"Molta gent ha vist que l’entorn rural no és només per anar de vacances o un cap de setmana, sinó que s’hi pot viure"
El Ton Lloret és el responsable del compte de Twitter de 'Repoblem', i en aquesta entrevista ens explica d'on va sorgir la idea de crear el compte, i quin objectiu té. Però també en parla sobre el repoblament, i com es pot incentivar que els ajuntament i consells comarcals s'impliquin més en aquest repte. A més, confesa que l'ideal seria que d’aquí 5-10 anys una iniciativa com 'Repoblem' quedés obsoleta perquè voldrà dir que s’ha produït un fre en el despoblament i s’està reequilibrant el territori
1. D’on surt la idea de crear el compte de twitter “Repoblem”? Quina finalitat persegueix la iniciativa?
Surt de veure com s’unien un problema i una solució. Durant la primavera-estiu 2020 una primera onada de gent s’havia instal·lat al món rural, alguns ja hi tenien casa, d’altres ho havien passat molt malament arran de la pandèmia i el confiament i volien un canvi de vida.
Per altra banda, tenim moltíssims pobles i zones de Catalunya que des de fa un segle s’estan despoblant. Penso que pot ser útil aglutinar en un compte de twitter aquestes dues necessitats.
A partir de que tot arrenca i ho va seguint força gent també aprofito el canal de difusió per explicar visions, reclams, problemàtiques i temes del món rural i de la gent que hi viu.
2. Hi ha persones que gràcies al vostre compte han aconseguit poder anar a viure allà on sempre havien somniat. De tots aquests casos d’èxit, de quin et sents més orgullós?
Imagino que n’hi ha més dels que conec, ja que no tinc capacitat per anar fent seguiment. I sempre intento que els interessats es puguin posar en contacte directament amb gent del territori sigui per aconseguir una casa, feina o un traspàs d’un negoci. Que s’entenguin directament. Un dels casos que he pogut anar a conèixer personalment és de l’Imma i el Jaume i els seus dos fills, que al desembre van deixar Terrassa (3a ciutat més poblada) per anar a viure a Ossera (poc més de 20 habitants). Allà ha anat molt bé que es creés un col·lectiu de persones del territori: Reviure les Valls, que s’han organitzat per treballar per un repoblament i per millorar les condicions de la gent que ja hi viu.
M’agrada molt pensar en la vida que tenen allà els fills de l’Imma i el Jaume, en un entorn natural fabulós, convivint amb els neorurals dels 70-80 que han anat creant projectes de vida, i segur que n’aprendran moltes coses. Ossera, al seu torn, ha guanyat 4 habitants, dos d’ells infants. I l’escola rural de Tuixent, on van, ha passat de 8 a 10 alumnes.
3. La situació d’emergència sanitària ha produït una revalorització de l’entorn rural així com una major consciència del vincle amb la natura pel benestar de les persones. Creus que aquesta escletxa de futur donarà fruits a llarg termini?
Sí. N’estic plenament convençut. Perquè el repte és majúscul i urgent, pel què només em puc permetre ser optimista. Molta gent haurà vist que l’entorn rural no és només un lloc on anar de vacances o en cap de setmana sinó que s’hi pot viure.
Hi ha hagut un enorme city marqueting des del món urbà. En canvi, el món rural s’ha explicat sempre des del punt de vista turístic. Ara hi ha gent que està descobrint que pot fer-hi el seu projecte de vida, abans ho veien impossible. Hi havia un munt de prejudicis i de desconeixement sobre com organitzar-se la vida a un poble.
Segur que hi haurà qui farà el canvi. Farà el balanç al cap d’un temps i tornarà a la ciutat. Però també n’hi haurà que sent de poble s’hi quedaran, o que havent nascut a ciutat aniran a viure a poble. I vivint-hi, arrencaran projectes empresarials, socials, culturals en aquell territori... i això és crucial perquè sigui un lloc dinàmic i atractiu per viure i atraure més persones.
4. Com podem incentivar que ajuntaments i consells comarcals s’impliquin més en el repte del repoblament?
Els ajuntaments solen estar molt sensibilitzats amb el despoblament i empenyen tota mena de projectes a diferents nivells per fer que els seus pobles siguin un punt d’atracció per persones, famílies, etc. Però tenen pocs recursos. Se’ls ha d’ajudar i, sobretot, escoltar i treballar-hi conjuntament. Perquè cada territori té les seves particularitats.
A nivell dels consells comarcals, també n’hi ha que ho tenen molt clar. D’altres no tant. Tant pel que fa a ajuntaments com a consells comarcals jo els animaria a crear regidories i conselleries comarcals de repoblament. Encara són pocs els que ho tenen. I el primer pas per abordar un problema és posar-hi nom, coordinar-se amb els altres iguals per traçar estratègies i fer reclams i projectes conjunts. També seria útil crear una finestreta o un punt d’informació per poder oferir informació i acollida personalitzada als possibles repobladors.
5. Quins exemples de bones pràctiques ens podries explicar, a nivell de polítiques públiques locals?
N’hi ha moltes i molt diverses. He pogut anar a conèixer algunes i miraré d’explicar-les en un llibre properament. Hi ha qui ha apostat fort per l’escola, hi ha qui ha optat per posar a disposició habitatge, hi ha projectes de posada en valor del patrimoni cultural com a eix per dinamitzar el poble...
Totes són molt interessants i molt complementàries amb la resta d’iniciatives que puguin fer des dels propis ajuntaments. Una cosa senzilla a nivell de comunicació que es pot fer i que tenen a Freginals és un recull amb tota la informació del poble exposat en una cartellera: l’habitatge que hi ha en venda, en lloguer (amb telèfons de contacte), els serveis que hi ha al pobles (escola, llar d’infants, altres serveis municipals...), els comerços, les ofertes de treball, etc. Tota aquella informació tan bàsica però tan fonamental per algú que vulgui anar-hi a viure centralitzada en 1 m2 i exposada.
6. Repoblem ha tingut i té un gran èxit a nivell mediàtic. Com podem mantenir aquest interès per l’entorn rural als mitjans de comunicació?
Si tenim 5,5 milions d’habitants concentrats en grans àrees urbanes és lògic que on passin més coses i on hi hagi més periodistes atents al que hi passa sigui en aquestes zones. Si aconseguim que més persones visquin al món rural i que hi hagi més equipaments, activitat econòmica, social, cultural, etc., l’interès dels mitjans de comunicació també augmentarà.
7. Com t’imagines l’evolució de la iniciativa Repoblem d’aquí a 5-10 anys? Creus que ho hauria d’acabar entomant alguna administració?
L’ideal seria que d’aquí 5-10 anys una iniciativa així quedi obsoleta perquè voldrà dir que s’ha produït un fre en el despoblament i s’està reequilibrant el territori, de persones, serveis, infraestructures i de pes polític. Amb tot, sempre serà interessant que des del món rural vagin sorgint nous canals de difusió, veus, etc.
L’administració hauria de fer possible que hi hagi els ponts necessaris perquè tothom pugui viure on vulgui i perquè sigui tan atractiu i possible fer-ho en un àmbit més urbà o en un de rural. I això es tradueix en actuar en molts marcs: lleis, ajuts, incentius...
8. Hi ha molta gent de ciutat que té ganes de marxar a viure en un entorn rural però no s’atreveixen. Què els hi diries?
Si realment és el que volen, que ho provin. Si una cosa ens ha ensenyat la pandèmia és que la vida s’acaba i que val la pena realitzar els nostres somnis abans no sigui massa tard. És millor provar-ho i que no surti com t’esperaves que no lamentar-se tota la vida de no haver-ho provat.