L'escola Arc d'Adà de Llardecans i el projecte 'A través de l’art vinculem el de fora amb el de dins'

Us presentem l’exemple de l’escola Arc d’Adà de Llardecans, on han treballat aquesta relació de l’escola amb la comunitat educativa amb un projecte molt interessant que vincula art, escola i societat. I per fer-ho, us deixem la Conferència de la Raquel Baró, directora de l’Escola. Aquesta ponència va ser impartida a la jornada anual de la Xarxa d’Educació 360: Personalitzem l'educació amb mirada 360. Vinculem-nos al territori!

Conferència de Raquel Baró, directora de l’escola Arc d’Adà de Llardecans

Hola a tothom. Jo us explicaré la nostra experiència i com aquesta neix fruit d’una necessitat comunitària compartida. El motiu: el despoblament progressiu del poble. L’experiència l’hem titulat 'A través de l’art vinculem el de fora amb el de dins'.

L'escola Arc d’Adà, d’on en soc la directora, està situada al poble de Llardecans. El nostre poble compta en l’actualitat amb una població de 451 habitants, que és una tercera part de la població de fa tan sols 1 segle. És evident que el món rural està de baixa des de fa moltes dècades i Llardecans no n’és un cas aïllat.

L’ajuntament, l’escola i la resta de la comunitat educativa volem anar de la mà per aturar aquesta despoblació, i per això s’han portat i es portaran a terme una sèrie d’actuacions. Una d’aquestes va ser vincular l’art i la cultura amb l’educació per frenar precisament aquest despoblament rural i mirar de créixer de forma sostenible. Per fer-ho, ens vam centrar amb el potencial més gran que té un poble, què és L’ESCOLA.

El que teníem clar, i el que tenim clar ,és que s’ha de fer des d’una orientació comunitària. El nostre repte és repensar els espais i els mitjans educatius. D’aquí va néixer la proposta de pintar la façana exterior del centre i de la llar d’infants, per part de l’artista Lara Costafreda, que és exalumna de l’escola i una artista molt reconeguda en el seu camp. D’entrada, aquesta proximitat amb l’artista i la seva vinculació emocional a l’escola i a la comunitat creiem que és un valor afegit en el projecte.

Bé, els objectius de l’experiència, entre altres, van ser quatre:

• El primer, representar l’ADN de l’escola i del poble a través dels dibuixos pintats: vincular el medi rural, la flora i la fauna característica de la zona. Fet que dota de sentit i significat l’aprenentatge ja que forma part de l’entorn proper de l’alumnat. D’aquesta manera, contribuïm a fomentar i enfortir la nostra identitat col·lectiva i la vinculació dels infants al seu entorn.
• El segon, donar llum i color a l’edifici actual: a través de murals que provoquin un impacte visual. Tant els dibuixos, com l’estructura del mural, els colors que hi estan pintats, etc., són cridaners, i per descomptat la façana tota pintada esdevé molt i molt atractiva.
• El tercer, les pròpies pintures a la façana com a Mural pedagògic i interactiu que pugui servir de base per aprendre, crear activitats i projectes propis de l’escola. A més a més, cal posar de relleu que aquest ja és el segon curs que totes les escoles de la ZER l’Oliver treballem conjuntament amb el projecte interdisciplinari “Som artistes”. De fet, aquest curs l’hem titulat “som més artistes” i, per tant, dotem de significat tot aquest projecte que realitzem de forma global i transversal, també amb aquesta part de la nostra comunitat escolar. 
• El quart objectiu, la participació de l’escola en el desenvolupament de projectes comunitaris que afavoreixin la creació i foment del patrimoni local a través de la participació dels diferents agents educatius. En aquest sentit, l’escola va poder participar en la tria dels diferents projectes de pintura a la façana que l’autora ens va presentar. A més a més, al finalitzar es va fer una gravació on hi vam participar diferents agents del poble, entre ells l’escola i els seus representants. Un vídeo promocional molt emotiu on es va posar de relleu com era el poble i els seves potencialitats a través de la veu dels diferents agents comunitaris.

A nivell pedagògic els murals van ser tot un revulsiu. Els alumnes van veure durant tot l’estiu com la façana de l’escola es transformava, apareixien esbossos, siluetes, dibuixos, i anaven intuint després flors, plantes i animals.

Va ser un procés de transformació que va durar 2 mesos. Això va ser l’inici, i d’aquesta manera va ser com després, ja un cop el curs escolar iniciat, es va fer tot un treball al voltant d’aquestes pintures. Un treball inicial d’observació de les pintures, d’introspecció amb aquestes, els nens i nenes es van interessar pel que hi havia pintat i quins sentiments i emocions els generaven aquests murals. D’aquesta manera vam iniciar la gestió dels seus propis interessos. Alguns d’aquells animals no els havien vist mai però sabien, ara per les pintures, que formaven part del nostre entorn proper. Així que van demanar d’estudiar-los.

La proposta va començar a agafar força i finalment van decidir fer fitxes tècniques dels animals i les plantes i penjar-les al núvol i compartir-les. I així va ser també com vam conèixer, entre altres coses, que la geneta és una mena de linx que conviu entre nosaltres. Tot aquest treball els va engrescar molt fins al punt que durant un parell de setmanes van començar a portar ossos d’animals que trobaven pel terme o que les famílies tenien: de conill, de guineu, de cabirol, etc.

Després van venir tot un seguit d’activitats proposades, algunes pel professorat i altres per l’alumnat:

• Vam representar amb aquarel·les les pintures, que després vam documentar amb murals penjats a l’escola.
• Vam fer una entrevista a l’autora. D’aquí en va sorgir un taller posterior d’estampació de samarretes. I tot un treball sobre Refugiats, arrel de la col·laboració de l’autora amb aquest col·lectiu.
• L’alumnat de Cicle Mitjà i Cicle Superior va explicar a l’alumnat d’infantil i a l’alumnat de Cicle Inicial les característiques dels animals i les plantes que surten a les pintures després d’haver-ho treballat a les fitxes tècniques.

I Referent al procés de reflexió sobre els aprenentatges, podem apuntar què:

• El treball que vam fer d’introspecció en el que anotàvem què ens generava l’observació de les pintures, quines emocions ens despertaven, perquè ens agradaven o perquè no, etc., i després ho vam posar en comú. Vam poder observar com alguns/es alumnes portaven opinions preconcebudes de casa i com a mesura que avançàvem en el treball, generaven les seves pròpies visions/opinions.
• En una de les visites de l’autora vam generar un debat sobre la creativitat. Per acabar, vam pintar a la paret interior de l’escola la frase, a mode de grafit: Ser creatiu no vol dir saber dibuixar bé, sinó tenir bones idees.
• Vam visitar una exposició a l’ajuntament del poble d’una autora lleidatana lectures i textures i cadascú va representar en un dibuix amb llapis una de les seves obres, la que més li agradava.

Pel que fa a com vinculem els aprenentatges a dins i fora de l’escola, nosaltres tenim molt clar que l’escola forma part de la dinàmica de vida de l’entorn i sobretot de la dinàmica de vida del poble i és per aquest motiu que qualsevol aprenentatge, projecte, repte que se’ns presenti a l’aula i/o a l’escola i sigui vinculable a l’entorn proper en fem partícip a tothom. De quina manera?

Doncs ben fàcil! Perquè d’entrada comptem amb 3 condicions que fan que aquesta vinculació dins i fora de l’escola i a la inversa es pugui donar. Aquestes tres condicions son: La PROXIMITAT, LA IMMEDIATESA I EL VINCLE. I amb qui? Doncs amb els diferents agents externs que en realitat no son externs sinó que formen part del dia a dia de l’escola: les  famílies, l’Associació de Famílies d’Alumnes, l’ajuntament, la llar, etc., però també els padrins i padrines, els veïns i veïnes, exalumnes, etc. I tots aquests recursos humans moltes vegades els compartim també amb les altres escoles de la ZER de la mateixa manera que aquestes comparteixen amb nosaltres idees, dinàmiques d’aula, tallers, etc. Així doncs, podem dir que el treball és compartit amb la comunitat educativa i això fa que la nostra escola esdevingui un espai d’intercanvi i aprenentatge viu.

El fet que siguem una escola rural, petita i de poble ens aporta la primera condició, la de la PROXIMITAT. És ben cert, però, que aquesta s’ha d’aprofitar i bé. S’ha de veure com una oportunitat i no com una amenaça i per això aquesta proximitat sempre ha de donar-se de manera recíproca. Des de fora cap a l’escola però també des de l’escola cap a fora. Per tant, obrir portes i compartir. Pensem que l’escola no és una institució aïllada dins el poble amb una vida paral·lela sinó que en forma part. Aquesta proximitat ens permet connectar els aprenentatges que es produeixen en tots els temps i espais de la vida de l’alumnat i dotar-los de significat.

Qualsevol festa, diada, jornada, que fem intentem viure-la amb el poble. I el poble l’acull com un esdeveniment que no es pot perdre i/o del qual no en pot prescindir de participar. De quina manera? Doncs convidant i/o programant conjuntament l’activitat amb la Llar, implicant a les famílies perquè hi participin, demanant la complicitat i els recursos de l’ajuntament, etc. La comunitat veïnal coneix de primera mà el que fem i en gaudeix sense cap condició.

No cal ser familiars d’alumnes per venir a veure un espectacle o per participar en una rua o per fer un taller de cuina a l’escola. I tampoc cal que siguin activitats molt concretes anuals, sinó que cada curs en surten de noves. Aquest any, per exemple, vam fer una jornada solidària pels infants refugiats de Síria, gràcies al vincle que vam tenir amb la Lara a partir de les pintures i on hi van participar de manera activa tots els veïns i veïnes del poble.

L’essènica d’aquesta condició, la de la proximitat, radica en que si surt una necessitat, una situació, un problema, una il·lusió, una motivació etc., de l’alumnat envers un aprenentatge i podem aportar coneixements i experiència a través de l’entorn ho fem de manera gairebé immediata.

Cal dir que el treball en xarxa és tant actiu que tant l’AFA com l’ajuntament quan programen jornades o festes culturals impliquen directament a l’escola. Per exemple, si fan una jornada del dia de la dona treballadora doncs busquen un recurs, un taller que pugui fer l’alumnat de l’escola i ens l’ofereixen.

La IMMEDIATESA seria la segona condició. Aquesta va molt lligada amb la proximitat, i també amb el vincle. La immediatesa es fa possible, en gran mesura,  per la forta vinculació que existeix entre l’escola, les famílies i l’ajuntament del poble. Aquí tot s’organitza de forma molt ràpida. Els recursos, sobretot els humans, ja hi estan avesats i per tant, quan es demana permís o col·laboració per fer quelcom tothom s’hi volca.  Què s’ha d’organitzar un esmorzar popular, doncs les famílies ho organitzen ràpidament, que s’ha d’utilitzar un equipament de l’ajuntament, doncs el permís és gairebé automàtic, etc.

Al ser un poble petit i mantenir aquest contacte amb tothom ens estalviem la burocràcia que fa que en altres llocs, on no existeix el vincle per les condicions demogràfiques, aquesta sigui lenta i feixuga.

I finalment el VINCLE, del que ja he anat fent menció, és la base de totes les relacions humanes. Les complicitats entre els agents de l’escola i la resta són molt notòries. El vincle ha estat possible per aquest sentiment de pertànyer a una mateixa comunitat, en la que l’escola, l’ajuntament, la llar, les entitats socials, la ZER van de la mà. Els interessos son compartits, no hi ha rivalitats. Aquest sentiment que existeix ens ajuda a l’escola, ja que donem exemple als més petits. L’objectiu és capacitar a l’alumnat per emprendre accions cooperativament en un context global i sostenible.

Els alumnes s’interessen, proposen, donen forma a les actuacions, i tot en un context de xarxa on l’objectiu és cuidar-nos els uns als altres mantenint sempre el contacte amb la terra, donar-li un valor. En definitiva viure i conviure amb el que tenim a prop.

Moltes gràcies!

Raquel Baró

Directora de l’Escola Arc d’Adà de Llardecans.