"L'escola rural és un tipus d'escola que enganxa!"

1. Sou autors del llibre “L’escola rural: petita, pública i de poble”. En el llibre definiu l’escola rural com l’escola de les tres “p”. Podeu explicar que és, més enllà dels tres conceptes? Si poguéssiu, hi afegiríeu una quarta “p”? A quin concepte l’atribuiríeu?

Una escola que comparteix infants amb diversitat d’edats a la mateixa aula. Que afavoreix una atenció molt personalitzada, en ser pocs, i amb un entorn poc segregat, o, en el cas de que hi hagi immigració al territori, tots els infants del poble van a la mateixa escola, a la mateixa aula i, per tant comparteixen, no només els sabers, sinó la “vida” de dins i fora l’escola.

De la idea de les noves “p”, a nosaltres ens venen al cap:

• Propera: pel fet de que és més fàcil, “natural”... poder interactuar amb l’entorn, tant amb les persones, que ens poden aportar coneixement, com amb el medi social i natural. Aquest camí és de doble sentit. Per tant, aquesta facilitat d’interacció permet que l’entorn entri a l’escola i que l’escola intervingui en el medi.
• Participativa: El fet de ser pocs facilita que tothom hi trobi el seu lloc, tant alumnes, com mestres, com les famílies. Sovint és una necessitat. Ser pocs vol dir haver de resoldre moltes coses entre poques persones. I totes hi som necessàries. Aquest fet, malgrat en principi sembla un aspecte clarament positiu, pot tenir una altra mirada, si aquesta manca de diversitat provoca que el grup tingui limitacions. En tot cas, organitzar-nos en ZER afavoreix aquest intercanvi de sabers, d'inquietuds…
• Potenciadora d’un currículum competencial, d’un treball col·laboratiu, de l’arrelament i cohesió del territori.

2. Per la diversitat d’escoles rurals que existeixen i per la diversitat de maneres d’organitzar-se, les escoles rurals ha desenvolupat maneres de treballar específiques, a dins i a fora de l’aula. Quines destacaríeu?

Potser la que destacaríem en primer lloc és l’organització de l’escola rural en ZER, una manera d’entendre el conjunt d’escoles petites característic del territori català.

Un altre aspecte és la flexibilitat i llibertat dels horaris amb els alumnes, on no són habituals les franges tancades per sabers curriculars, ni tampoc hi ha necessitat de timbres (ni música) per marcar les entrades, sortides, canvis…

Es potencien les metodologies que promouen l’autonomia, la responsabilitat, els hàbits de treball, la globalització…

Un aspecte també rellevant és la mirada cap a l’avaluació, on el paper de l’alumne és, habitualment, molt central i on ell o ella n’és protagonista.

La interacció que es dóna entre els alumnes, de diferents edats i també de diferents escoles, en el cas de formar part d’una ZER.

3. Quina importància penseu que té l’escola per a la dinamització social dels territoris rurals?

Quan l’escola és activa i té clar el seu paper com a agent d’aprenentatge i eix vertebrador de la comunitat, esdevé important i decisiva en la dinamització de la vida cultural i social del poble. Cal, doncs, que l’equip de mestres tingui clar i assumeixi aquest rol i miri de conèixer i fer propera l’escola a aquest territori, sent sensible a les necessitats i oportunitats que aquest ofereix.

4. Quin paper penseu que té l’educació en l’arrelament de les persones amb el seu entorn? Què aporta l’escola rural en aquest sentit, que la faci diferent d’altres tipologies d’escola?

Creiem que té poc paper. I amb això no volem dir que no sigui important, al contrari. Estem segurs que l’educació pot treballar decididament per afavorir-lo. Perquè hi hagi un arrelament al territori cal que tots els agents socials i polítics posin fil a l’agulla. I que no ho deixin, només, com a tasca de l’escola.

Que l’escola rural sigui diferent a d’altres “tipologies d’escola” potser no és rellevant per aconseguir aquest fet, ja que qualsevol escola que treballi amb i per l’entorn, afavoreix l’arrelament de la “seva població” al territori on intervé.

El que sí que és rellevant és el fet de que hi hagi o no hi hagi escola. En el segon cas, l'arrelament és molt difícil i es facilita el despoblament.

5. Més enllà de temes educatius, què podem aprendre de l’escola rural?

La seva implicació amb l’entorn i amb les persones; la seva adaptació als cicles naturals, al batec de la vida, a les oportunitats que li ofereix l’entorn; la facilitat de comunicar-se entre i amb els docents del centre i de la ZER (aprenentatge entre iguals); la relació amb la comunitat; la facilitat de fer xarxa amb els mestres de diferents territoris (a través del Secretariat d’Escola Rural de Catalunya); la proximitat de treballar amb l'administració local i l’adaptació als canvis.

6. Què li diríeu a un/a futur/a mestre/a que vol anar a treballar a una escola rural? 

Que vigili: és una escola que enganxa!

Com a consells, que abans d’anar a l’escola s’interessi per conèixer el poble, l’escola, els aspectes de l’entorn que poden incidir de manera directa en el currículum, la comunitat, si l’escola treballa sola o forma part d’una ZER. i que estigui disposat a implicar-s’hi, perquè al ser pocs la feina de tots és molt important.