"És imprescindible una estructura per acompanyar els joves des dels seus inicis, perquè puguin executar amb èxit el seu projecte empresarial"
L’emprenedor en el sector agroalimentari sovint es troba amb idees innovadores que vol desenvolupar, però no sap per on començar: es requereix saber i complir particularitats pròpies del sector. En parlem amb Josep Dadon, responsable de Desenvolupament Rural del DARP.
- Els espais test agraris i els espais d’emprenedoria en temes de transformació alimentària d’ús compartit creus que són una eina clau per l’entrada de joves al sector?
Totalment. Als espais test agraris, els joves que no tenen una experiència prèvia en el sector i el seu origen no és agrari testen el que suposa l’ofici de ser pagès. També, dona l’opció al jove de no instal·lar-se com a agricultor o dedicar-se com a treballador al sector agrari, evitant un projecte no viable. El jove testa el seu projecte decidint la millor opció. Pel que fa als temes d’emprenedoria, cada vegada és més important donar un producte final al consumidor transformat, augmentant així el seu valor afegit, comercialitzant-lo directament (venda directa) i compartint mitjans de producció per ser més viables i competitius. - Actualment, quin és el perfil de les persones que s’incorporen al sector? Creus que és diferent del de fa, per exemple, 5-10 anys enrere?
El perfil actual d’un/a jove que s'instal·la és una persona amb una edat mitjana de 32 anys en el cas de les dones i de 28 anys en el cas dels homes. En concret, la incorporació de les dones suposa el 27,8%. Pel que fa a aspectes més generals, el 25,45% s’incorporen en una societat amb personalitat jurídica; el 17% fan producció agrària ecològica; i més del 30% són nouvinguts, és a dir el seu origen no és agrari. Les orientacions productives majoritàries d’aquests joves són, per aquest ordre, cultius permanents (fructícoles, vitícoles i oliveres), porcí, boví de carn, hortícoles i cereals.
El perfil que s’incorpora ara respecte fa 10 anys és diferent. Com he comentat abans, més del 30% són nouvinguts i aquests s’instal·len més en superfícies més petites i en ramaderia extensiva, fent transformació pròpia i venda directa dels seus productes. Cal destacar que els que fan producció agrària ecològica han passat del 13% de fa 10 anys al 17% actual. - Quins creus que són els principals entrebancs que es troben les persones joves que actualment volen accedir al sector agrari, ramader i de transformació?
Hi ha tres grans entrebancs pels joves que es volen incorporar a l’activitat agrària:
1. L’accés a la terra: és molt difícil per un nouvingut o un jove que vulgui augmentar la seva base territorial. No hi ha terra disponible i en això hi influeixen els ajuts directes de la PAC.
2. Traspàs d’explotacions agràries: quasi no existeix, si no és dins de l’àmbit familiar, ja sigui per la nostra cultura i també condicionades pels ajuts directes de la PAC.
3. L’atzucac normatiu: la complicació i diversitat normativa és un altre obstacle pels que volem posar en marxa una empresa agrària. - Des del DARP, es faciliten algunes eines o recursos com podrien ser la web d'El Planter i els assessors territorials. Ens ho podries explicar?
El DARP ha posat en marxa tres actuacions per reforçar la instal·lació de joves agricultors:
1. El/la Dinamitzador/a de Joves: és un pla pilot que es va posar en marxa l'any 2019 en les comarques de Girona i del Camp de Tarragona. El/la Dinamitzador/a de Joves és un tècnic/a especialista del DARP que millora l’acompanyament del jove en el seu procés d’instal·lació i que coordina els diferents agents que intervenen en aquest procés (tutor de formació, tècnic de l’entitat col·laboradora i tècnic del DARP) per aconseguir l’èxit del projecte d’instal·lació.
2. "El Planter”: és una nova oficina virtual al portal RuralCat dedicada als joves que s’incorporen a l’activitat agrària. El Planter vol ser un punt de trobada i d’informació per a tots els joves que decideixen incorporar-se a l’activitat agrària a Catalunya i amb una atenció especial pels que no tenen experiència prèvia en el sector.
L’oficina pretén aglutinar en un únic espai tota la informació sobre la incorporació dels joves al sector agroalimentari i rural, des d’ajuts, formació, experiències compartides, suport i assessorament. El web compta amb apartats com Ser pagès/a?, adreçat als joves que no tenen una experiència prèvia en el sector i el seu origen no és agrari; Instal·lar-me, oferint tota la informació dels ajuts de CGE i del primer pilar de la PAC; Pla d’empresa, on s’explica com elaborar un pla d’empresa; Suport, suport administratiu i legislatiu per realitzar els diferents tràmits i assessorament a través de les Escoles Agràries, les oficines comarcals del DARP, les entitats col·laboradores i la figura del dinamitzador de joves; i Experiències, amb experiències de joves de cada demarcació que ja s’han instal·lat amb èxit.
3. Observatori de Joves: és una eina, que es troba dins d'El Planter, de consulta dels joves que s’han incorporat a l’activitat agrària des de l’any 2015 amb l’ajut de primera instal·lació de joves agricultors/res i/o els ajuts directes de la PAC, on es pot comparar tots els perfils de joves instal·lats per comarca, orientació productiva, sexe, producció ecològica i servirà per fer un seguiment de l’evolució o tendència dels joves que s’instal·len a Catalunya. - Des de la XEMAC, s’han proposat diferents seminaris sobre quatre temàtiques diferents i uns assessoraments més personalitzats que han tingut una bona acceptació, sobretot de projectes nous o en evolució situats a les zones on no hi ha cap entitat que doni aquest tipus de suport. Creus que caldria estructurar aquest servei en l'àmbit de Catalunya?
Els seminaris XEMAC són una gran iniciativa que està tenint una bona acollida, ja que els joves necessiten assessorament i a la vegada acompanyament per posar en marxa el seu model de negoci, saber els requisits i tràmits per engegar un obrador agroalimentari, compartir mitjans de producció i comercialitzar el seu producte.
És imprescindible una estructura per acompanyar el jove des dels seus inicis, perquè pugui executar amb èxit el seu pla empresarial. Des del DARP, estem apostant amb els/les dinamitzadors/res de joves, però crec que també s’hauria de complementar amb una estructura no pública i treballar en xarxa plegats pels nostres joves emprenedors. - L’entrada de nous joves en el sector amb explotacions ramaderes extensives, que permetin la cura dels animals, l'obtenció de productes carnis i làctics de qualitat i que ajudin a la millora del paisatge, gestió forestal i arrelament al territori, s’hauria de poder facilitar. Quines creus que en serien les condicions que ho permetrien?
Crec que per una part és informar i fer entendre a la ciutadania de la cura que fan aquestes explotacions de l’entorn rural i de la prevenció d’incendis forestals. Per altra part, estaria bé que aquest jove comparteixi mitjans productius i sàpiga vendre la història que hi ha darrere del seu producte, la seva qualitat i la seva relació amb el medi, perquè darrere de cada formatge, iogurt o producte carni hi ha un relat que la majoria de vegades el consumidor desconeix. Un bon exemple és el de l’Anna Boleda a El Planter!
Però, també, facilitant o incentivant aquestes explotacions sostenibles al territori, com fem al DARP amb l’ajut d’instal·lació de joves, prioritzant la transformació i comercialització amb els ajuts a la competitivitat, l’ajut a la ramaderia ecològica i, fins i tot, amb el complement de joves de la PAC i el Pla Estratègic de l’Alimentació a Catalunya. - Actualment, estem en un moment d’impàs i properament, s’entrarà a un nou PDR. Com es preveu incorporar els diferents temes que giren entorn de l’emprenedoria agroalimentària i la nova pagesia en aquest nou pla?
El PDR serà estatal a diferència de l’actual que és en l'àmbit de CCAA, la qual cosa repercutirà a Catalunya, ja que moltes de les intervencions que es dissenyin seran harmonitzades en l'àmbit estatal, perdent algunes que implantaríem per la nostra singularitat agrària.
Encara s’està dissenyant el Pla Estratègic de la PAC, però el que sí sembla clar és que la màxima prioritat seran els joves que s’incorporin a l’agricultura. També, s’estan prioritzant les accions per mitigar el canvi climàtic, potenciar la transformació i la comercialització, sobretot l’assessorament i acompanyament del jove, i el problema de l’accés a la terra.
