Més de 150 emprenedors han iniciat projectes agroalimentaris als obradors compartits de Catalunya

Un total de 154 emprenedors del sector agroalimentari han fet ús dels obradors compartits, repartits arreu del territori català, des que van començar a aflorar aquests espais d’emprenedoria, el primer dels quals va ser creat l’any 2007. Són dades de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), que ofereix suport, eines i recursos als obradors compartits per contribuir al seu bon funcionament. Les xifres demostren com aquests dispositius ajuden a generar noves oportunitats de negoci, facilitant el testeig i l’inici de l’activitat sense haver de fer una inversió inicial elevada.

Els obradors compartits són espais equipats amb maquinària professional i al servei de diferents persones usuàries per a l’elaboració de productes alimentaris. Des de l’any 2007, s’han creat 19 obradors compartits a Catalunya i actualment, n’hi ha una desena més en procés de creació, un fenomen en auge que evidencia la importància de compartir recursos i d’establir col·laboracions entre el sector públic i el privat.

Històricament, compartir espais de transformació agroalimentària era una pràctica molt habitual a les zones rurals, però amb la progressiva industrialització dels processos i l’increment de les exigències sanitàries, aquests van anar perdent presència. Durant les últimes dècades, en un context de creixement continuat dels costos de producció i de serioses dificultats per competir amb el sector agroindustrial, la recuperació dels espais compartits de producció ha esdevingut novament una necessitat. El primer obrador compartit modern de Catalunya va ser el Viver de Celleristes de la Conca de Barberà, creat l’any 2007 per Concactiva, l’organisme autònom de desenvolupament d’aquesta comarca. Anys més tard, a partir del 2016, se’n van anar creant de nous fins al dia d’avui, que Catalunya ja compta amb 19 instal·lacions i prop de 100 professionals que utilitzen aquests equipaments.

Els obradors fan viable l'elaboració de productes locals de qualitat, contribueixen a la sobirania alimentària, a la reducció del malbaratament alimentari i a frenar el despoblament de les zones rurals. Són unes instal·lacions pensades per donar suport als projectes que comencen, o com a espais per compartir despeses i optimitzar recursos i fomentar la transferència de coneixements.

Catalunya, territori ric en obradors compartits

Al llarg del territori català es localitzen diferents obradors compartits, segons tipologia i model de gestió, als quals ARCA acompanya i coordina. En la majoria d’obradors compartits, els usuaris tenen accés a les instal·lacions i són els responsables d’elaborar els seus propis productes, però alguns obradors també ofereixen servei d’elaboració per a tercers, com és el cas dels obradors licorers de Tres Cadires (Arbeca) i La Sobirana (Santa Coloma de Farners) o els obradors de transformats vegetals de L’Obradora (Manresa) i La Brostada (Bràfim). Precisament, la meitat dels obradors actius a Catalunya estan destinats a l’elaboració de transformats vegetals i menjars preparats. De tots ells, l’Espai Cuina de Montblanc (Conca de Barberà) és l’obrador per on han passat més emprenedors, un total de 29 des de la seva posada en funcionament el 2016.

Un altre dels obradors de transformats vegetals i menjars preparats és L’Obradora. Es tracta d’un espai singular, ja que  es troba dins del Mercat Municipal de Puigmercadal, a Manresa. Aquest obrador ofereix dues possibilitats d’ús, per una banda, l’ús propi on cada persona elabora els seus productes, i per l'altra, el servei d’elaboració per a tercers, és a dir, el pagès porta la matèria primera, un cuiner l’elabora i li retorna el producte final envasat amb la seva marca. A més, alguns productes surten a la venda amb marca conjunta i es venen a través del supermercat cooperatiu Supercoop, situat també dins del Mercat Municipal.

Un altre cas és el d’El Quall (Alpens), que actualment acull 3 projectes emprenedors i és l’únic obrador compartit de formatges que hi ha a Catalunya. Aquest obrador serveix alhora com a espai formatiu per al Curs d'expert en elaboració de formatges artesans organitzat pel Consorci del Lluçanès, que també és l’entitat gestora de l’obrador.

Amb el temps, la iniciativa ha anat agafant força i s’han anat creant alguns obradors compartits de forma totalment autogestionada per col·lectius de productors, com La Brostada a l’Alt Camp, La Gatera a l’Alt Penedès o l’Econau al Baix Ebre, tots ells dedicats a l’elaboració de transformats vegetals. L’últim obrador compartit que s’ha creat és l’obrador del Parc Agrari de la Conca d'Òdena, a l’Anoia, que entrarà en funcionament durant les properes setmanes i estarà orientat a l’elaboració de productes làctics i transformats vegetals.

Per altra banda, d’entre la desena d’obradors compartits que encara es troben en fase de creació, algunes instal·lacions no se centren únicament en el sector alimentari, com és el cas de Tremolina de Muntanya, un projecte d’habitatge cooperatiu situat al poble de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) que, entre altres espais, inclourà un obrador agroalimentari compartit i es té previst que es posi en marxa aquest any.

Ajuts per a la seva creació

L’any 2020, la Generalitat de Catalunya va impulsar l’elaboració d’un Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya, en el qual s’aposta per avançar cap a un model alimentari més just, saludable, sostenible i arrelat al territori. Una de les polítiques derivades d’aquest pla ha sigut la creació d’una línia d’ajuts per a la realització i millora dels obradors agroalimentaris compartits. Recentment, s’ha tancat la segona convocatòria d’aquests ajuts, amb un pressupost d’1,2 milions d’euros que han de permetre crear nous obradors i millorar els existents durant els anys 2025 i 2026.

Aquesta acció del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) dona resposta a l’Agenda Rural, concretament al repte 4 que fa referència al sistema agroalimentari per avançar cap a la sobirania alimentària. En aquest sentit, es preveuen 189 accions entre les quals l’accés als recursos productius i la protecció dels espais agraris, a més del suport a la petita i mitjana empresa transformadora agroalimentària de proximitat fomentant les infraestructures compartides.