"S’ha de garantir que no es tanqui cap de les escoles rurals que ara estan en funcionament"
Marta Barrera Vilà és mestra de l’Escola de Llobera (Llobera del Solsonès), i Rosa Soler Balletbò de l’Escola Santa Coloma (Ger-Meranges-Isòvol). Totes dues formen part del Secretariat d’Escola Rural de Catalunya (SERC), un espai de trobada i d’acollida de mestres que formen part del teixit de l’Escola Rural. Parlem amb elles sobre el SECR, així com sobre els reptes que ha d'afrontar l'escola rural els propers anys. "L'escola rural està tenint un valor en alça, per a l’educació dels infants", afirmen.
- Què és el Secretariat d’Escola Rural de Catalunya? Quines tasques realitzeu per al bé de l’escola rural catalana?
El Secretariat d’Escola Rural de Catalunya és una entitat, una organització, un espai de trobada i d’acollida de mestres que formen part del teixit de l’Escola Rural. Des de fa dècades el SERC camina al costat dels mestres i de les escoles, i els mestres que en formem part, dissabte rere dissabte, compartim, debatem i intercanviem tot allò que té lligam amb les nostres escoletes i amb l’essència de mestra d’escola rural.
El SERC representa el pensar i el sentir dels mestres rurals, davant el Departament d’Educació, a les Universitats, a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (del qual en som un àmbit) i a qualsevol espai on sigui necessari portar la veu de l’escola Rural, amb les seves necessitats i demandes i les propostes i projectes.
A més d’aquesta mirada de projecció exterior, el SERC té una mirada interior, que recull els intercanvis, les bones pràctiques i els projectes pedagògics i metodològics propis de l’escola rural. És un espai d’enriquiment i d’aprenentatge d’una tipologia d’escola que, si bé petita, és present en tot el nostre territori. El SERC ha afavorit que ens sentíssim part d’un col·lectiu més ampli, que depassa la pròpia escoleta i, en el qual, treballem, creixem i vivim en i per l’Escola Rural de Catalunya.
- Quantes escoles rurals hi ha a Catalunya? I quantes Zones Escolars Rurals (ZER) hi ha? Han augmentat o han disminuït al llarg dels anys?
A Catalunya hi ha 88 Zones Escolars Rurals, que és la forma d’agrupació de les escoles rurals a Catalunya. Cadascuna d’aquestes ZERs agrupen de dues a set escoles rurals de diferents municipis, però totes elles amb un fil conductor comú que, organitzativa i/o educativament, engloba totes les escoles de la mateixa ZER.
Fa trenta anys que es van crear les primeres ZERs, quinze en total, i des d’aquell moment hi ha hagut un creixement fins arribar al nombre actual. Cal dir que hi ha realitats ben diferents entre elles, per context, per història, per equip de mestres, per dimensió, etc. Trobem ZERs d’escoles grans i d’altres d’escoles unitàries; ZERs que comparteixen el projecte educatiu i d’altres que comparteixen bàsicament aspectes organitzatius. També hi ha Escoles Rurals que no formen part de cap ZER, sigui pel context on estan ubicades o per la variació del nombre d’alumnat, entre altres motius.
La tendència dels darrers anys ha estat de creixement demogràfic de les escoles rurals. Les famílies han posat la mirada en la manera de fer singular de l’escola rural, que ofereix un aprenentatge multinivell, en un ambient de tranquil·litat i de ritme calmat, on la flexibilitat, l’adaptació, la diversitat i la inclusió són aspectes intrínsecs de la pròpia escola rural, que ha començat, des de fa temps, a ser un model educatiu possible per a famílies que no viuen al poble o per nous residents a l’entorn rural.
- Des de la vostra experiència, podeu citar quin son els principals reptes de l’escola rural per als propers anys?
Dos dels reptes importants, tenen a veure amb el territori i amb el tracte. Amb el territori, perquè s’ha de garantir que no es tanqui cap de les escoles rurals que ara estan en funcionament; quan desapareix una escola és difícil reobrir-la i un poble petit sense escola perd vida. L’altra repte fa referència a les adaptacions de les regulacions a les particularitats d’aquestes escoles; les normatives del Departament i les mirades de la Inspecció han de ser d’escola rural, amb coneixement i amb capacitat de contextualitzar.
I un dels reptes imprescindible és la formació de mestres. A les universitats no hi ha una formació específica d’escola rural, si bé cal destacar la voluntat d’alguna en organitzar crèdits optatius o seminaris d’escola rural, que apropa la realitat als estudiants i ho valorem positiu, no és una aposta ferma i digna en totes les universitats, pel què l’escola rural no es tracta com pertocaria, malgrat en molts casos pot ser una metodologia que vagi més enllà de la pròpia escola rural.
Un cop s’arriba a treballar a l’escola rural, la inseguretat es fa present en molts mestres que decideixen aplicar els models d’escola gran (que moltes vegades són els que van viure com alumnes) i així poc a poc es va perdent l’essència pròpia de l’escola rural i el seu gran potencial. No es pot dependre dels companys d’escola o de la ZER que es trobin, perquè comenci una formació real, eficaç i rigorosa, en metodologia d’escola rural.
Tampoc hi ha un pla de formació permanent específic. Una formació que parli de l’organització de l’aula rural, de les diferents metodologies que hi conviuen, de l’atenció inclusiva d’entrada, de la imbricació amb l’entorn (sense el qual les ER perden sentit), de la vinculació amb els pobles petits, etc. La formació permanent en escola rural ha quedat desplaçada per una “moda” que parla de metodologies innovadores, d’intel·ligència emocional, de xarxa, d’autonomia, de reflexió i pensament crític o d’habilitats socials; aspectes que, a l’escola rural, hi viuen per defecte i s’hi troben de manera quotidiana i fluida, però sembla que si no ens reinventem amb una aura de “modernitat innovadora” ja no serveix.
I si repesquem aquesta essència de l’ER amb una bona formació permanent, tenint en compte el teixit que ja hi ha i anem més enllà amb la formació de formadors?
- Un dels temes principals de la futura Agenda Rural de Catalunya és el repte demogràfic. Quin paper penseu que juga l’escola en el procés de despoblament de les zones rurals?
L’Escola Rural és l’escola del poble petit, de les persones que hi han viscut sempre i de les que hi venen a viure, és l’escola de la vida, és un mirall de la societat repartida per tot el territori en la seva diversitat i, si actualment les zones rurals i els petits pobles tornen a ser lloc d’acollida de famílies que hi poden venir a viure i a treballar, l’escola rural els respondrà amb la seva dimensió familiar, de comunitat educativa, de vincles entre escola i poble i sobretot amb la seva essència.
No tot és perfecte, no tot està fet, no sempre aconseguim l’excel·lència, però sempre, sempre, treballem amb rigor, professionalitat i estima envers l’escola rural, una escola imprescindible en el nostre territori i que cal cuidar, mimar i acompanyar de la millor manera imaginada.
Com dèiem abans, l’escola rural està tenint un valor en alça, per a l’educació dels infants. En aquest sentit, per a algunes de les famílies, està sent un model atractiu que fa que s’apropin a l’escola rural, amb els seus fills i filles o, en alguns casos, a viure-hi si poden. Així, doncs, en la dinàmica actual de deixar la ciutat, les famílies amb criatures cerquen pobles amb escola. Per tant, l’escola, és un element cabdal a tenir en compte a l’hora de plantejar reduir el despoblament d’alguns indrets. I l’escola rural hi pot donar resposta!
En aquesta situació de canvi, serà interessant que es tingui una mirada àmplia en els territoris rurals per tal d’acompanyar aquests moviments demogràfics que s’entreveuen, de la ciutat al camp, en temes d’habitatge, tecnologies, comunicacions, treball, serveis, etc.
- En aquest sentit, un tema important és la transició entre l’escola i l’institut, que moltes vegades allunya l’alumnat de casa seva. Des del SERC teniu propostes vinculades amb apropar l’educació secundària als territoris rurals més allunyats?
Abans que res, hem de recordar el trencament que va suposar, en el seu moment, desvincular de l’escola rural i del poble petit els infants que ara cursen el primer cicle d’ESO. Se’ls va canviar tot el seu protagonisme en el procés d’aprenentatge (que a l’escola rural era alt i valuós) i ara, aquests preadolescents són presents al poble, si la família en potencia els vincles, en el millor dels casos, ja que a sisè de Primària, aquests vincles just s’estan desenvolupant quan ja n’has de marxar.
La idea dels Instituts més petits, més propers, amb dinàmiques de territori a l’abast i coneixedors de l’entorn i de la vida del poble ens sembla molt interessant. Encara no hi ha una experiència damunt la taula prou sòlida per poder-ho contrastar, però potser el què cal és precisament anar un pas endavant i sentar unes bones bases per aquest model d’Institut Rural.
Caldria preveure bé el lligam dels projectes educatius i treballar a priori per un bon encaix entre l’Institut i la ZER, per tal que la relació sigui complementària i d’enriquiment. Els avantatges són fàcils d’imaginar, els petits pobles hi guanyaran i els infants també.
