"L’Agenda Rural Catalana, juntament amb el cas francès, és pionera entomant el repte de donar resposta a les necessitats dels territoris rurals"
La Comissió Interdepartamental sobre el Despoblament Rural, liderada per la Direcció General de Desenvolupament Rural, va encomanar a ARCA, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles i al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible la redacció de l’Agenda Rural Catalana que en consonància amb altres agendes catalanes i europees dibuixi les línies de desenvolupament rural dels propers anys. Parlem amb Meritxell Serret, delegada del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea, sobre els reptes que ha de donar resposta la futura Agenda Rural Catalana i sobre el rol del món rural per garantir el benestar i la sostenibilitat.
- El passat setembre la Generalitat va donar llum verda a la creació d’una Agenda Rural Catalana. Un gran pas endavant pels territoris rurals del país.
Certament, l’Agenda Rural Catalana és un gran pas i és vital per a la nostra societat. A més, es fa en sintonia amb el que s’està impulsant a nivell de la Unió Europea i, fins a cert punt, som pioners a respondre al repte que s’està plantejant per als propers anys per donar resposta a les necessitats dels territoris rurals d’arreu d’Europa.
A Catalunya, portem uns vint anys de polítiques de desenvolupament rural i s’ha avançat en molts sentits, amb exemples exitosos i una dinàmica consolidada a través dels Grups d’Acció Local. Però els reptes no s’acaben, encara hi ha el del desequilibri territorial i les dinàmiques de despoblament, que se sumen amb els que plantegen la crisi climàtica i la globalització. L’Agenda Rural ha d’afavorir les oportunitats per afrontar aquests reptes, per avançar en la transició verda i en la digitalització, per afavorir el dinamisme socioeconòmic i per garantir la igualtat d’oportunitats de tothom que vulgui desenvolupar el seu projecte de vida en un entorn rural.
La Comissió Europea ha posat per primera vegada i de manera destacada el món rural entre les seves prioritats polítiques, perquè el 50% de la població europea viu a les zones rurals i per la riquesa de la diversitat territorial i de paisatges que conformen la Unió Europea. Per això, s’ha fixat la prioritat d’establir una visió a llarg termini pel 76% del seu territori, que són les zones rurals, amb una visió holística, destacant que són imprescindibles per complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i la transició verda. En aquest sentit, s’ha fet evident la necessitat que els fons europeus, no només del programa LEADER, sinó també els fons de cohesió, les possibilitats de finançament del Banc Europeu d’Inversions i del Pla de Reactivació de la Unió Europea, puguin destinar-se a la transformació de les zones rurals.
Durant la Covid-19, les zones rurals s’han adaptat i han demostrat la seva resiliència en el període de crisi, amb subministrament d’aliments a les zones urbanes i oferint espais oberts i segurs, necessaris durant aquest temps de confinament. D’altra banda, els habitants de les zones urbanes, han confiat i redescobert els productes de proximitat i els avantatges de les zones rurals. L’Agenda Rural podrà contribuir al fet que les dinàmiques positives que s’han generat durant la pandèmia reforcin la innovació i la dinamització de les zones rurals. - Apoderar el món rural i fer-lo partícip en la presa de decisions és clau per poder donar resposta a les seves necessitats.
Al llarg d’aquests vint anys de polítiques de desenvolupament rural europees i catalanes, hem après que han de ser necessàriament transversals, amb una visió a mitjà i llarg termini, i que per a tenir aquesta visió holística cal poder escoltar totes les veus implicades. Una altra lliçó de tots aquests anys és que la gran diversitat del territori català es converteix en una gran heterogeneïtat de visions, i això reforça la necessitat de fer partícip el món rural en la presa de decisions per a poder donar respostes diferents a les diferents necessitats.
L’apoderament del món rural passa perquè la ciutadania estigui informada, i formada si cal, sobre les diferents polítiques i realitats que conviuen i defineixen el present i futur dels territoris. La participació de la gent que viu en aquests territoris en la identificació dels reptes és fonamental per transformar les debilitats en oportunitats.
A més, també respon a una concepció de governança de baix a dalt, republicana, que enllaça perfectament amb la que ha impulsat la Unió Europea a través de la metodologia LEADER i el principi de subsidiarietat, que lliga la participació ciutadana amb la governança multinivell.
El món local és el que millor coneix la realitat local i el que pot trobar els seus mecanismes de resiliència. Això, però, no treu la necessitat d’una visió global, de país, per apostar per la coordinació i complementarietat de polítiques i infraestructures que donin les eines als nostres territoris. Aquest ha de ser un dels objectius principals de l’Agenda Rural Catalana. - En aquest sentit, la Unió Europea va aprovar l’any 2018 una resolució a favor de crear una “Agenda Rural Europea”. Quins passos s’han fet?
La resolució a favor de crear una Agenda Rural Europea té els seus antecedents en la Declaració de Cork de 2016, que va ser el gran fòrum de reflexió dels actors del món rural per marcar les grans línies de treball i els principals reptes als quals han de fer front les zones rurals europees. A partir d’aquesta proposta marc per a les polítiques europees pel món rural, la Comissió Europea ha recollit els reptes identificats i els està transformant en estratègies com la “De la Granja a la Taula”, la de Biodiversitat, la Forestal i la “Visió a llarg termini de les zones rurals”.
Un dels grans passos fets des d’aleshores fins ara, al meu entendre, és incorporar aquesta visió de futur en les diferents grans polítiques de la Comissió, amb línies de treball transversals i complementàries a la PAC, a la política de Cohesió i a la de Recerca i Innovació, principalment, i que s’han d’acabar traslladant també en la gestió concreta dels fons i programes europeus.
És un pas necessari per a donar resposta a aquesta concepció més holística i de mitjà-llarg termini de les polítiques de desenvolupament rural, i per a treballar amb visió integral de territori la valorització de les cadenes de valor, la viabilitat i prosperitat de les empreses, la transformació digital, la preservació del medi natural i la gestió dels recursos naturals, l’estímul a la R+D+I, la transició energètica, la innovació social, etc. - A nivell territorial hi ha pocs antecedents d’Agendes Rurals més enllà del cas francès. Som un referent a tenir en compte/internacional?
Actualment, l’Agenda Rural Catalana juntament amb el cas francès som pioners a nivell europeu. Per tant se’ns pot arribar a considerar un referent a tenir en compte, tant en “què” com en el “com”. D’una banda, per la capacitat que tinguem de dotar-la amb aquesta visió holística de les àrees rurals i traslladar-la en les propostes concretes. D’altra banda, i no menys important, per la governança amb que s’elabori i es doti pel seu desplegament. La participació dels agents socioeconòmics del territori, dels ens locals i dels diferents àmbits de govern de la Generalitat de Catalunya en l’Agenda Rural Catalana és vital pel seu èxit.
Per això, hem de comptar amb els aprenentatges i fortaleses guanyades en la trajectòria dels darrers vint anys de desplegament de la metodologia LEADER, en el marc de la participació ciutadana, la cooperació público-privada i la cultura cooperativista, entre altres. - A nivell europeu, el món rural alça la veu per reivindicar el seu paper?
El món rural fa anys que reivindica el seu paper estratègic pel desenvolupament sostenible dels territoris i la cohesió social. El pas endavant d’ara és el fet que finalment se li reconeix i s’assumeix el seu paper fonamental pel desenvolupament del conjunt de la societat europea.
En els darrers anys, la capacitat d’assegurar l’accessibilitat a aliments sans, segurs, de qualitat i sostenibles s’ha revaloritzat, com també el fet de disposar de pobles ben connectats i d’entorns naturals ben cuidats i amb biodiversitat. Frenar el despoblament i l’abandonament del medi rural és un repte prioritari a nivell català i europeu d’elevada complexitat, que va intrínsecament lligat a les lluites contra en canvi climàtic i contra les desigualtats socials i econòmiques. Per això, requereix visions i polítiques transversals, que impulsin múltiples línies de treball complementàries: cadena de valor de la granja a la taula i forestal, preservació de la biodiversitat, transició energètica, mobilitat neta i intel·ligent, connectivitat i capacitació digital, igualtat de gènere, polítiques d’infància i joventut, polítiques d’habitatge i d’inclusió, etc.
L’impacte de la crisi climàtica ha fet evident i innegable el rol del món rural en el present i de cara a un futur amb benestar i sostenibilitat. Amb la crisi de la Covid-19, aquesta percepció encara s’ha ressaltat més i s’ha compartit més per tota la ciutadania europea. És el moment de fer que la reivindicació del paper vital del món rural sigui una reivindicació compartida pel conjunt de la societat.
