"Un requisit indispensable de la silvopastura és poder mantenir el valor productiu tant dels arbres com dels ramats gestionant el bosc de manera sostenible"
La ramaderia extensiva és una pràctica tradicional que aporta importants beneficis a la societat (la conservació del paisatge, la gestió del risc d’incendis forestals i la producció de carn i làctics de gran qualitat). Actualment, però, la presència de ramats cada vegada és més escassa i aquest fet comporta la formació de masses forestals més propenses als incendis i a la seva propagació. Per això, la presència de ramats en zones forestals ha esdevingut un interès compartit per propietaris, ramaders, cossos de bombers, agents rurals i establiments que volen oferir als seus clients productes agroalimentaris amb un valor afegit. Aquesta simbiosi va motivar el naixement del projecte 'Ramats de Foc'. Parlem amb Guillem Canaleta, tècnic de projectes de la Fundació Pau Costa, sobre el projecte 'Ramats de Foc', la conservació del paisatge i la importància de la prevenció dels incendis forestals al territori.
- Què és la Fundació Pau Costa?
La Fundació Pau Costa és una entitat sense ànim de lucre que facilita la trobada entre investigadors, serveis d'emergència i la societat civil en relació amb els incendis forestals. Posem el focus en la prevenció, la gestió d'incendis forestals i les grans emergències, amb la vocació de divulgar coneixement i fer tangibles projectes que serveixin tant a la comunitat d'incendis forestals com a la societat. La Fundació Pau Costa treballa per aconseguir millorar la capacitat d’extinció i seguretat amb noves tecnologies, crear polítiques que permetin gestionar els boscos de manera sostenible i desenvolupar una cultura de risc a la nostra societat. - Podeu definir el terme “silvopastura”?
Per definició, el terme silvopastura es refereix a la pràctica tradicional de pasturar el sotabosc amb ramats en règim extensiu. Per nosaltres, un requisit indispensable de la silvopastura és poder mantenir el valor productiu tant dels arbres com dels ramats gestionant el bosc de manera sostenible. Des del projecte 'Ramats de Foc', sempre ens hem basat en aquesta definició per desenvolupar el projecte en aquelles àrees que considerem estratègiques per a la prevenció de Grans Incendis Forestals (GIF). - Per què creieu que la silvopastura ajuda a reduir el risc d’incendis forestals?
La silvopastura és un gran aliat que té la societat per a reduir el risc de Grans Incendis Forestals (GIF) sense necessitat d’augmentar la despesa pública en gestió forestal. Els mateixos ramats, principalment de cabres i ovelles, són capaços de reduir la vegetació d’un sotabosc altament carregat a causa de la falta de gestió. És un problema que ve de fa dècades, quan l’activitat rural va minvar i es van abandonar camps de conreu i zones de pastura pel poc rendiment econòmic que oferien. Mitjançant la silvopastura es pot gestionar grans extensions de sotabosc, fet que, en cas d’ignició, permet reduir la intensitat i velocitat de l’incendi. - I el ramader què hi guanya fent silvopastura?
Aquest és un dels punts clau del projecte 'Ramats de Foc'. Cal que la silvopastura sigui una activitat econòmicament sostenible per a ramaders i ramaderes si volem aconseguir que tingui un impacte ampli per tot el territori. En el cas del projecte 'Ramats de Foc', estem treballant molt la valorització, comercialització i difusió de la marca per tal d’aconseguir que els consumidors tinguin coneixement del valor dels productes de la silvopastura, com ara la prevenció d’incendis o el manteniment de la biodiversitat. D’aquesta manera aconseguim que la societat conegui l’impacte positiu que té la ramaderia extensiva en el paisatge tot fomentant el consum dels seus productes. Un altre tema és el benefici cultural. La silvopastura és una activitat tradicional dels boscos mediterranis i que hi hagi ramaders i ramaderes que mantinguin la tradició és un fet que cal valorar. - Teniu quantificat en quin grau considereu que el vostre projecte “Ramats de Foc” ha ajudat a incentivar la silvopastura a la zona?
El projecte 'Ramats de Foc' va començar l’any 2016 com a prova pilot a la comarca del Baix Empordà. Tres explotacions van començar a gestionar quatre zones estratègiques que en total sumaven gairebé 50 hectàrees. Després de veure els resultats positius, tant pel que fa a la reducció de combustible forestal com per la bona acollida dels productes en establiments, el projecte es va poder consolidar a tota la província de Girona. Actualment, 17 explotacions estan pasturant una superfície total de 530 hectàrees mitjançant ovelles, cabres, vaques i rucs. L‘augment de ramats i zones estratègiques ha vingut necessàriament acompanyat d’un augment d’establiments comercialitzadors del producte, que en són 27 entre carnisseries i restaurants. Així doncs, hem vist que la silvopastura és una activitat amb molt recorregut i amb potencial d’esdevenir un mètode més per mantenir els boscos gestionats. - Creieu que el vostre projecte pot ser extrapolable a altres zones del territori?
Sí, totalment. De fet, pel context socioecològic i administratiu, l’escala natural del projecte 'Ramats de Foc' és tota Catalunya. Com hem comentat, ara per ara només està en marxa a la província de Girona, però estem treballant perquè a mitjà termini pugui haver-hi explotacions ramaderes i establiments amb productes 'Ramats de Foc' a les quatre províncies i així consolidar el projecte.
Actualment el projecte encara requereix un seguiment proper per part dels tècnics/es de 'Ramats de Foc', de manera que la replicació a altres demarcacions és lenta. Però sens dubte, a llarg termini el projecte 'Ramats de Foc' hauria de poder funcionar de manera autònoma amb la gestió i seguiment dels participants.
D’altra banda, la replicació del projecte no només es queda a Catalunya, sinó que és adaptable a qualsevol altra regió que estigui afectada regularment per incendis forestals. En aquest sentit, ens han contactat diferents organitzacions d’altres comunitats autònomes i països per tal de començar iniciatives que pretenen reduir el risc de Grans Incendis Forestals (GIF) mitjançant la silvopastura, igual que el nostre projecte 'Ramats de Foc'. Al nord de Portugal, a la comarca de l’Alto Tamega, ja hi ha un grup de ramaders i cooperatives treballant per iniciar el projecte. - Quins són els punts fonamentals per poder tirar endavant un projecte com el vostre en altres zones del territori?
És important tenir clar que cada territori té un context socioecològic i administratiu diferent. És a dir, a Catalunya, i concretament a la província de Girona, ens hem trobat amb un escenari i uns actors determinats que han permès desenvolupar el projecte a través de la pastura en àrees estratègiques i una estratègia de comercialització basada en la valorització de la marca a carnisseries i restaurants. Com que cada territori és diferent, el més important és conèixer els actors de la zona, la manera de funcionar actual i com el concepte de 'Ramats de Foc' es pot adaptar a aquesta manera de funcionar.
És important conèixer ramaders/es i establiments del territori que tinguin ganes de provar noves maneres de treballar, són el que anomenem pioners, els encarregats d’iniciar la fase pilot. Un cop el projecte ha arrancat i altres actors de la zona veuen que funciona, llavors és més fàcil créixer i a poc a poc augmentar les explotacions participants, les hectàrees gestionades i els establiments involucrats.
