Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19 | secretaria@arca-dr.cat

La Red Rural Nacional (RRN) organitza les jornades “El futuro de las estrategias de desarrollo local 2014-2020”

La Red Rural Nacional (RRN) organitza les jornades “El futuro de las estrategias de desarrollo local 2014-2020”.

El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA) ha organitzat, els dies 20 i 21 de novembre, les jornades “El futuro de las estrategias de desarrollo local 2014-2020”. Una trobada de Grups d'Acció Local i Autoritats de Gestió de tot l'estat, a més de representants del Ministeri d’Agricultura i de la Comissió Europea, per tal de debatre sobre el disseny de les estratègies de desenvolupament local en el nou període de programació 2014-2020. Per part de Catalunya, els grups Leader ADRINOC i Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, a més l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya, han participat a les jornades.

La presentació de l’acte va anar a càrrec de Lourdes Barona, representant de la Red Rural Nacional (RRN), que va detallar alguns dels nous serveis que oferirà la Red en el nou període de programació, centrats en l'àmbit de la formació, la creació d'una eina de recerca de socis a escala nacional, l’intercanvi d’experiències i el foment a la cooperació.

Seguidament, José Luis Peralta, cap del Servei Tècnic de la Subdirecció General de Programació i Coordinació de la DG de Desenvolupament Rural i Política Forestal del MAGRAMA, i Isabel Bombal, de la DG de Desenvolupament Rural i Política Forestal del MAGRAMA, van presentar les novetats i les observacions de la Comissió Europea als recentment aprovats Acord d’Associació Marco Nacional de Desarrollo Rural 2014-2020; a més de detallar l’estat de tramitació dels 17 PDRs d’Espanya, fent especial èmfasi en el procediment optatiu per a la preselecció de nous grups o la concreció en la definició dels projectes propis. Dels 17 PDRs a Espanya n’hi h 6 on el pressupost de l’eix Leader es situa per sobre del 10% i 6 on el percentatge és el 5%, mínim fixat per la Comissió europea.

Per complementar aquestes ponències, van tenir lloc tres taules d’experiències on Grups i Autoritats de Gestió van explicar la posada en marxa del nou període de programació a les seves comunitats, fent especial èmfasi en les metodologies implementades durant l’elaboració de les Estratègies de Desenvolupament Local (EDL) en aquells territoris on ja s’ha iniciat el procés. 

La jornada es va completar amb 4 grups de treball simultanis centrants en el contingut de les EDL, la participació pública, el finançament i la cooperació.

La segona jornada va comptar amb la participació de la representant de la Comissió Europea, Karolina Jasinska-Mühleck. Durant la seva intervenció, Jasinska-Mühleck va explicar el punt de vista de la Comissió en algunes qüestions polèmiques de la nova PAC com l’elaboració d’estratègies, la funció d’animació dels grups, la cooperació o el multifons. Seguidament Javier Martín, representant del MAGRAMA, en la seva ponència sobre participació pública va exposar els factors clau per mantenir una actitud participativa en les accions del programa Leader més enllà de la pròpia metodologia.

Per finalitzar la trobada, els grups de treball van exposar les conclusions obtingudes les quals es detallen a continuació i poden servir de resum de les qüestions tractades durant les jornades:

  • Processos de participació pública: Es considera clau poder donar una resposta real a les demandes generades per aquesta participació, i per aquesta raó cal deixar clar al principi del procés fins on pot intervenir el GAL per no generar falses expectatives. S’emfatitza la necessitat d’incloure l’opinió i participació del col·lectiu de joves en la definició d’estratègies.

  • Contingut de les EDL: Es debat la utilitat en el grau de concreció de les estratègies, que ha de ser prou general per fer-les flexibles, però també prou concret per poder implementar-se. Cal que aquestes segueixin un procés d’avaluació continua que els permeti adaptar-se als canvis, és a dir, que puguin ser modificables. Finalment, també es defensa la necessitat de mantenir els projectes propis dels grups com a eina per a impulsar el desenvolupament conjunt d’un territori.

  • Finançament: Es posen de manifest les dificultats actuals i futures de finançament dels grups. Es proposa allargar les despeses de funcionament més enllà de la fi del període, tenint en compte la regla n+2, així com dotar o facilitar l’avançament de fons i els avals als grups GAL i promotors Leader. Es demana que s’acceleri la tramitació del Reial Decret sobre els Grups d’Acció Local, per tal de donar la seguretat jurídica necessària als grups i es manifesta l’interès de promoure la participació en el multifons al programa Leader de tots els PDRs d’Espanya, ja que en aquesta primera fase s’ha implementat de forma desigual.

  • Cooperació: Es debat sobre l’obligatorietat de les accions de cooperació, concloent en que cal que tots els GAL hi puguin tenir accés i promocionar-la, però no fixar-la com a mesura obligatòria. Tenint en compte que en el proper període la cooperació serà gestionada per les 17 Autoritats de Gestió del territori espanyol i això pot dificultar l’intercanvi estatal, es demana la unificació de normes a nivell estatal i una tutela de la Red Rural Nacional, i s’apunta també aquesta necessitat a nivell europeu. Es proposen les ajudes prèvies preparatòries com a eines per afavorir la cooperació. 


Conclusions grups de treball (RRN)