Més del 60% dels desplaçaments a les zones rurals es fan en vehicle privat
L’estudi “La mobilitat a l'entorn rural i urbanitzacions de baixa densitat: anàlisi i oportunitats per a les polítiques públiques”, constata la necessitat d’adaptar les polítiques de mobilitat a les zones rurals i de baixa densitat
Un 14% dels joves de zones rurals i urbanitzacions de baixa densitat afirma tenir dificultats per accedir a una feina a causa del transport, el doble que a la primera corona metropolitana. L’estudi “La mobilitat a l'entorn rural i urbanitzacions de baixa densitat: anàlisi i oportunitats per a les polítiques públiques”, realitzat per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l'Autoritat del Transport Metropolità de l’Àrea de Barcelona (ATM) i l'Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), és el primer a Catalunya que compara els patrons de mobilitat de les zones rurals i urbanitzacions de baixa densitat respecte de les zones urbanes.
L’estudi analitza la mobilitat quotidiana dels anys 2019 i 2023, centrant-se en l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB) i les Terres de l’Ebre. L’objectiu és que les decisions públiques es prenguin amb evidència científica, donar resposta al repte de territori connectat de l’Agenda Rural de Catalunya i millorar les relacions urbà-rural.
A les zones rurals o urbanitzacions amb baixa densitat, entre el 55% i el 65% dels desplaçaments diaris dels majors de 16 anys es fan en vehicle privat. El transport públic té quotes molt baixes (2%-4%) i l’índex de motorització supera els 1.000 vehicles per cada 1.000 habitants, és a dir, més vehicles que persones. Això provoca un impacte ambiental i energètic per càpita superior i obliga a impulsar la descarbonització amb mesures adaptades a aquestes realitats. El 61% de la població que viu fora de la primera corona considera que l’oferta de transport públic és inadequada, amb una valoració del servei inferior a 5 sobre 10, mentre que el cotxe es manté com a principal mitjà de transport intern.
L’estudi també assenyala que el 35% dels desplaçaments en cotxe de curta distància es podrien fer en bicicleta, i fins a un 10% podrien ser absorbibles pel transport públic, tot i que depèn de factors com horaris, capacitats físiques, edat, càrregues familiars i qualitat de la infraestructura ciclista.
Fora de la primera corona, el 45% de les activitats es fan dins del mateix municipi, fet que obliga a desplaçaments més llargs per cobrir les necessitats quotidianes i contribueix a desigualtats socials per sexe, edat i discapacitat. Per exemple, als municipis rurals del SIMMB, el 34% de les dones de més de 65 anys no es desplacen en dia feiner, i la quota modal d’acompanyant en vehicle privat és més alta entre dones joves, persones de més de 65 anys, amb discapacitat i de renda més baixa. A les Terres de l’Ebre, els infants i adolescents són els principals usuaris del transport públic, mentre que dones joves i majors de 70 anys també registren un ús rellevant.
Tot i que el teletreball pot reduir l’ús del vehicle privat, ha tingut menor penetració a les zones rurals del SIMMB. A diferència de les grans ciutats, la mobilitat a zones rurals i ciutats mitjanes creix durant caps de setmana i períodes de vacances, fet que requereix adaptar l’oferta de transport i vincular-la amb polítiques de turisme sostenible.
Les oportunitats de política pública inclouen reforçar el transport públic interurbà amb estàndards mínims, continuar amb transport a demanda, aprofitar el transport escolar com a columna vertebral de la mobilitat col·lectiva, completar la integració tarifària (T-mobCat), implementar accions d’accessibilitat per a perfils sense vehicle privat, impulsar el teletreball, la mobilitat compartida i la descarbonització del parc de vehicles segons grau de ruralitat, així com promoure la mobilitat en bicicleta i la sensibilització sobre mobilitat sostenible.
El document “50 propostes per a la millora de la mobilitat en entorns rurals”, coordinat per ARCA amb el Grup de Treball de Mobilitat Rural, és una referència per aprofundir en les polítiques públiques a Catalunya. La governança i el finançament de les polítiques han d’integrar el concepte de rural proofing per evitar perjudicis als territoris rurals i tenir en compte les seves necessitats i desigualtats. Aquestes mesures van en línia amb les estratègies europees per reduir la “pobresa en el transport” i assolir la neutralitat climàtica el 2050. El proper Fons Social pel Clima de la UE és una oportunitat de finançament perquè les zones rurals i periurbanes tinguin alternatives públiques, accessibles i de baix impacte, reduint progressivament la dependència del vehicle privat.
L’estudi s’ha elaborat a partir de l’Enquesta de mobilitat en dia feiner 2023 del SIMMB, l’Enquesta de mobilitat quotidiana 2019 de les Terres de l’Ebre i dades 2024 de telefonia mòbil del Ministerio de Transportes y Movilidad Urbana. La resta d’àmbits de Catalunya no s’han pogut analitzar per manca de cobertura d’enquestes o afectació del treball de camp per la covid-19 al Camp de Tarragona.
