La diferenciació de la ramaderia extensiva i l’organització del sector, principals conclusions del "II Congrés de Transhumància de Catalunya"

Donar més visibilitat als reptes de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte del context de crisi climàtica i energètica són els objectius de la segona edició del Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, inaugurat el passat 7 d’octubre al Pont de Suert. L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i la Universitat de Lleida organitzen aquestes jornades per reivindicar la importància de la transhumància i els camins ramaders, tant per al sector de la ramaderia extensiva, com pel conjunt de la població.

La tercera i última jornada del Congrés, celebrada aquest matí a Igualada, s’ha desenvolupat entorn l’eix Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals; centrat en analitzat aspectes clau per la conservació del territori com són la situació de les pràctiques transhumants i transterminants a Catalunya; les previsions davant del canvi climàtic i la crisi energètica; les infraestructures de les xarxes transhumants; els equipaments associats; els projectes de valorització i recuperació; i el marc legal.

Laia Batalla i Maria Díaz, responsables de l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, han estat les encarregades de presentar i conduir la darrera sessió del Congrés. Una jornada que s’ha iniciat amb la ponència “Percepció dels ramaders i ramaderes sobre el present i futur de la transhumància”, a càrrec de Daniel Villalba, del Departament de Ciència Animal de la Universitat de Lleida (UdL). En la seva intervenció, Villalba ha volgut deixar constància de la falta de relleu en l'activitat transhumant. Segons Villalba, "els ramaders destaquen el benefici de l’aprofitament de les pastures d’estiu per als ramats, però que la transhumància feta a peu està a punt de desaparèixer i no té relleu”.

Seguidament Juan Luis Gázquez Guerrero, gerent de la Fundación Monte Mediterráneo, ha presentat un nou model de gestió per la transhumància treballat en el "Grup operatiu Ovinnova". Segons Gázquez, “per garantir la persistència de la transhumància cal dotar de suport específic a les explotacions que la desenvolupen i garantir un escenari fixe d’interlocució entre l’administració i el sector transhumant. La Taula intercomunitària iniciada en el marc del projecte, i que encara està en actiu, és una via important per desenvolupar projectes realment adaptats al sector”.

La sessió del matí s’ha clos amb la ponència “La transhumància: viabilitat econòmica, sostenibilitat mediambiental i reptes socials”, a càrrec de Pablo Manzano, ecòleg i expert en ramaderia i medi ambient. Un espai on s’ha pogut analitzar el paper que juga l’activitat transhumant sobre el territori. En la seva intervenció, Manzano ha volgut destacar la importància d'aquesta activitat per al seu entorn: “la transhumància i, sobretot la transhumància feta a peu, és una activitat indispensable per al manteniment de la biodiversitat a casa nostra, pel transport de llavors, i per la gestió territorial que suposa”.

A la tarda s’han presentat 8 de les comunicacions del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders sobre temes relacionats amb el tercer eix de treball, Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals,i que formaran part de la publicació del Congrés.

Finalment, l’organització del Congrés ha presentat les principals conclusions del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya. S’ha destacat l’èxit del Congrés i l‘assoliment dels objectius plantejats. En aquest sentit, s'ha volgut fer especial menció a la riquesa de les ponències i els seminaris que s’han desenvolupat.
Les principals conclusions giren al voltant de la diferenciació de la ramaderia extensiva com a sector específic; l’organització del sector extensiu per establir una interlocució clara amb l’administració; celebrar la presentació del "Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva" i l’establiment d’un pla d’acció per a la classificació dels camins ramaders i la seva priorització.

Amb aquesta jornada es clou el II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya. Una edició que ha comptat amb tres sessions de treball  transhumants celebrades al llarg del mes d’octubre al Pont de Suert, Amposta i Igualada.

Camins ramaders: tipologies i classificació

El dia 27 d’octubre s’ha celebrat un seminari sobre la classificació de camins ramaders, amb diferents experts en la temàtica. Una sessió on s’ha treballat en profunditat la realitat de la classificació dels camins ramaders de Catalunya i en la que s’ha arribat a les següents conclusions:
a) cal una llei catalana de camins ramaders que estigui estretament lligada al "Pla Estratègic per la Ramaderia Extensiva (PEREC)".
b) cal un pla d’acció per a la classificació dels camins ramaders i la seva priorització.
c) cal revisar i agilitzar el procediment administratiu que s’utilitza per la classificació d’aquests camins.

CONCLUSIONS del Congrés

Durant les tres sessions del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya i els tres seminaris paral·lels que s’han dut a terme sobre la diferenciació de la ramaderia extensiva, el vincle entre la recerca i el sector ramader extensiu i sobre la classificació dels camins ramaders, se'n destaquen les següents idees: 

• Celebrar l’existència del "Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva de Catalunya (PEREC)" i, alhora, fer-ne seguiment per assegurar-ne el seu desplegament.
• Promoure l’organització del sector de la ramaderia extensiva per construir un interlocutor clarament identificat que defensi els seus interessos.
• Definir amb urgència una estratègia de comercialització adaptada a cada subproducte de la ramaderia extensiva que garanteixi la supervivència de les explotacions.
• Establir criteris i prioritats per estimular el manteniment, la valorització i la patrimonialització dels camins ramaders de Catalunya.
• Promoure activament la recuperació de la transhumància a Catalunya pels seus beneficis agroambientals.
• Cal treballar per tenir una llei catalana de camins ramaders i que tingui una relació estreta amb el "PEREC".
• Cal un pla d’acció per a la classificació dels camins ramaders i la seva priorització.

Es pot consultar tota la informació del Congrés a la web www.transhumancia.com