crisis econòmiques, socials i mediambientals consecutives ens han portat a l’aprovació d’una agenda global per un desenvolupament més sostenible. Això ha fet repensar els models de vida i tornem a mirar el territori i els pobles com a oportunitat.

Quan parlem de cultura parlem de memòria i d'història preservada en museus, arxius, biblioteques, que ens ajuda a entendre el present. Però parlem també dels llenguatges artístics i expressius que ens apoderen per canviar-lo. En aliança amb l’educació i la comunicació, la cultura és un pilar fonamental, el quart, de la sostenibilitat.

Com podeu contribuir des del Museu de la vida rural en el desenvolupament de l’Agenda Rural de Catalunya?

Entenem el museu com un espai de trobada per pensar aquest món rural i com un agent fonamental del territori en clau econòmica, mediambiental i social. Per això, volem posar-nos al servei de les comunitats per impulsar les accions específicament culturals i coordinar-nos de manera transversal amb la resta d’agents que treballen per les altres línies d’acció.

Treballarem per garantir el dret fonamental a participar de la vida cultural. Impulsarem les arts i la cultura com a eix de transformació i participació, que permeti posar paraules, imatges, rituals moments i emocions al que suposa viure en comunitat, facilitant el diàleg intercultural tan necessari en la nostra actual realitat social.  La Fundació Carulla ja ho està fent arreu de Catalunya amb iniciatives com les del projecte Nilak i els espais de treball que anomenem “mutare”. el Museu vol canalitzar aquesta energia en l’àmbit de la ruralitat.

Però també per fer d’aquesta cultura vinculada al treball de la terra i als oficis artesanals un element d’innovació econòmica i social. Ens posarem al servei de les administracions públiques ajudant a crear oportunitats per als i les joves en nous àmbits laborals, en nous models de turisme més sostenible, possibilitant que les arts contemporànies dialoguin amb el coneixement i els sabers ancestrals.

I per descomptat, acompanyarem a les comunitats educatives i socials en la sensibilització i la mirada crítica que ha de permetre avançar cap a la sostenibilitat. El treball amb les escoles, les entitats, les comunitats va adreçat a la reflexió i a la investigació, a mostrar avenços, alternatives i potencialitats d’altres maneres de viure més respectuoses amb la natura, de transicions cap a models agroecològics, d’aprendre a negociar els conflictes a través de les arts i la cultura, de buscar solucions a les injustícies i les desigualtats analitzant el coneixement generat per les comunitats rurals que ens han precedit.

Com creieu que l’Agenda Rural de Catalunya pot beneficiar el treball que feu des de les vostres entitats?

Esperem que l’Agenda posicioni aquesta realitat en les polítiques públiques, que obri portes administratives i culturals per reequilibrar les inversions i negociar amb les ciutats, de manera consensuada, la redistribució de persones, recursos i possibilitats.