"L’Agenda Rural Catalana pot situar Catalunya al costat d’altres països europeus que entenen que el futur passa necessàriament per l’àmbit rural si volem ser sostenibles"
La Comissió Interdepartamental sobre el Despoblament Rural, liderada per la Direcció General de Desenvolupament Rural, va encomanar a ARCA, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles i al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible la redacció de l’Agenda Rural Catalana que en consonància amb altres agendes catalanes i europees dibuixi les línies de desenvolupament rural dels propers anys. Parlem amb Ramon Roca, president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, sobre els reptes que ha de donar resposta l'Agenda Rural Catalana.
- El passat setembre la Generalitat va donar llum verda a la creació d’una Agenda Rural Catalana. Un gran pas endavant pels territoris rurals del país.
La transició cap a un –nou– model de desenvolupament territorial equilibrat ha de partir de l’evidència que les zones rurals tenen un rol imprescindible en el futur col·lectiu d’aquest país. En aquest procés, hem de treure’ns de sobre apriorismes i superar els obstacles –i les realitats– que frenen el desenvolupament sostenible dels territoris rurals. Hem de reconèixer els valors existents i crear les palanques que ajudin a les nombroses experiències innovadores, transformadores i, sí, resilients.
En aquest sentit, l’Agenda Rural Catalana està cridada a ser un instrument de país, que posi en valor l’àmbit rural com a gran actiu de país proveïdor de cohesió social, prosperitat i serveis ecosistèmics fonamentals per a una qualitat de vida de tota la població. Un instrument que ens ajudi a superar l’errònia dicotomia –ben present, malgrat tot– entre urbà i rural. Que ens permetin allunyar-nos, en termes fotogràfics, d’un món rural com a negatiu del món urbà o d’un món urbà com a negatiu del món rural. Un instrument per a l’acció, però també per al canvi cultural, una porta oberta al futur dels territoris rurals, vius, dinàmics, innovadors i generadors de propostes de país d’alt valor.
Una agenda, en definitiva, que pot establir un nou marc de relacions territorials sobre la base del reconeixement mutu i la fecundació creuada entre les zones rurals i les urbanes. En clau de sostenibilitat. És precisament per això que des del CADS celebrem l’inici d’aquests treballs i ens hi sumem. - Una iniciativa sorgida de la col·laboració i treball conjunt de diverses entitats representatives del món rural i municipal català.
Entenem que és precisament aquesta característica el que dota de major potencial a l’Agenda Rural Catalana. En consonància amb els nous marcs de governança, la iniciativa parteix de la identificació de la necessitat des de múltiples nivells de l’administració, però també –i sobretot– de la societat civil, de traçar un full de ruta, d’establir un compromís de país.
A més, l’Agenda 2030 arriba en un moment clau, d’oportunitats globals, com el pacte verd europeu i el conjunt d’instruments per a la recuperació econòmica i social impulsats en l'àmbit de la Unió Europea. Els territoris rurals, evidentment, tenen moltes coses a dir-hi, des de la diversitat dels mateixos territoris.
Per evitar plantejar grans accions descontextualitzades, precisament l’Agenda Rural Catalana obre la possibilitat de definir una visió local i regional que s’articuli en l'àmbit del Principat. Només d’aquesta manera, a través de la cooperació entre agents i territoris, pot haver-hi un apoderament de cada unitat territorial que potenciï la seva contribució a la construcció d’un país que respongui als reptes globals que afrontem. I per a què sigui útil és imprescindible que en formin part tots els agents del territori, teixint una aliança que només pot partir d’una visió compartida. - L’Agenda Rural Catalana es planteja en consonància amb l’Agenda 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) fixats per les Nacions Unides just ara fa 5 anys. És aquesta la clau per aconseguir un desenvolupament sostenible i equilibrat del nostre territori?
Una de les febleses històriques dels acords globals és que molts cops s’han definit com a camins unívocs, de via única, per aconseguir objectius necessaris, però que percebem molt allunyats de les nostres realitats concretes. La maduresa dels ODS és que fixen un horitzó comú, però permeten que cada territori, a partir de l’observació de la seva realitat, defineixi quines són les prioritats i necessitats. Ja no existeixen països desenvolupats ni països en vies de desenvolupament, tots tenim una necessitat de desenvolupament cap a la sostenibilitat social i ambiental.
A casa nostra, aquest camí l’esbossa l’Agenda 2030, però necessàriament continua essent un camí obert i els reptes són múltiples. La naturalesa holística dels ODS fa que sigui impossible que es puguin assolir simplement per una acció unilateral del Govern o de qualsevol altre actor. El Govern s’hi ha compromès amb el Pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030, però els ODS ens impliquen a tots els agents socials. És aquí on pren sentit l’Aliança Catalunya 2030, que vam presentar el passat febrer, amb la implicació de 33 organitzacions importants del país –entre elles ARCA– i que pretén ser un catalitzador dels canvis i compromisos de l’Agenda 2030.
I en tot això, l’Agenda Rural Catalana per nosaltres representa un procés coherent amb aquesta necessitat d’implicació entre societat civil, empreses, acadèmia i administracions per donar resposta a molts dels ODS en la seva expressió a l’àmbit rural. De la mateixa manera que no entendríem una Agenda Rural Catalana que no prengués com a seus els ODS, entenem que serà impossible assolir els ODS sense un procés realment participat i de consens entre els diferents actors del territori, com esperem que sigui l’Agenda Rural Catalana.
Arran de la presentació de l’Aliança 2030 i del treball de difusió de l’Agenda 2030 estem començant a veure el dinamisme de l’àmbit rural, a on s’estan forjant noves relacions i assumint compromisos que esperem que ben aviat es transformin en projectes. Estem convençuts que al llarg d'aquest any començarem a veure els primers fruits d’aquesta Aliança i que serà justament en l’àmbit rural, a on apareixeran les primeres materialitzacions de projectes per tal de complir amb l’Agenda 2030. - Un dels punts on l’Agenda Rural vol fer especial incidència és en la relació entre els territoris rurals i urbans. Des del seu punt de vista, com caldria enfocar-la?
Durant algunes dècades s’ha interpretat l’àmbit rural com un espai extractiu que simplement proveïa de matèries primeres a les ciutats i que és en aquestes a on es generava la riquesa real. A més a més, amb la globalització del comerç i els combustibles fòssils barats, cada cop aquesta contribució dels entorns regionals al voltant de les metròpolis es veia, aparentment, menor. Aquesta visió, fonamentada en una concepció molt pobra i jeràrquica de les relacions entre territoris, ha estat una de les forces motrius de la degradació ambiental: si l’àmbit rural no era generador de riquesa el seu valor era molt menor. A la vegada, atesa la interpretació com a territori de poc valor, les inversions que s’hi feien responien poc a la necessitat de desenvolupament rural i ha estat molt centrada específicament a permetre el consum d’aquests espais en el lleure dels habitants de l’entorn urbà.
La crisi ambiental global que estem vivint, i en particular l’emergència climàtica, ha posat de manifest la importància d’aquests territoris en la provisió de molts serveis ecosistèmics fonamentals per a la vida. També, i especialment, per a la vida a les ciutats. Així com, també, la importància d’aquests territoris per a una transició sostenible. No només per la provisió d’una matriu energètica sostenible i alimentar-nos, sinó també pels valors de suport, regulació i culturals que suposen. Un territori rural dinàmic i actiu és la clau per assolir els ODS.
Les ciutats són insostenibles per definició. Actuen com a centres de gravetat que tenen una capacitat de mobilització de recursos del seu voltant immensa, proporcional a la seva dimensió. Sempre dependran de tercers territoris per a l’apropiació de materials imprescindibles per al seu sosteniment (energia, aliments, aigua o aire net).
És necessari superar la visió de les ciutats com a espais autònoms o autosuficients, que no se sustenta per l’evident entrada constant de fluxos de territoris externs. Posant en valor les funcions d’aquells fluxos que sí que venen de l’espai rural, garantirem que la transició es faci d’una forma justa per a tots els territoris. Només fent evident aquesta dependència es podrà fer un canvi de paradigma en les relacions entre l’espai rural i l’urbà. - Aquesta dependència es visibilitza clarament si parlem del sector primari i la producció d’aliments. Com ho veieu?
Com dieu, una de les dependències més visibles és la provisió d’aliments. Aquest és el flux més visible i està molt vinculat a molts dels altres serveis ecosistèmics que proveeix el territori. Aquesta és la virtut de tenir una visió àmplia i integrada com la dels ODS. El consum de proximitat no només permet una retribució justa als nostres agricultors i agricultores, fet molt important i positiu per a la sostenibilitat econòmica, sinó que té un valor afegit en el territori. S’ha parlat ja bastant del paper de gestors del paisatge dels agricultors. I això és el que afegeix valor, serveis ecosistèmics dels que gaudim tota la ciutadania, i no els podem deixar sols. Tenir un territori dinàmic vol dir un paisatge culturalment viu, econòmicament sostenible, resilient davant del canvi climàtic i a on hi ha un gran potencial d’obtenció del que s’anomenen “solucions basades en la naturalesa”, estratègies que maximitzen la sinergia entre l’activitat humana i la naturalesa.
“Posar fi a la fam, assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible” és un dels altres ODS. I és que el sistema agroalimentari, a més de la cabdal funció d’alimentar-nos, té un paper central en la configuració del nostre model de desenvolupament. Diversos estudis i experts situen el model de producció i consum d’aliments com un dels eixos claus en la necessària transformació de les nostres societats vers la sostenibilitat. Actualment, una de les prioritats del Pacte Verd Europeu de la Unió Europea és el replantejament d’una activitat agrària sostenible amb l’estratègia Farm to Fork. Hem de ser capdavanters en generar cercles virtuosos d’interaccions cap a sistemes alimentaris regionals que no només vinculin físicament, ecològicament i econòmicament, sinó també socialment els entorns rurals i els entorns metropolitans. - L’emergència climàtica és un altre dels aspectes que es vol treballar amb l’Agenda Rural. Quines actuacions caldria impulsar en aquest sentit?
Els territoris rurals tenen molt a dir i a aportar en la transició energètica. En primer lloc perquè l’espai urbà és limitat i no serà capaç de proveir-se de tota l’energia que consumeix. Poso el cas de Barcelona: un estudi de 2017 estimava que faria falta una quantitat de plaques solars equivalent al 115% de la superfície del terme municipal per satisfer tot el seu consum energètic amb fonts renovables.
Al seu torn, però, la forma en la qual es faci aquest procés serà molt determinant també per a canviar el paradigma de les relacions entre entorn rural i urbà. La dimensió, titularitat i diversitat d’aquests projectes definirà la possibilitat de democratització de l’energia així com si els municipis rurals s’apoderen del seu rol. Sempre entenent que aquests canvis s’hauran de fer partint del consens i d’una anàlisi a quatre bandes considerant els principals recursos naturals fonamentals que requerim per a un desenvolupament sostenible i que es decideixen segons la gestió del territori: energia, aliments, biodiversitat i aigua. - I, si parlem de futur, que suposarà disposar d’una Agenda Rural pròpia?
França ha estat el primer país a fer una Agenda Rural a on s’aborden els reptes institucionals, de cohesió social, de desenvolupament i transició ecològica. La seva tradició segurament ha permès que sigui allà on es catalitzi aquesta iniciativa, de la mateixa manera que ho han fet tantes altres alternatives alimentàries o d’accés a la terra. L’Agenda Rural Catalana és doncs primer de tot un símptoma de l’existència d’unes condicions que permeten que aflori aquesta necessitat. Tenim un territori rural sotmès a moltes pressions, però que és dinàmic i amb comunitats que hi viuen que busquen aquestes solucions que els permetin un veritable desenvolupament sostenible. En l'àmbit europeu, s’està definint en l’actualitat una visió a llarg termini per a l’any 2040 de les àrees rurals. Els reptes arreu són diferents, però parteixen de circumstàncies similars fruit de la globalització. Es tracta doncs d’un procés que és coherent amb allò que està passant als nostres països veïns.
Considero que l’Agenda Rural Catalana apareix quan ens trobem davant d’una triple oportunitat per a què pugui esdevenir exitosa. Per una banda, la crisi ambiental global i l’emergència climàtica requereixen repensar i reconnectar molt més a escala de país els territoris rurals i urbans. Necessitem pensar un nou model energètic, alimentari i de salut que implica necessàriament noves relacions.
En segon lloc, la crisi de la COVID-19 ha posat sobre la taula el potencial d’iniciatives que permeabilitzin molt més aquesta dicotomia entre rural i urbà. El teletreball es presenta com una oportunitat per a l’establiment de més població als entorns rurals que desenvolupin tasques que anteriorment es feien a l’oficina en una gran ciutat. Caldrà fer-ho bé i de forma acordada, però aquest fet pot facilitar aconseguir densitats crítiques que permetin augmentar la provisió de serveis públics i privats als entorns rurals.
I per últim, el Pacte Verd Europeu i el pacte de recuperació aprovat el juliol de 2020 són una oportunitat per aconseguir el finançament que lubriqui i permeti donar resposta a aquestes necessitats.
En resum, disposar d’una Agenda Rural Catalana que sigui realment participada i consensuada pot ser una eina cabdal perquè els ODS s’implementin no només a l’àmbit rural sinó també a les ciutats. I això apareix en un moment a on les oportunitats i els reptes poden respondre els uns als altres generant solucions a les múltiples crisis que són necessàriament complexes. Precisament l’Agenda Rural Catalana pot situar Catalunya al costat d’altres països europeus que entenen que el futur passa necessàriament per l’àmbit rural si volem ser sostenibles.
