"Caldria conscienciar del que suposa realment pel territori que els boscos estiguin pasturats"
La silvopastura és una bona excusa per a recuperar espais oberts pasturables, per a minimitzar el risc d’incendis forestals i per a promoure la col·laboració públic-privada. En parlem amb Pere Domenech, ramader.
-
Explica'ns breument com és la teva explotació.
La nostra explotació és mixta de cabrum i oví, extensiva i ecològica. -
Creus que la silvopastura és una eina útil i eficient des del punt de vista ramader?
Sí, sempre que aquesta disposi de coeficient de pastures o bé un ajut que ho supleixi. -
Creus que la silvopastura es pot aplicar a tots els territoris?
Sí, sempre i quan els boscos tinguin certa extensió per evitar possibles danys als conreus. Per exemple, si un bosc és petit i està envoltat de vinyes, és aconsellable pasturar-ho a l'hivern. En el cas que els camps que l'envolten fossin cereals, caldria fer-ho quan el cereal ja s’ha recollit. Si els boscos són suficientment grans no hi ha d’haver cap mena de problema. -
Quins avantatges i limitacions té?
Avantatges: Dins els boscos, no hi trobarem mai cap mena de fitosanitari que pugui perjudicar el ramat (excepte quan s’ensulfata per a la processionària); l’alimentació acostuma a ser natural i ecològica; normalment durant el període de màxima vegetació, pasturant pels boscos, el bestiar està més fresc, ja que pot pasturar per l’ombra; i els boscos d’alzinars alguns anys poden ser rics amb aglans.
Limitacions: Manca de punts d’abeurada; la càrrega ramadera és d’1 ha/per cabra sempre que s’hagi fet prèviament el tractament silvícola. En un període de 5 mesos, per un ramat de 600 caps necessitem més de 600 ha; el maneig i control del ramat dins el bosc resulta més difícil i es treballa més mitjançant l'oïda que la vista; i l’alimentació que disposa el bestiar és molt rica en fibra però molt deficient amb proteïna i energia. Degut a aquesta carència s’ha d’aportar suplement amb gra i correctors minerals, el qual suposa una despesa. -
Consideres que aquest tipus de maneig es tradueix en les qualitats organolèptiques del producte final? El consumidor n’és conscient? Se n’hauria de fer més pedagogia?
Sí, sense cap mena de dubte. Òbviament si el bestiar s’alimenta pel bosc, com ja comentem, no és tan productiu. És a dir, pot ser que ens falli la quantitat, però mai la qualitat, sempre hi quan se sàpiga gestionar les pastures en el moment adequat. El consumidor n’és conscient? No. Per exemple, en el cas del cabrit, solament podem trobar cabrit convencional i ecològic. El convencional pot estar pujat amb llet artificial i no haver popat mai de la seva mare. També, hi ha convencional que han pujat amb les mares, però s’alimenten a base de pinso. En canvi, si tenim una ramaderia extensiva i ecològica i fem pastures de sotabosc, acabem tancant el cercle, ja que convertim la brosta del bosc en carn.
Se n’hauria de fer més pedagogia? Per descomptat, caldria conscienciar de la qualitat i del que suposa realment pel territori que els boscos estiguin pasturats (una vegada parlant amb un conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya sobre l’ajut de les pastures de sotabosc, ens va dir que no es disposava de diners per poder fer aquesta tasca. La pregunta que com a ramader li vaig fer era quan costava apagar una hectàrea quan hi havia un incendi? Es va posar les mans al cap i em va dir: esgarrifa’t... A partir d’aquí es va aconseguir un suport econòmic per fer aquesta tasca). -
Són suficients els suports econòmics que rebeu per realitzar la vostra tasca?
No, ja que després de pasturar un bosc on s’hi ha fet un tractament silvícola, difícilment es pot encendre. Aconseguim franges de protecció prioritària o bé un tallafoc natural.
-
Aquest tipus de maneig ajuda a la conservació del paisatge? Està valorat aquest fet?
Sí, evidentment i amb el pas dels anys es pot comprovar que el bosc és molt més sa, tendre i maco que els altres boscos on no s’hi ha pasturat. Està valorat aquest fet? Després d’un gran incendi sí (tothom se’n recorda de Santa Bàrbara, però només quan trona). Tot i això, com a ramader, estic notant que la consciència de la gent va canviant lentament, però canviant a fomentar que els ramaders puguin pasturar els boscos. La pregunta del milió és: quan ho tinguem ben clar, quedaran ramaders?