Segona sessió del "II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya"

Donar més visibilitat als reptes de la ramaderia extensiva, incorporant la perspectiva de gènere i l’impacte del context de crisi climàtica i energètica són els objectius de la segona edició del Congrés de Transhumància i Camins Ramaders de Catalunya, inaugurat el passat 7 d’octubre al Pont de Suert i que aquesta setmana ha arribat a Amposta. L’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA), l’Associació d’Iniciatives Rurals (ARCA), l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i la Universitat de Lleida organitzen aquestes jornades per reivindicar la importància de la transhumància i els camins ramaders tant per al sector de la ramaderia extensiva com pel conjunt de la població.

La segona jornada del congrés s’ha desenvolupat entorn l’eix Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial, centrat exclusivament en conèixer diferents iniciatives relacionades amb la transhumància que es duen a terme dins l’arc mediterrani. S’han presentat experiències d’Itàlia, França, Grècia i Marroc.
Concha Salguero, coordinadora de projectes internacionals de la Asociación Trashumancia y Naturaleza, ha estat l’encarregada d'emmarcar i reivindicar la ramaderia extensiva com a garant d’un sistema agroalimentari de qualitat que aporta una sèrie de beneficis que van més  enllà de la pròpia producció d’aliments. Salguero ha volgut destacar que cal una representació del sector a tots els nivells, ja que els ramaders extensius no poden fer arribar la seva veu als centres de decisió.

A continuació s’ha dut a terme una taula rodona on s’han presentat un seguit de projectes internacionals d’estudi i valorització de la transhumància. Així, hem conegut iniciatives com el projecte francès “Pathway”, que analitza els moviments transhumants des de la prehistòria a la zona dels Alps francesos; “Pecus”, una iniciativa italiana que pretén donar eines per afavorir un ensenyament interdisciplinari de la transhumància; "The EcoMuseum of Zagori", impulsat a Grècia amb l’objectiu de donar a conèixer la tasca dels pastors; i la iniciativa marroquí “Paysages culturels du Haut Atlas”, que ha explicat la gestió que fan a l’Agdal, a la serralada de l’Atles, per part dels pastors locals.
Unes intervencions, totes elles, on s’ha volgut destacar la importància de la transhumància al llarg de la història així com en l'actualitat,  un element clau per la producció de carn de qualitat i el manteniment dels paisatges a les zones de muntanya.

A la tarda s’han presentat 11 de les comunicacions del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders sobre temes relacionats amb el segon eix de treball Transhumància: activitat ancestral i eina de desenvolupament territorial i que formaran part de la publicació del congrés.

La transferència de coneixement entre els agents de recerca i el sector ramader
El dia 13 d’octubre s’ha celebrat el seminari per promoure l’intercanvi de coneixements entre agents de recerca i el sector ramader amb diferents experts en la temàtica. Un espai on s’ha posat de manifest la necessitat de posar en valor la ramaderia extensiva a través de la transferència de coneixement i la divulgació.

Propera Sessió del Congrés
La propera sessió del II Congrés de Transhumància i Camins Ramaders es realitzarà al campus de la Universitat de Lleida, a Igualada, els dies 28 i 29 d’octubre. Aquesta sessió girarà entorn el tercer eix del congrés:

• Transhumar per preservar i habitar els territoris rurals. S’analitzaran aspectes com la situació de les pràctiques transhumants i transterminants a Catalunya; les previsions davant del canvi climàtic i la crisi energètica; les infraestructures de les xarxes transhumants; els equipament associats; els projectes de valorització i recuperació; i el marc legal.

Es pot consultar el programa del congrés i realitzar les inscripcions per a la jornada d’Igualada a la web www.transhumancia.com