"Una xarxa on persones i entitats treballen per l’emprenedoria agroalimentària i cooperen per enfortir el teixit productiu del territori és de vital importància"
L’emprenedor en el sector agroalimentari sovint es troba amb idees innovadores que vol desenvolupar, però no sap per on començar: es requereix saber i complir particularitats pròpies del sector. En parlem amb Teresa Colell, directora de l'Escola Agrària de l'Empordà.
- L’Escola Agrària de l’Empordà és una de les úniques (o l'única) que treballa principalment amb temes relacionats amb la transformació agroalimentària i la indústria. Els joves que s’hi inscriuen tenen un perfil en concret? Quin és el seu grau d’incorporació al sector? Creus que hi hauria d’haver més centres com el vostre?
A l’Escola Agrària de l’Empordà, portem des del 1998 fent formació en temes de transformació alimentària. Inicialment, amb un CFGM d’escorxador carnisser-xarcuter i actualment, inexistent. L’any 2000, amb el suport de l'IRTA, vàrem començar a fer el CFGS, en aquell moment, de processos en la indústria alimentària i actualment, de qualitat i processos en la indústria alimentària. Aquestes formacions les emmarcaríem en l’àmbit de la formació reglada. Respecte a la formació contínua, igual que la resta d’escoles del DARP, ens hem anat especialitzant en aquest sector, prioritari per nosaltres. De fet, en aquests moments, suposa un 70% de la nostra formació contínua.
Pel que fa als joves que s’hi inscriuen, en la formació contínua, sobretot en el projecte 'Desenvolupa el teu projecte de transformació agroalimentària', tenim una franja molt ampla d’edats, que es podrien situar entre els 25 i 55 anys, però tots amb un denominador comú: millorar la seva renda agrària. Si parlem de la formació reglada, la mitjana d’edat baixa substancialment. El grau d’inserció en el món laboral el tenim situat per sobre del 80% en el primer any d’acabar els estudis. Fer aquesta formació en format dual facilita molt la inserció dels joves al món laboral i una vinculació directa amb les empreses.
Centres com el nostre que combinem la formació reglada i contínua en aquest àmbit som els únics. Des del DARP, hi ha dues escoles que fan els dos perfils de formació contínua i reglada en l’àmbit del vi, com són Escola Mercè Rossell i Domènech d’Espiells i l’Escola de Gandesa. Des del curs passat, l’Escola del Pallars se centra en aquest projecte també amb una formació adreçada a la transformació dels productes de muntanya, on els alumnes en acabar-la poden accedir a l’Escola de l’Empordà i obtenir la titulació.
És important que hi hagi formació arreu del territori per aquest perfil d’alumnes, però el més important és que treballem tots plegats en benefici del sector. Les inversions pels centres són grans i Catalunya tampoc ho és tant. Si les persones tenen interès, es mouen. El que hem d’aconseguir és donar una formació de qualitat i útil per ells. - Per proximitat, el contacte amb l’IRTA us facilita aquesta formació més directa i aquest contacte dels alumnes amb els tipus de produccions i transformacions agroalimentàries que s’hi desenvolupen?
El fet que l’escola estigui ubicada dins el campus agroalimentari de Girona, on hi ha també la UDG i l'IRTA, ha facilitat molt la tasca d’implantació de l’escola. En els seus inicis, un 40% del personal que feia formació era plantilla d’IRTA i això ens va donar estabilitat. Crec que si no hi hagués estat l'IRTA al costat de l’escola, el DARP no hauria implantat aquesta formació tan especialitzada. Avui dia, l’escola i els seus alumnes continuem rebent suport tant pel que fa a recursos humans com materials de l'IRTA i pensem que és un puntal en aquesta formació. - Amb quines altres entitats treballa i fa xarxa l’Escola Agrària de l'Empordà?
L’Escola Agrària, des de fa molts anys, treballa per als carnissers, conjuntament amb la Fundació d’Oficis de la Carn, fent formació per als petits carnissers i xarcuters d’arreu de Catalunya. Treballem, també, a través dels SSTT de la Catalunya Central del DARP amb entitats de la zona que promouen i tenen els mateixos interessos que nosaltres, com pot ser Creacció i el Consorci del Lluçanès. Així mateix, hem fet múltiples accions amb Ripollès Desenvolupament i amb alguns grups Leader d’arreu de Catalunya. Treballem, també, amb els consells comarcals de la nostra àrea d’influència, amb les cooperatives agràries bàsicament fructícoles, amb l'IRTA, amb Mas Badia i no voldria deixar-me ningú. Com escola bolcada en el territori, sempre estem oberts a participar en totes les accions que promouen altres entitats en benefici del sector. Per últim, no hem d’oblidar la xarxa d’escoles que té el DARP i que s’entrellacen per arribar a totes les necessitats del sector. - Fa uns anys, vau crear el curs 'Desenvolupa el teu projecte de transformació agroalimentària' per a productors que volen donar valor al seu producte o cerquen noves línies de producte, elaboracions o altres innovacions. En què consisteix?
Aquesta formació, que juntament amb el CFGS s’ha convertit en el pal de paller de l’escola, té com a objectiu capacitar als emprenedors del sector primari. Aquest curs no és només un conjunt d'activitats formatives, sinó que planteja proporcionar als participants les eines per a desenvolupar els seus projectes de forma pràctica. Obre, també, la possibilitat d'utilització de les instal·lacions de l'obrador espai test de l'Escola Agrària de l'Empordà.
Recentment, hem començat la tercera edició amb 16 alumnes amb projectes definits i molt interessants i diversos. A causa de la pandèmia de la Covid-19, el curs passat una part de la formació ja la vàrem fer en línia i aquest any, hem continuat amb el mateix plantejament. Hem de valorar aquest fet com a positiu malgrat tot. - Creus que calen més eines de suport per a enfortir el sector agrari i ramader de Catalunya?
El més important és poder posar a disposició dels demandants totes les eines que hi ha al territori, que considero que no són poques, però sí molt disperses i, de vegades, poc visibles. Crec que és molt important que totes les entitats treballem en xarxa i en benefici del sector per poder-los donar els recursos necessaris. Actualment, s’estan imposant els obradors compartits que ha estat una eina molt reclamada. - Com valores la possible existència d’un servei tipus XEMAC?
Crec que és clau per aquest perfil d’emprenedors i el fet que hi participi el SOC penso que també és molt positiu. Una xarxa on persones i entitats treballen per l’emprenedoria agroalimentària i cooperen per enfortir el teixit productiu del territori, fomentant el relleu generacional en el sector agrari i el món rural, és de vital importància. Crec que totes les entitats vinculades hauríem de treballar conjuntament.
