"Si seguim pasturant paisatges, ajudarem a mantenir-los"

Explica’ns breument com és la teva explotació.
Tinc un ramat d’unes 170 cabres de raça pirenaica a la finca de la Vall, a Sant Pere de Torelló. El maneig és semiextensiu, pasturem tots els dies menys quan les condicions meteorològiques són molt adverses. A la nit, estan al corral. Pasturem tant per la finca de la Vall com per finques veïnes de particulars. Depenent de l’estació de l’any, pasturem fagedes, rouredes, boscos de ribera, feixes de prats permanents, alzinars, matollars i camps de cultiu. Estem dins de la producció ecològica que certifica el CCPAE, tant els animals com els camps on pasturem i cultivem el farratge per les cabres. L’explotació està orientada a la producció de carn de cabrit. No es concentren els parts, sinó que s’intenta que hi hagi durant tot l’any i així poder tenir carn de cabrit per vendre el màxim de mesos possibles.

Creus que la silvopastura és una eina útil i eficient des del punt de vista ramader?
Crec que depèn del que es pretengui aconseguir amb la silvopastura. Com a eina, útil sempre és, ja que amb el fet que els animals estiguin pasturant un territori en concret estan disminuint la càrrega de combustible d’aquest en relació amb possibles incendis que hi puguin haver, però penso que aquesta tasca depèn molt de com es faci. Si es fa amb una càrrega ramadera baixa o alta, costa més o menys d’apreciar, ja que no és tan evident com si es fes amb eines mecàniques. Però és més eficient, perquè a més estem produint aliments, aportem nutrients en forma d’excrements i com obrim nous espais també fomentem la biodiversitat, donem vida al territori i creem activitat econòmica.

Creus que la silvopastura es pot aplicar a tots els territoris?
Crec que hi ha alguns factors a tenir en compte, com, per exemple, l’estat de la vegetació, si aquesta és molt densa o no, la composició d’aquesta vegetació, en quin estat de maduresa es troba, com és l'orografia, si hi ha bon accés, aigua disponible, proximitat amb alguna explotació ramadera, etc. Valorar tot això ens permetrà saber quin tipus d’animal o quina combinació d’aquests seria la més idònia per a cada territori, la càrrega ramadera i també si abans de portar-hi animals convé una actuació amb eines manuals o mecàniques.

Quins avantatges i limitacions té?
Per mi, un dels avantatges és que aprofitem un recurs autorenovable, com és la vegetació espontània, per produir aliments. Però això té una limitació que és que aquesta autorenovació del recurs alimentari per poder pasturar és lenta, depèn de factors meteorològics i pot ser que no sempre estigui disponible, depenent de les estacions de l’any. Per tant, ens obliga a adaptar-nos per fer-ne un bon ús.

Consideres que aquest tipus de maneig es tradueix en les qualitats organolèptiques del producte final? El consumidor n’és conscient? Se n’hauria de fer més pedagogia?
És evident que sí! Els animals que obtenen gran part de la seva alimentació de la silvopastura fan que les característiques d’aquests aliments ingerits passin directament al producte que se n’extreu, ja sigui carn, llet o altres. Això tant pot ser que hi hagi gent que ho valori com altra que no, ja que el fet que l’alimentació dels animals canviï durant l’any, depenent de les estacions, pot variar el gust del producte produït i pot ser valorat de forma negativa, perquè majoritàriament ens hem acostumat a la uniformitat. A través de la venda directa, es pot fer aquesta pedagogia d’explicar el perquè de les característiques del producte que produïm.

Són suficients els suports econòmics que rebeu per realitzar la vostra tasca?
Jo la manera que tinc de veure la silvopastura és com un recurs alimentari pel meu ramat. Per mi, no calen ajudes en aquest sentit, ja que jo ja m’aprofito de poder alimentar els animals amb aquest recurs i si a canvi fem un bé pel territori, doncs millor. Una altra cosa seria si algun particular o alguna entitat volgués que pasturi per una zona determinada per tal de mantenir la vegetació d’una manera i això a mi em costés un esforç afegit, llavors sí que hi hauria d’haver evidentment un ajut econòmic.

Aquest tipus de maneig ajuda a la conservació del paisatge? Està valorat aquest fet?
I tant que ajuda a la conservació del paisatge! El paisatge que tenim és fruit de la interacció dels humans ja sigui amb la pastura d’aquests com en altres activitats que s’hi puguin produir. Per tant, si seguim pasturant paisatges, ajudarem a mantenir-los. Això si, també amb càrregues ramaderes adequades i respectant els ecosistemes.