"L’acompanyament en el procés d’incorporació hauria d’anar lligat al procés de retirada d’una generació que plega i que no compta amb ningú al darrere"
Emma Rojas és pastora i una de les poques dones que esquila animals a nivell professional. Parlem amb ella de les dificultats d'obrir-se camí en un sector oblidat i menystingut durant molts anys.
- El teu és un clar exemple d’incorporació al sector agrari i ramader sense ser-ne originaria.
Cap familiar proper té relació amb el sector agrari. Vaig néixer a Barcelona, però durant el batxillerat l’asfixia que sentia em va fer marxar per potes, volia estar en contacte amb la terra, amb el que ens dona de menjar cada dia.
Una professió que vas descobrir per casualitat.
Sempre dic que marxar de Barcelona és la millor decisió que he pres a la vida perquè s’han succeït altres decisions que m’han fet viure les millors coses i conèixer la millor gent. El grau mitjà de producció agroecològica em va obrir les portes al sector, a conèixer molta gent i a engrescar-me a fer les pràctiques en un ramat d’ovelles a Santa Maria d’Oló amb la Roser i en Jaume, en el qual m’hi vaig quedar sis anys fent de pastora. - Ets, a més, una de les poques dones que esquiles animals professionalment.
El Jaume, pastor de Santa Maria d’Oló me’n va ensenyar i cada any m’hi agafava una mica fins que vaig demanar de participar a la colla d’esquiladors que venia a esquilar al ramat que pasturava. L’any següent vaig fer un curset tècnic amb un esquilador professional i he anat adquirint experiència. Calen més dones, a totes les colles d’esquiladors, actualment només som dues o tres que fem campanya activa d’esquilar a tot Catalunya. Esquilo amb homes que porten 30 anys fent-ho i cada dia em supero més i estic més contenta de fer-ho i al seu costat. Veus com canvien els prejudicis dels pastors i familiars (i esquiladors també) a mesura que et veuen treballar i la confiança mútua que adquireixes. Esquilar a tantes cases diferents és un aprenentatge brutal per veure mil models diferents de maneig, compartir coneixements i trucs sobre la salut del bestiar, l’alimentació, la pastura, etc. - Un ofici, i sector en general, que lluita per fer front a la falta de relleu generacional. És difícil fer-s’hi un lloc? En quin moment et vas sentir prou preparada per tenir el teu propi ramat?
És difícil fer-s’hi un lloc, si. Sempre penso que la pagesia i els pastors han estat tan oblidats i al marge de la societat que qualsevol que s’hi apropa rep un avís de defensa. Per això al ser dona, jove i "de ciutat" rebia molts comentaris i burles al principi. No només jo, moltes dones s’hi han trobat. L’important és estar segura de tu mateixa i no perdre de vista els teus objectius diguin el què diguin. A hores d’ara no crec que mai em senti preparada del tot per tenir el meu ramat propi, una no estarà mai preparada sinó que s’hi ha d’anar trobant i anar-ho superant a cada instant. Continuo buscant finca on poder instal·lar-me definitivament i no és una cosa fàcil. La terra està molt buscada sobretot perquè és moneda de canvi alhora de declarar les dejeccions. Però també perquè ara cada pagès necessita el triple de terra per poder guanyar el mateix que fa 30 anys. Hi ha un acaparament per part de les grans empreses ramaderes que produeixen carn i llet intensivament. I a sobre, com a cirereta del pastís, els fons voltors i empreses multimilionàries ara s’han posat a comprar terra perquè hi veuen un mercat de futur. Si comptem amb l’augment de preus, els factors climatològics que no han acompanyat aquests últims anys i les ofertes llamineres per posar plaques fotovoltaiques o construir segones residències, ens estem carregant tot el sector i tota la terra que ens alimenta. - I si parlem del paper de l’Administració.
Al meu parer l’Administració no fa prou bé les coses. Se sap els maldecaps que tenim els ramaders i ramaderes per portar al dia tota la documentació que han creat per sobrecontrolar-nos sense fer distincions entre la petita pagesia i les grans agroempreses. Hi hauria d’haver una distinció clara i exigir unes coses a uns i unes altres als altres. No pot ser que un ramader de 250 caps en extensiu tingui els mateixos tràmits i requeriments que una empresa que té 20 granges intensives de truges arreu del territori. Volen donar eines però no saben com, nosaltres tampoc tenim temps per dedicar a acompanyar a aquells/es que ens han d’acompanyar a nosaltres en el procés de veure com funcionem i què necessitem. És una mica un peix que és mossega la cua.
Si l’Administració fes una passa valenta endavant i tallés les ales a la gran agroindústria i es dediqués a donar suport a la petita pagesia, les coses anirien molt millor. Però qui paga mana, i per això els petits mirem d’ajuntar-nos com podem. D’aquí surten iniciatives com Ramaderes.Cat, PagesosGPS, segells com el Formatge de Pastor, etc. El suport mutu i la confiança entre nosaltres és el que realment ens dona ànims per seguir endavant. - L’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i els espais test són dues iniciatives centrades en formar i acompanyar en tot el procés a aquelles persones que es volen incorporar al sector agrari i ramader. Creus que són iniciatives adequades? Anem pel bon camí?
L’Escola de Pastors i Pastores, amb ja més de deu anys de recorregut és una mostra que calia un espai formatiu centrat en l’ofici de pastor, gran part de l’alumnat que hi ha passat, ha estat treballant i s’ha incorporat al sector. Si posteriorment alguns d’aquests projectes han estat fallits no ha sigut a conseqüència de l’escola sinó el poc - per no dir nul - marge de viabilitat econòmica. Els arrendaments, les inversions, els crèdits bancaris, els tràmits que eternitzen el procés, els preus alts d’insums, etc. Els espais test podrien donar una mica de coixí a aquesta odissea per posar ramat, tot i que en desconec els detalls concrets. L’acompanyament en el procés d’incorporació ara mateix penso que hauria d’anar lligat al procés de retirada d’una generació que ara es retira i que no hi ha ningú al darrere. També penso que en tot aquest procés l’arrelament i la coneixença de l’entorn de les persones que agafen el relleu a algú que plega són importants, i per això definir uns terminis es fa difícil. - Com a pastora, tu i el teu ramat sou a la vegada gestors i guardians del territori. Parlem de mitigació del canvi climàtic, reducció del risc d’incendis, manteniment del mosaic territorial...
La paraula guardians no em semblaria adequada si no fos perquè sembla que tinguem una guerra iniciada contra tots els projectes que busquen encara més explotar i menystenir el territori. Que si desdoblaments de carreteres que es mengen centenars d’Ha cultivades, que si ampliacions d’aeroports, que si parcs eòlics o zones de pastura convertides en plaques solars, que si telecabines i pistes de descens de bicicletes que abans eren boscos pasturats i on s’hi extreia fusta, que si ara un pàrquing a la muntanya de centenars de places on abans hi havia una pleta, i així anar fent. Fins que no siguem conscients que el ciment no es menja i que de tirar-nos en esquís sobre neu que hauria de regar els nostres aliments i el nostre entorn tampoc, no ens n’adonarem de la tasca important que du a terme tot el complex sistema agro-ramader. Perquè deslligar el bestiar de l’agricultura és no entendre que hi ha un cicle i que si aquest no es manté els desequilibris són els que agreugen més aquest canvi climàtic. A escala mundial ho veiem molt clar, desforestació per plantar palma, soja, blat de moro d’una sola varietat modificada genèticament, destruint biodiversitat, nitrats i fertilitzants químics provinents del petroli, milers d’emissions de CO2 emeses en la producció a escala industrial, la transformació, el transport….quan vols unificar-ho tot per a fer-ne més, és quan perds tota la resta. I al nostre territori anem pel camí, cal recuperar pastures de muntanya abandonades, el carbonet del bosc, diversificar cultius, reduir el cultiu destinat al pinso eliminant la ramaderia industrial, aturar la construcció de grans complexes hotelers, segones residències, i donar més valor a allò essencial. - En aquest sentit, recentment s’ha aprovat el "Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva de Catalunya (PEREC)", que preveu contractar ramats de bestiar per prevenir els incendis. Com veus la mesura? És un primer pas per reconèixer la tasca mediambiental que realitzen els ramats?
Tapa un forat d’una olla que ja està més que esquerdada. Si realment volem que els ramats siguin la punta de llança en prevenir els incendis, contractar-los - temporalment mentre hi ha recursos - és una trampa si no va acompanyada d'ajudes, facilitats i decrets d’obligatorietat als propietaris forestals perquè facin una gestió forestal beneficiosa per a l’entorn i pasturable per als ramats per tal que el mantinguin. Una ovella o una cabra no és una desbrossadora d’última generació, cal que ens traguem aquesta idea del cap, tal i com estan els boscos avui en dia cal una feina mecànica important prèvia a mantenir el sotabosc net amb el bestiar.
I si parlem de l’escorxador mòbil.
L’escorxador mòbil és una bona iniciativa per facilitar les coses als ramaders que han de fer molts km per sacrificar els seus animals. Redueix estrès, despeses i permet fer una venda de proximitat real. Tot i així cal que anem més enllà, l’escorxador mòbil no faria falta si els escorxadors municipals no haguessin tancat. És una vergonya que algú s’hagi de desplaçar 70-90km per anar a sacrificar els seus animals, com també ho és sacrificar 5.000 porcs diaris en un sol escorxador que van tots per exportació mentre els residus ens els mengem nosaltres. - Iniciatives, totes elles, que busquen recolzar i valoritzar el sector i, a la vegada, fer-lo viable econòmicament i atractiu per a les noves generacions. És possible?
Sincerament, no ho sé.
