La Red de Impulso a la pequeña Transformación Alimentaria (RITA) publica una guia per impulsar la creació de petits escorxadors i centres de transformació càrnica
El document identifica les principals dificultats del sector i recull bones pràctiques i experiències de referència arreu de l'Estat per garantir la viabilitat d'aquestes infraestructures
La Red de Impulso a la pequeña Transformación Alimentaria (RITA) publica la nova guia "Dificultats, reptes i bones pràctiques en petits escorxadors i centres de transformació càrnia de baixa capacitat". El document analitza la situació d'aquestes infraestructures clau per a la ramaderia extensiva i de petita escala i ofereix recomanacions pràctiques per a totes aquelles persones i entitats que vulguin impulsar, millorar o consolidar un projecte d'aquest tipus.
Els petits escorxadors i centres de transformació càrnia són la peça bàsica que permet a les persones ramaderes sacrificar i transformar els seus animals a prop de l'explotació, evitant llargs desplaçaments que perjudiquen el benestar animal i encareixen els costos. Aquesta proximitat facilita la comercialització directa, la diferenciació de productes (ramaderia ecològica, extensiva, marques de garantia...) i la disminució de l'impacte ambiental, alhora que fomenta l'economia circular al territori.
Tanmateix, aquesta xarxa d'infraestructures ha patit una reducció dràstica en les darreres dècades: d'existir 2.922 escorxadors a l'Estat espanyol el 1974, se n'han passat a comptabilitzar només 575 el 2025, dels quals únicament un 13% són de titularitat pública. Aquest procés de concentració ha suposat, especialment al món rural, pèrdua d'ocupació, dificultats per al relleu generacional i més obstacles per mantenir productes amb identitat territorial.
Dificultats i factors d'èxit
Elaborada a partir d'entrevistes en profunditat, focus group i visites a quatre instal·lacions, la guia estructura el contingut en dos grans blocs que analitzen tant les dificultats com les bones pràctiques del sector en quatre àmbits:
● Tècnic-econòmic: inversió inicial elevada, baixa rendibilitat unitària i manca d'ajudes específiques.
● Laboral-sectorial: falta de relleu generacional i dificultats per trobar personal qualificat.
● Governança i operativa: càrrega administrativa, relació amb la inspecció veterinària i gestió de residus.
● Políticoadministratiu: complexitat i desigual aplicació de la normativa de flexibilització entre comunitats autònomes.
Per a cada un d'aquests àmbits, el document recull exemples reals i concrets de solucions que ja s'estan aplicant: diversificació de serveis (sales d'especejament, certificació ecològica), aliances comercials amb la cadena agroalimentària, ajudes públiques adaptades, fórmules de governança col·lectiva o col·laboracions público-socials, entre d'altres.
9 experiències de referència
La guia inclou fitxes detallades de 9 petits escorxadors i centres de transformació càrnia que RITA considera especialment interessants com a model a seguir, entre els quals hi ha diverses experiències catalanes: El Soler de n'Hug, l'Escorxador municipal de l'Armentera i el Petit escorxador mòbil de la Catalunya Central, gestionat per ARCA.
Segons l'equip impulsor de RITA, l'objectiu d'aquest recurs és millorar el coneixement sobre aquestes infraestructures i servir de referència a aquells agents que vulguin impulsar-ne, desenvolupar-ne o donar-hi suport, alhora que reivindica el paper públic i social estratègic que tenen per sostenir un model de ramaderia extensiva i sistemes alimentaris territorialitzats.
El projecte RITA està impulsat per ARCA , la Cooperativa Germinando, Extremadura Alimenta, el Sindicato Labrego Galego, la SEAE (Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología) i l'Institut de Sociologia i Estudis Camperols de la Universitat de Còrdova (ISEC-UCO).
La iniciativa compta amb el suport i l'acompanyament de la Fundació Daniel i Nina Carasso, a través del seu eix d'Alimentació Sostenible, amb l'objectiu de contribuir a la transformació de la societat cap a un model més ecològic, inclusiu i orientat al desenvolupament ple de les persones.
