La mobilitat compartida i l'aprofitament del transport escolar millorarien la qualitat de vida al món rural

La mobilitat és un element clau per a la qualitat de vida de les persones i per al desenvolupament dels municipis. Condiciona l’accés al mercat de treball, als serveis bàsics, a l’educació i a l’oci, i incideix directament en la capacitat dels territoris rurals de retenir i atraure població.

Tot i això, en entorns caracteritzats per la baixa densitat de població, les grans distàncies i la concentració de serveis en pocs nuclis, la mobilitat ha estat tradicionalment poc prioritzada. La dependència del vehicle privat s’ha consolidat com a model dominant i, fins fa pocs anys, el debat sobre alternatives sostenibles en el món rural era gairebé inexistent.

Amb l’objectiu de revertir aquesta situació l’any 2024 des d’ARCA vam  impulsar la creació del Grup de Treball en Mobilitat Rural, integrat per una vintena d’entitats. El primer resultat va ser el document “50 propostes per a la millora de la mobilitat en entorns rurals” orientades principalment a la Generalitat i a les Diputacions i que vam presentar el maig del 2025 a Barcelona.

Fruit de noves sessions de treball durant l’any passat, ara es presenta una publicació complementària adreçada específicament a l’administració local. En aquest sentit, aquesta guia s’adreça a ajuntaments, consells comarcals, grups d’acció local, consorcis i agències de desenvolupament que vulguin impulsar canvis des del propi territori.

El document recull 19 estratègies agrupades en cinc grans blocs d’actuació:

• Creació de nous marcs de treball: dins d’aquest bloc, s’inclouen estratègies com la provisió i formació de personal tècnic expert en mobilitat, l’activació de taules locals de mobilitat on abordar problemàtiques i proposar solucions, i l’accés a ajuts i projectes com a via per obtenir recursos i treballar per uns objectius concrets. 

• Anàlisi, planificació i comunicació: inclou estratègies com l’obtenció i anàlisi de dades de mobilitat, la planificació de la mobilitat a escala supramunicipal i amb perspectiva rural, i la conscienciació de la població per promoure un canvi d’hàbits en la forma de desplaçar-nos.

• Millora i aprofitament del transport públic: engloba propostes com la reestructuració dels serveis de transport públic existents al territori, l’impuls de noves línies regulars o a demanda, l’aprofitament del transport escolar per altres viatgers i viceversa, és a dir, l’aprofitament de les línies regulars com a transport escolar. 

• Impuls d’una oferta complementària: dins d’aquest bloc, s’inclouen estratègies com l’aposta pel vehicle elèctric compartit (carsharing), l’impuls de plataformes que facilitin el fet de compartir trajectes (carpooling), el transport social via voluntariat (seguint l’exemple d’altres països) o els serveis de taxi mancomunats entre diversos municipis.

• Millora de l’espai urbà i les infraestructures: finalment, en aquest darrer bloc s’inclouen estratègies com el redisseny de l’espai urbà amb especial atenció a les travesseres, la creació d’infraestructura ciclista, la creació de nodes de mobilitat que facilitin els trajectes intermodals, la planificació i instal·lació de punts de càrrega de vehicles elèctrics i la priorització del transport públic en els nuclis rurals més importants.

Així doncs, aquesta guia ofereix un marc estructurat i transversal que permet identificar línies d’acció possibles des de l’àmbit local, sense plantejar receptes tancades ni models únics. Així, cada territori pot adaptar les estratègies en funció de les seves característiques i prioritats.

A més, la publicació arriba en un moment especialment rellevant per a la mobilitat a Catalunya, marcat per la integració tarifària de tot el territori i per la finalizació de les concessions de transport interurbà per carretera. En aquest escenari, el paper dels municipis i les comarques rurals esdevé determinant.

Amb aquesta nova guia, des d’ARCA volem contribuir a reforçar la capacitat del món local per avançar cap a una mobilitat més sostenible, inclusiva i adaptada a les necessitats reals dels territoris rurals.