"Reptes de l’acompanyament en el món rural: el desig dels joves de viure i treballar a les seves comarques". El cas de la Conca de Barberà
Les zones rurals estan patint, des de fa temps, una clara davallada de població. Aquesta tendència s’ha accelerat en els darrers anys i les piràmides poblacionals d’aquests territoris mostren que aquest fenomen s'accentuarà cada vegada més, fruit d’una població envellida i amb un creixement natural negatiu.
Un dels objectius de les zones rurals ha estat diversificar l'economia per pal·liar problemes estructurals de generació de llocs de treball, amb la finalitat de crear una atmosfera favorable que mantingui i fixi la població en els territoris respectius.
Els joves de les zones rurals han optat en les darreres dècades, i en termes generals, per potenciar la seva formació. Aquest increment de la qualitat formativa ha significat un impacte en les seves comarques d’origen, ja que aquests joves, amb una formació superior, han acabat trobant millors llocs de treball fora del món rural, la qual cosa ha accentuat el despoblament i la pèrdua de població del territori.
La crisi dels darrers anys i la pèrdua accentuada de llocs de treball han provocat, però, un retorn als orígens i a la cerca d'oportunitats en el món rural. Molts d’aquests joves han intentat, d’alguna manera, tornar a “casa”.
Aquesta primera anàlisi generalista, caldria aprofundir-la a l’àmbit comarcal i fer una diagnosi molt més exhaustiva per veure què passa poble a poble i comarca a comarca. En alguns casos, les diferències són significatives i cal apuntar també tendències d'abandonament escolar que esbiaixarien l'anàlisi, però que no canviarien les línies estratègiques ni els objectius que s’han de fixar per treballar en pro d’afavorir un entorn que faciliti el manteniment de la població en el territori, especialment dels joves.
En molts casos aquestes línies estratègiques, programes d'actuació o accions que es desenvolupen no donen fruits a curt termini. Són importants les apostes per capgirar situacions, petits granets de sorra que s'espera que contribueixin en un futur, però que a curt termini no aporten ni grans resultats ni variacions significatives de les dades estadístiques.
A la Conca de Barberà fa un temps que hi ha la voluntat estratègica de contribuir, amb diverses accions, a l’autoocupació dels joves i a facilitar la generació de llocs de treball amb el suport d’iniciatives que afavoreixin de forma decidida que els joves puguin viure i treballar al món rural. M'agradaria exposar alguna d'aquestes accions, no tant per reproduir-les sinó per adaptar-les a la realitat de cada territori, amb les particularitats i les diferències que cada municipi o comarca pugui tenir.
Fa uns anys es va analitzar el paper dels vivers d'empresa com a eina de suport a la implementació de noves activitats econòmiques en el territori. Els vivers d'empresa se solien ubicar, fonamentalment, a les zones urbanes i es configuraven com una eina per facilitar el naixement i el desenvolupament de noves activitats econòmiques per a joves, sobretot en l'àmbit de les noves tecnologies i dels professionals liberals. A la Conca de Barberà es va intentar reproduir aquest model amb la creació a Concactiva d’un Viver de Despatxos que pretenia ajudar els joves a crear i iniciar la seva activitat econòmica. No obstant això, el model es va intentar millorar creant vivers d'empreses especialitzats en activitats tradicionals de la comarca. Per aquest motiu es va dissenyar i posar en funcionament el Viver de Celleristes, un viver que ha servit de punt de partida al concepte de vivers d’empresa rural, que no és res més que adaptar al territori la filosofia d’un viver d'empresa: espais públics compartits cedits a joves que vulguin crear la seva activitat econòmica a un preu que els ajudi a iniciar la seva activitat econòmica sense necessitat de fer grans inversions. Aquesta ajuda es rep durant uns anys, els suficients per valorar si el producte és acceptat pel mercat. Una vegada transcorreguts uns anys, el jove ha de decidir si definitivament vol crear el seu propi espai o empresa.
De la mateixa manera que a la Conca de Barberà s'adapta per tradició i territori el Viver de Celleristes, a un altre territori es podria adaptar un viver d'un altre producte local, com, per exemple, l’oli d’autor o els formatges. El més important és facilitar la creació de noves activitats econòmiques sense un risc elevat.
Aquest model s’està exportant en altres àmbits. Actualment s’està acabant de posar a punt un Viver Agroalimentari (Espai Cuina) i un Viver de Cavistes. La idea és facilitar la introducció en aquests sectors de joves formats que, d’altra manera, difícilment podrien crear la seva empresa, no per desconeixement o poca formació, sinó per la dificultat d'accés al finançament o a la realització de les inversions necessàries.
Aquests vivers d'empresa també estan conceptualitzats per fer formació. És a dir: crear espais formatius especialitzats en activitats pròpies del territori que generin una convivència entre formació i inici d'activitat econòmica que es retroalimenti, i faciliti la creació de llocs de treball i el naixement de nous projectes.
També és interessant aprofitar aquests espais, amb inversions importants provinents de l'Administració per fer formació per a joves que han abandonat els estudis i que, d’aquesta manera, poden aprendre a incorporar-se al mercat laboral d'una forma més senzilla. Alguns exemples serien els programes cogestionats pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) com ara el "Joves per l’ocupació" o els "Programes integrals".
Aquesta és l'aposta que fa la Conca de Barberà perquè els joves de la comarca tinguin més oportunitats de quedar-se a treballar i autoocupar-se al seu territori. Ara per ara són petits espais que donen cabuda a un petit nombre de nous empresaris, però que contribueixen de forma decidida a facilitar la creació de noves activitats econòmiques. Segurament caldria ampliar els àmbits i els sectors d’impacte amb nous vivers d'empresa, però cal tenir en compte la complexitat de la seva gestió i les inversions que des de l'àmbit públic cal fer.
FONT: Article Jordi Paris, gerent del Consorci Leader de Desenvolupament Rural del Camp