La trobada internacional del projecte VIAE celebrada a Lleida impulsa una agenda europea per protegir les rutes pastorals com a patrimoni viu
L'acte va reunir 45 experts que van posar èmfasi en la necessitat d’entendre les rutes pastorals com a infraestructures culturals i ecològiques vives
La Universitat de Lleida (UdL) va acollir del 9 a l’11 d’abril el workshop internacional del projecte VIAE (Valuable Itineraries Across Europe). Impulsat per la Newcastle University i la UdL, en col·laboració amb el projecte Camí Ramader de Marina, l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA) i l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’esdeveniment va situar Lleida com un punt de referència clau en el debat europeu sobre el present i el futur de les rutes pastorals. La trobada va comptar, a més, amb l’aval del Cultural Routes of the Council of Europe programme, en el marc del qual els itineraris de transhumància van ser certificats com a itinerari cultural l’any 2023 ((https://www.coe.int/es/web/cultural-routes/transhumance-trails). La iniciativa s’emmarca en l’Any Internacional dels Pasturatges i dels Pastors i té com a objectiu promoure el reconeixement, la protecció i la valorització de les rutes pastorals europees com a patrimoni cultural compartit.
La trobada va reunir un grup internacional de 45 experts i expertes procedents de diversos països europeus, representant universitats, institucions patrimonials, administracions públiques, xarxes territorials i comunitats pastorals. Entre els participants hi havia representants de l’International Council on Monuments and Sites (ICOMOS), de la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea (DG AGRI), de ministeris de cultura d’Espanya, França i Itàlia, i d’institucions de recerca com la Newcastle University, la UdL, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Université Toulouse Jean-Jaurès, la Stanford University i el Barcelona Supercomputing Center, així com organitzacions vinculades a la protecció del patrimoni i a la gestió territorial, pastors transhumants i iniciatives de base estretament connectades amb la mobilitat ramadera i la custòdia del territori. Al llarg de tres dies, el workshop va combinar sessions obertes, espais de treball especialitzats i una visita tècnica de camp vinculada al territori, amb l’objectiu d’avançar cap a una estratègia europea compartida per a les rutes pastorals i els paisatges culturals que hi estan associats.
Un dels principals punts forts del workshop va ser precisament la seva comprensió àmplia d’aquests itineraris. Més enllà de la seva funció històrica com a vies de pas del bestiar, els debats van posar èmfasi en la necessitat d’entendre les rutes pastorals com a infraestructures culturals i ecològiques vives, configurades al llarg dels segles per la mobilitat ramadera i per la relació entre comunitats, paisatges i pràctiques productives. En aquest sentit, el workshop va destacar que no es tracta només de camins, sinó que inclouen també el patrimoni material, històric i arqueològic associat: zones de descans, punts d’aigua, fites tradicionals, murs, estructures vinculades al moviment del bestiar i altres traces que formen part de paisatges culturals pastorals d’alt valor.
L’esdeveniment també va servir per discutir i aprovar la Declaració de Lleida, concebuda com un document marc per orientar institucions europees, administracions i actors territorials en el reconeixement i la salvaguarda de les rutes pastorals europees. El text defensa la salvaguarda integrada de la transhumància com a pràctica viva, patrimoni cultural i infraestructura ecològica, i subratlla el caràcter inseparable de les seves dimensions materials i immaterials. També identifica reptes compartits a escala europea, com la fragmentació de les rutes històriques, la pressió sobre els usos del sòl, la invisibilitat administrativa, l’abandonament del pastoralisme i la pèrdua de coneixement local i de relleu generacional.
Entre les recomanacions de la Declaració es troben el reconeixement legal i administratiu de les rutes pastorals com a patrimoni cultural i territorial d’interès europeu, la seva integració en la planificació territorial i del paisatge, la protecció efectiva de les rutes històriques i dels paisatges associats, i la valorització cultural, educativa i social del patrimoni històric, artístic i arqueològic vinculat a aquests itineraris. El document també reafirma el paper dels pastors com a custodis del territori i presenta el workshop celebrat a Lleida com el punt de partida d’un procés europeu més ampli de cooperació i construcció d’eines compartides.
Paral·lelament, els experts convidats van treballar en un primer esborrany del Protocol de Lleida sobre el Reconeixement, la Protecció, la Valorització i la Conservació de les Rutes Europees de Transhumància, amb l’objectiu de traduir aquests principis en un marc operatiu compartit. El document defineix les rutes pastorals com a corredors de mobilitat terrestre que inclouen també infraestructures associades i zones de descans, i les situa dins d’un enfocament europeu coordinat que combina patrimoni, sostenibilitat, biodiversitat, cohesió territorial i governança participativa. El protocol també subratlla la necessitat de protegir les rutes històriques i els paisatges associats, reforçar el suport a les comunitats pastorals, promoure la documentació i la recerca, i afavorir eines compartides de seguiment i gestió.
Una altra característica destacada del workshop va ser la metodologia de treball adoptada durant la sessió especialitzada del segon dia. Aquesta sessió, reservada als experts convidats implicats en la redacció col·lectiva del Protocol Europeu, es va dur a terme mitjançant dinàmiques participatives facilitades per ARC-Mediació, empresa especialitzada en facilitació i mediació. L’objectiu era revisar la visió global del document, identificar amenaces i reptes compartits, i discutir col·lectivament les recomanacions, en línia amb un enfocament bottom-up basat en l’escolta, la deliberació i la construcció progressiva de consens.
El programa del workshop va combinar aquesta dimensió estratègica amb la presentació de bones pràctiques, iniciatives europees i experiències territorials concretes. Entre altres aportacions, es van presentar projectes vinculats a la protecció del patrimoni, la documentació de rutes, la governança territorial i la valorització cultural de la transhumància, incloent-hi metodologies innovadores per a la protecció del patrimoni arqueològic associat a les rutes pastorals.
El tercer dia, dedicat a una visita tècnica vinculada al Camí Ramader de Marina, va reforçar la connexió entre l’escala europea del workshop i les iniciatives arrelades al territori. Aquesta visita va permetre als participants experimentar un exemple viu de recuperació, protecció i valorització del patrimoni pastoral català, i va posar de manifest que la salvaguarda d’aquestes rutes no afecta només els traçats, sinó també el paisatge, les estructures materials, la memòria històrica i les pràctiques socials que encara avui els donen sentit. El projecte Camí Ramader de Marina és, a més, un itinerari d’una gran rellevància històrica i patrimonial, amb referències documentals que es remunten a l’any 1055.
Després d’aquesta primera fase de treball a Lleida, el text revisat del Protocol continuarà desenvolupant-se en els pròxims mesos amb comunitats pastorals i rurals de diferents territoris de Catalunya, de la península Ibèrica, de França i d’Itàlia. La previsió és completar aquest procés participatiu al desembre de 2026 i disposar aleshores d’un document final consensuat, llest per a la seva presentació a escala europea, amb la voluntat de promoure’n la presentació en el marc del Consell d’Europa. La mateixa Declaració de Lleida presenta aquesta trobada com el punt de partida d’un procés europeu progressiu orientat a reforçar la cooperació i a construir eines compartides de reconeixement i protecció.
Font: Universitat de Lleida
