"Nens rurals, confinats amb privilegis i mancances a l'Espanya despoblada"

Marian Rius, gerent del Consorci Leader Pirineu Occidental i mare, és una de les protagonistes de l'article que EFEAGRO ha dedicat a explicar com viuen el confinament els infants de les zones rurals. Tot i que en aparença pot semblar un privilegi, aquesta situació també accentua les mancances tecnològiques i la necessitat de reforçar els serveis perquè els nens i nenes segueixin creixent a l'Espanya despoblada. 
A més de Rius, ens expliquen com ho estan vivint una mare i ramadera de la serralada Cantàbrica i un mestre del Maestrat d'Aragó.

Compartim l'article - PROS I CONTRES DE CRÉIXER ALS POBLES:

"En un poble tothom es coneix, les cases tenen parcel·la o jardí, i com no hi ha ningú els nens ni contaminen ni es contaminen", afirma el president de la Xarxa Espanyola de Desenvolupament Rural (REDR), Secundino Caso, alcalde de Peñarrubia (Cantàbria) i pare de dos fills (11 i 12 anys).

Però el coronavirus treu a la llum encara més les dificultats de les famílies en els pobles, sobretot per les comunicacions, tal com declaren una ramadera de la serralada Cantàbrica, una gestora de projectes Leader de la Unió Europea (UE) al Pirineu català, totes dues mares, i un mestre del Maestrat de Aragó.

COVID-19 A LA MUNTANYA
"Les meves filles són unes privilegiades", assegura María Gómez Arredondo, ramadera al municipi de Soba (Cantàbria), tot i que la seva família ha passat por i alts i baixos, perquè el seu pare, l'avi de les noies, va estar hospitalitzat per la COVID -19.
Gómez té una explotació de 170 vaques lleteres en un poble amb tres veïns. Segueix la professió dels seus pares i defensa que és "el millor" per les seves dues filles, d'11 i 7 anys.

Les nenes acompanyen Gómez a munyir vaques i, en paral·lel, escriuen amb guix els seus deures d'anglès o matemàtiques en tancs de llet.

Es comuniquen amb el mestre per WhatsApp, mitjançant el mòbil de la mare, la qual cosa dificulta de vegades que respongui a trucades laborals; però ella recorda que hi ha nens en pitjor situació, sense wifi i amb risc de "quedar despenjats". El col·legi, ara tancat, té 45 escolars. Està a La Gándara, població que compta amb escola-llar; les nenes no pernocten allà, perquè la parada de l'autobús que les transporta està "a prop", a un quilòmetre de casa.

Reclama uns "preus justos" per a l'agricultor o ramader i assegura que ha tingut sort amb la seva llet, respecte a productors afectats pel tancament de l'hostaleria.

ESCOLA ALS PIRINEUS
"Veig més pros que contres; no m'imagino als meus fills en un altre lloc ", assenyala Marian Rius des de Ribera de Cardós (Lleida), localitat de 80 habitants on teletreballa per al Consorci Leader Pirineu Occidental, gestionant projectes de desenvolupament rural.

Els seus fills, de 6 i 9 anys, viuen al mateix edifici que els avis, que es dediquen a la ramaderia, surten a alimentar els animals i estan acostumats a no veure nens pel carrer.

El coronavirus li fa apreciar encara més l'escola a la qual van 47 alumnes, "centre social de poble". Allà, els escolars reben "una atenció personalitzada", aprenen d'una forma diferent, convivint diverses generacions, i tenen servei de menjador escolar, amb cuinera pròpia. No obstant això, admet mancances com la falta de comunicacions, la deficient connexió a Internet, la llunyania d'un hospital o l'envelliment de la població.

Els Grups d'Acció Local de Catalunya, que porten a terme a programes Leader, apliquen un projecte per a nens de primària, amb la finalitat de potenciar reptes empresarials en "clau rural".

EXPERIÈNCIA DE MESTRE RURAL
Patxi Artigot dóna classe a 8 alumnes amb edats entre els 3 i 12 anys a Allepuz (Terol), aula adscrita al Centre Rural Agrupat (CRA) de Cedrillas. Els seus alumnes s'han habituat a treballar per internet, amb una reunió diària per Skype i la col·laboració de l'Ajuntament, a qui envia el material i que l'alcalde reparteix immediatament, a més de la cooperació dels pares, la majoria agricultors o ramaders.

A Allepuz, on viuen cent persones, els nens porten el confinament "millor que els més grans", segons Artigot. Enumera, entre els avantatges de l'educació rural, l'atenció individualitzada i remarca que, per a un mestre, dóna uns coneixements que no ensenyen a la carrera. Entre els inconvenients, amb tants nivells educatius junts, de vegades és difícil aconseguir que els nens no es distreguin, però "estan acostumats"; d'altra banda, la rotació és freqüent i cada any han d'aprendre amb un mestre diferent.

En la mateixa línia, el president de REDR sol·licita incentius perquè els mestres (i metges) rurals tinguin una major promoció professional.

FONT: EFEAGRO