Novetats en el Desenvolupament Rural
Iniciem l'any amb nova direcció, www.ruralsiglo21.org, i renovades il·lusions. Per a la primera entrada del 2015, hem triat algunes qüestions d'actualitat, totes elles relacionades amb la política de desenvolupament rural. Anirem, en aquesta ocasió, del més general -i llunyà- al més concret -i proper-.
En les últimes setmanes, una de les novetats més interessants a nivell comunitari, ha estat la publicació pel Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) d'una Opinió, a requeriment de la Presidència grega del Consell, sobre el Desenvolupament Local a partir de Comunitats locals (DLCL), una qüestió de la qual ja hem parlat amb detall, anteriorment al bloc (http://ruralsiglo21.org/2013/10/28/desarrollo-local-participativo-la-clave-del-leader).
Doncs bé, la postura del CESE és d'enorme interès per la metodologia LEADER i per al funcionament dels grups d'acció local. Defensa l'enfocament LEADER com una "eina efectiva i eficient" per a les polítiques de desenvolupament i el considera un exemple a seguir en l'aplicació del DLCL a les zones rurals, però també urbanes i periurbanes, com preveu la normativa comunitària. Posa de manifest que alguns estats membres han previst el DLCL en els seus Acords d'Associació -a la pràctica, lamentablement, Espanya no està entre ells- i proposa un mínim obligatori -concreta en un 5%, com sí succeeix amb Feader- per aquesta metodologia en cada un dels fons estructurals. Encara que pugui semblar tard, a Espanya encara estaríem a temps d'introduir el DLCL als programes FEADER i FSE, i que els Grups LEADER, actuessin com a veritables grups DLCL al territori, gestionant fons FEDER i FSE. Enhorabona doncs, al CESE per aquest document, i esperem que les administracions en prenguin nota...
A nivell nacional, val la pena destacar l'esforç de la Fundació Institut Valencià d'Investigació i Formació Agroambiental (IVIFA), que treballa en la governança en la política de desenvolupament rural, des de fa més d'un any i que ha organitzat un taller, amb una interessantíssima participació d'experts en governança, polítiques socials i polítiques d'estímul a l'activitat econòmica en el medi rural, el proper dia 28 de gener, a València. Sens dubte, un fòrum d'alt nivell que aportarà idees i propostes per a la programació del desenvolupament rural a Espanya. Estarem atents a les conclusions.
Precisament, pel que fa als programes de desenvolupament rural, seguim a l'espera. L'última notícia de l'any va ser l'enviament, el 18 de desembre, del Marc Nacional, modificat, a la Comissió Europea.
Paral·lelament, des de Brussel·les, han arribat les observacions als programes, que posen en qüestió nombrosos elements -fins 50 pàgines d'observacions en alguns casos- dels documents presentats per les comunitats autònomes; fins i tot, en molts d'ells, qüestionant el procés de participació i de consultes en l'elaboració dels programes, un altre tema del qual ja havíem alertat al bloc. No serà fàcil respondre adequadament a totes les observacions de la Comissió, i el procés s'allargarà, previsiblement, fins al mes de juny, com a molt aviat.
Cal destacar especialment el cas de la Comunitat Autònoma de Madrid, que encara no ha presentat el programa, sis mesos després de la data límit....
El retard en l'aprovació dels programes pot ser especialment dolorós per al LEADER que, tradicionalment, triga més a posar-se en marxa. Algunes comunitats autònomes (Astúries, Cantàbria, Extremadura i Catalunya) han iniciat el procés de preselecció -les despeses són subvencionables en el PDR- dels Grups LEADER, de tal forma, que puguin començar a funcionar quan s'aprovi el programa. Seria convenient que totes les CCAA es posessin mans a l'obra i iniciessin la preselecció dels Grups. En cas contrari, l'inici dels programes, pel que fa al LEADER, s'allargarà fins ben entrat l'any 2016 ...
I per finalitzar, i apropant el nostre objectiu més que mai a la realitat concreta del medi rural, portem avui a aquest bloc l'atac d'una manada de llops al ramat de cabres del Guadarrama de Javier, un cabrer de la serra madrilenya, dels quals fan, no només de cabrer i formatger, sinó de generador d'ocupació i dinamitzador de l'activitat i la vida en un poble, San Mamés, que no podria entendre's sense el seu impuls i el seu quefer diari. Ha perdut 80 de les 240 cabres que tenia.
Ell, per si mateix, només és un exemple de desenvolupament rural. No es poden entendre les polítiques de desenvolupament rural que no comptin de manera absolutament preferent amb els agricultors i ramaders i, en general, amb els habitants dels nostres pobles.
Per això, a la vista de les ridícules indemnitzacions (entre 20 i 50 euros per cabra trobada morta -convé recordar que no totes es troben i les que queden vives pateixen avortaments i deixen de donar llet durant un temps, com a conseqüència de l'estrès de l'atac) a les que té dret en Javier, segons la normativa de la Comunitat de Madrid, podríem pensar que a determinades administracions els interessa molt poc el desenvolupament rural i la qualitat de vida dels seus habitants. Per al Javier, i per altres com ell, i pel futur dels nostres pobles, esperem que no sigui així.
FONT: www.ruralsiglo21.org (Francisco Martínez Arroyo)
