Associació GALP COSTA BRAVA SUD - MARESME

Territori

L’Associació GALP COSTA BRAVA SUD – MARESME actua en 11 municipis, dels quals 3 pertanyen a la província de Girona i 8 a la de Barcelona.

El paisatge dels municipis del GALP COSTA BRAVA SUD – MARESME es veu marcat per roques, penya-segats, platges llargues, muntanyes i vegetació mediterrània. Algunes platges també estan marcades per la història, com la muralla medieval de Tossa de Mar, o els ports de Blanes i Arenys de Mar, afegint un valor cultural extra al paisatge natural.

D’entre els municipis que formen part de la de la zona d’actuació del GALP COSTA BRAVA SUD  MARESME, Mataró és el municipi amb més població, mentre que Masnou té la major densitat de població. Tossa de Mar, tot i tenir una densitat baixa, té una superfície força gran en comparació amb els altres municipis. Lloret de Mar és el municipi amb la major superfície, però la seva densitat és més baixa. Tot i que les comarques del Maresme i La Selva no estan totalment integrades a l'àrea metropolitana de Barcelona, sí que es pot considerar que formen part de l’anomenada Corona de Barcelona, atès que molts dels seus municipis mantenen una interacció constant amb la ciutat, especialment en termes de mobilitat, serveis i activitats econòmiques.

Els municipis del litoral del Maresme i de la Selva tenen molts indrets amb una gran oferta turística, tant en termes de platges com de patrimoni natural i cultural i en general són molt populars pel desenvolupament del turisme i platja, oferint nombrosos atractius com jardins, cultura, festes populars i activitats esportives i d’esbarjo vinculades al mar i litoral. Lloret de Mar, Blanes i Tossa de Mar són els més destacats en termes de volum de visitants i activitats turístiques, però municipis com Sant Pol de Mar, Montgat i Arenys de Mar ofereixen experiències tranquil·les i autèntiques.

En tots els municipis inclosos dins del GALP COSTA BRAVA SUD - MARESME l’activitat pesquera ha tingut un gran pes en el passat i, tot i que el turisme s’ha imposat en tots ells des de mitjans del segle XX com a principal activitat econòmica, es conserva arreu, i ha deixat una empremta que perdura en la seva gent, en el seu patrimoni cultural i natural, en els seus carrers i en les seves tradicions. Malauradament, entre els anys 2000 i 2013, hi ha hagut una reducció del 41% del sector pesquer català.

Estan adherides al GALP les 7 Confraries de Pescadors de les dues comarques, destacant la de Blanes i la d’Arenys de Mar pel seu número d’embarcacions i tipus de modalitats pesqueres representades (arrossegament, encerclament, palangre de superfície i de fons i arts menors). La resta de confraries molt més petites abracen embarcacions d’arts menors, destacant que a la de Pineda de Mar i a la de Malgrat de Mar només hi ha una embarcació.

Les Confraries que composen el GALP COSTA BRAVA SUS – MARESME representen el 16,44 % de les captures i el 15,26 % dels ingressos de les Confraries de pescadors de Catalunya.

Estratègia

L’estratègia del GALP COSTA BRAVA SUD -  MARESME es basa en quatre eixos estratègics:

Eix estratègic 1. COL.LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVADA

Les accions en aquest marc tenen com a objectiu principal la creació i enfortiment de les sinèrgies entre els sectors públic i privat centrant-se en:

• Consolidar el paper de les confraries de pescadors com a entitats jurídiques i operacionals essent una part important en l’impuls de l’economia blava sostenible al territori en el marc d’una Política Marítima Integrada respectuosa envers el conjunt dels usos del mar.
• Dotar a les confraries dels recursos econòmics necessaris per a desenvolupar les tasques delegades per l’administració.

Eix estratègic 2. FORMACIÓ

Les accions d’aquest eix centren la formació com a punt clau per a la sostenibilitat del sector i el GALP vol centrar-les en dos aspectes fonamentals:

• Millorar l’oferta de formació tant en nombre com en qualitat.
• Millorar la demanda i dirigint l’oferta de forma apropiada a segments de població ben determinats.

Eix estratègic 3. COMERCIALITZACIÓ

Les accions en aquest eix són fonamentals per la sostenibilitat del sector pesquer i aquestes es desglossen en:

• Millorar el posicionament del producte pesquer
• Donar valor al producte de proximitat pesquer i de qualitat
• Consolidar la marca “peix de llotja”

Eix estratègic 4. SOSTENIBILITAT

Les accions en aquest marc es divideixen en dos àmbits:

• Sostenibilitat del sector pesquer: accions dirigides a mantenir la viabilitat econòmica i social del sector com agent important en l’economia blava.
• Sostenibilitat del medi: accions que contribueixin a atenuar l’impacte dels reptes fonamentals relacionats amb el medi marí.

Interessos de cooperació

• Viabilitat del sector pesquer i relleu generacional
• Formació
• Valorització del producte pesquer local
• Comercialització