"L’Agenda Rural Catalana ha de ser l’estratègia compartida per totes les administracions que trenqui amb les polítiques sectorials per prioritzar l’actuació conjunta"
La Comissió Interdepartamental sobre el Despoblament Rural, liderada per la Direcció General de Desenvolupament Rural, va encomanar a ARCA, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles i al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible la redacció de l’Agenda Rural Catalana que en consonància amb altres agendes catalanes i europees dibuixi les línies de desenvolupament rural dels propers anys. Parlem amb Lluís Soler, president de l'Associació Catalana de Municipis, sobre els reptes que ha de donar resposta la futura Agenda Rural Catalana.
- El passat setembre la Generalitat va donar llum verda a la creació d’una Agenda Rural Catalana. Un gran pas endavant pels territoris rurals del país.
És un gran pas per poder tenir una proposta que sorgeixi del propi territori i que passi a incorporar-se com una prioritat de país per a totes les administracions, no només pels municipis i els ens locals. - Una iniciativa sorgida de la col·laboració i treball conjunt de diverses entitats representatives del món rural i municipal català.
Efectivament, les entitats que impulsem l’Agenda Rural Catalana, ho fem a partir del coneixement de les mancances i necessitats del territori i amb un esperit de col·laboració per a poder treballar conjuntament els propers anys per a convertir l’Agenda Rural Catalana en actuacions concretes que millorin la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats a tot el territori del nostre país, afavorint l’activitat econòmica alhora que preservant el medi natural. - L’Associació Catalana de Municipis és un dels ens impulsors del document. Quina experiència hi aporta?
D’una banda, la representativitat. L’ACM té 938 ajuntaments associats, tots els Consells Comarcals i les quatre Diputacions. D'altra banda, des de la Fundació per a la Transparència i el Bon Govern Local, vinculada a l’ACM, en els darrers dos anys, hem treballat el projecte “Arrelament”, per estudiar a fons el despoblament, les seves causes i les possibles accions a dur a terme per aconseguir revertir l’actual situació. Aquest mes de gener, impulsarem tres proves pilot, adreçades principalment a serveis a les persones, com a concreció d’aquest projecte i per poder replicar posteriorment aquestes experiències a altres territoris en situació similar. - Aconseguir un equilibri territorial que permeti la igualtat d’oportunitats és un dels reptes als quals caldrà donar resposta. Quines actuacions/estratègies es plantegen en aquest sentit?
Cal pensar en tot el país. Les iniciatives que actualment ja s’han iniciat, com l’Agenda Urbana, l’Aliança 2030, el projecte País Viu, totes elles han de complementar-se, també l’Agenda Rural Catalana. Des de l’ACM, participem en totes aquestes iniciatives i juntament amb la resta d’entitats que impulsem l’Agenda Rural Catalana, hem de ser capaços de tenir una mirada que incorpori no tan sols les diferents estratègies, sinó totes aquelles organitzacions, entitats i agents del territori que acabin sentint com a pròpia l’Agenda Rural Catalana.
En aquest sentit, i més tenint en compte la greu situació socioeconòmica que provoca la pandèmia, les persones emprenedores i les petites i mitjanes empreses són determinants per a reactivar econòmicament el territori, crear ocupació i contribuir a fixar la població al territori. La transversalitat d’actuacions creiem que pot generar aquest efecte multiplicador beneficiós pel territori. - I, si parlem de futur, que suposarà disposar d’una Agenda Rural pròpia?
L’Agenda Rural Catalana ha de ser l’estratègia compartida entre territori i totes les administracions de cara als propers anys. Una proposta concreta que trenqui amb les polítiques sectorials per prioritzar l’actuació conjunta amb les sinergies que això ha de comportar. Alhora, ha de ser el marc d’on neixin les propostes de les iniciatives a executar en els propers anys amb els fons europeus per a la reactivació.
