"Hem de començar a estar orgullosos de la nostra terra i a creure que hi podem viure igual o més bé que als llocs més grans"
L’Agenda Rural de Catalunya ha identificat vuit reptes als quals ha de fer front el món rural per garantir en un futur immediat que les seves necessitats com a societat estaran cobertes. En parlem amb Gemma Orrit, alcaldessa de Peramola.
- Per què vas apostar per viure/quedar-te en un nucli rural?
A mi, sempre m’ha agradat viure a Peramola. Mai m’he plantejat altra cosa que viure aquí i després de viure set anys a la ciutat encara ho tenia més clar. Aquí, hi tinc els amics, la família, i també els veïns, que els conec des de sempre i són part de la meva vida. - Què et va portar a presentar-te a una llista electoral i assumir l’alcaldia d’un municipi rural?
Vam decidir fer una llista amb tota la gent jove del municipi. El principal motiu pel qual em vaig unir al projecte era, precisament, perquè era un projecte de tot el jovent. Com a joves, sempre hem estat molt implicats en la vida social i cultural del municipi i presentar-nos a l’Ajuntament era un pas més que crec que havíem de fer. Penso que és important que la gent jove formi part de les institucions, perquè d’aquesta manera podem fer polítiques pensades per al jovent, cosa que als pobles petits costa, perquè normalment als consistoris hi ha sempre gent més gran i per tant, tenen una altra perspectiva.
El problema més important de ser jove i ser alcaldessa és que sovint encara no tenim una vida laboral i familiar estable. En quatre anys de legislatura, poden arribar a canviar moltes coses, inclòs el teu domicili, i això et condiciona molt quan estàs al capdavant d’un consistori. Pel que fa a les oportunitats, la més gran, l’aprenentatge. Cada dia a l’Ajuntament és una experiència diferent. Aprens urbanisme, arquitectura, literatura, psicologia, dret, etc. Els alcaldes i alcaldesses dels pobles petits aprenem de tot! - Quins són els principals reptes que ha de fer front el teu municipi per evitar el despoblament i assegurar-ne la persistència de les generacions futures?
El despoblament és el repte més gran dels petits municipis. La base per frenar aquesta problemàtica és principalment l’accés a l’habitatge. Actualment, al municipi de Peramola, hi ha 37 habitatges buits, dels quals 20 són habitables, en 10 cal fer-hi actuacions de millora i 7 estan en ruïnes. Per tant, cal conscienciar als veïns i veïnes que és important que lloguin o venguin els seus habitatges per poder atreure noves famílies que vinguin a viure al poble. La solidaritat col·lectiva és bàsica perquè els municipis petits puguin sobreviure. A banda de l’habitatge, és imprescindible dotar als municipis de les telecomunicacions adequades per tal que la gent pugui treballar des de casa. - Podries explicar algun projecte per atraure nous habitants?
Des de l’Ajuntament de Peramola, hem dissenyat un projecte per revertir el despoblament al nostre municipi. Per una banda, volem incentivar la creació d'activitat econòmica i l’ocupació al municipi mitjançant el foment de l’emprenedoria. Es farà a través de subvencionar la quota de la Seguretat Social en el règim especial de treballadors autònoms de nova creació, incloent-hi l’agrari per compte propi, a les persones residents a Peramola. Per altra banda, hem llogat edificis del municipi per a destinar-los a lloguer de primera residència i es traurà una línia d’ajuts per a rehabilitació d’edificis buits. Totes les actuacions formen part del projecte “Peramola, municipi per 365 dies l’any”. - Enumera alguns factors d’oportunitat que poden atraure gent jove al teu municipi:
- Accés a un habitatge digne i econòmicament assequible.
- Facilitats econòmiques i burocràtiques a l’hora de crear una empresa.
- Accés a llocs de feina qualificats i ben remunerats.
- Facilitats per conciliar la vida laboral i familiar.
- Recuperar les zones d’oci per al jovent.
- Relaxar les normes urbanístiques per tal de poder construir cases amb més facilitat. - Explica’ns alguns factors de dificultat que poden fer marxar gent del teu municipi:
- No tenir accés fàcil a serveis bàsics.
- No tenir accés a la cultura i a l’oci.
- Manca de telecomunicacions.
- Manca de llocs de treball qualificats.
- Manca d’accés a habitatges dignes. - Com veus el món rural d’aquí a 25 anys? Què creus que cal millorar?
La primera reacció que em surt és dir que hi veig un futur molt negre. La gent jove del municipi marxa cada dia. Del meu grup d’amics, ens hem quedat 5 al municipi, dels 25 que érem. Tots han marxat o bé per feina o bé perquè han trobat la parella en un altre lloc. La població a Peramola cada cop està més envellida i no hi ha relleu generacional.
Ara bé, sóc una persona de caràcter optimista i crec que tot es pot revertir. Estic convençuda que si les administracions ens ho creiem i hi treballem podrem frenar aquesta situació. Cal, doncs, invertir econòmicament en les zones despoblades. Cal també fer una discriminació positiva cap a aquestes zones i sobretot cal fer molta pedagogia, molta. A les zones rurals, tenim molts complexos. No ens creiem les oportunitats que tenim. Hem de començar a estar orgullosos de la nostra terra i a creure que hi podem viure igual o més bé que als llocs més grans. Penso que quan nosaltres estiguem convençuts de tot plegat, podrem convèncer altra gent perquè retorni als pobles.
