Agricultura, ramaderia i pagesia
Les activitats agràries han estat històricament la base de l’activitat econòmica de les àrees rurals. Amb els anys han perdut pes, però continuen representant la font principal d’ingressos de moltes de les àrees rurals, a banda de ser les activitats que afaiçonen de manera decisiva el seu medi ambient i els seus paisatges. Cal entendre, en tot cas, que el sector actual no es fonamenta exclusivament en la producció de matèries primeres agràries, sinó que s’insereix en una cadena de producció d’aliments, begudes i algunes altres matèries de consum derivades en la qual es troben implicats la pagesia, la indústria elaboradora d’insums o transformadora dels productes del camp, el comerç alimentari i la restauració.
És evident que el sector agrari ha anat perdent pes, i actualment no arriba ni a l’1% del conjunt de treballadors del país, però en un marc general de terciarització extrema del mercat de treball, a comarques com la Terra Alta, les Garrigues, el Priorat o la Noguera (totes amb més del 15% de treballadors agraris) és encara un sector important i en molts municipis rurals continua essent la principal activitat econòmica desenvolupada a nivell local (mapa 4.1).
Mapa 4.1. Afiliats en el sector agrari, autònoms i assalariats en %, comarques, 2020
Font: Afiliats a la Seguretat Social, IDESCAT i INE. (*) Dades corresponents a la mitjana de treballadors del Règim General i del Règim d'Autònoms dels darrers 4 trimestres (31 de desembre de 2019 a 30 de setembre de 2020), del DTS.
Si ens fixem en les dades referents només a les explotacions agràries prioritàries (EAP), la concentració de l’activitat agrària “professional”, la del pagès que rep bona part dels ingressos dels treballs al camp o a la granja, és molt important a les comarques del Pla de Lleida, on trobem vora 5.000 EAP, el que representa un 42% del total de Catalunya, destacant el Segrià que ella sola computa 2.083 EAP (el 18% del total català) (mapa 4.2). L’agricultura ocupa les grans planes i altiplans del país, d’entre les quals destaquen clarament les grans planes interiors ponentines, que representen unes 325.000 hectàrees de conreu, gairebé la meitat de regadiu. L’horticultura i la vinya donen, en qualsevol cas, un valor estratègic especial a l’agricultura de les planes litorals i veïnes. És també en aquesta plana lleidatana, per la seva orografia i gràcies a la implantació del regadiu, on es concentren bona part de les terres de conreu del país i les orientacions productives amb incidència especial en les exportacions. Són orientacions que també trobem però en altres llocs del país amb una diversitat d’orientacions agràries, També destaquen altres zones amb orientacions agraries que van de la mà també del desenvolupament d’altres activitats terciàries i una major especialització productiva al país com ara l’; arròs del Delta de l’Ebre, zones vinícoles del Priorat, Terra Alta i interior de les comarques del Camp de Tarragona, interior de l’Empordà (mapa 4.3).
Mapa 4.2. Nombre d’explotacions agràries prioritàries per municipis i comarques, 2019
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Mapa d’explotacions agrícoles de Catalunya (DUN), del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Mapa 4.3. Extensió dels conreus principals, 2017
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa d’usos i cobertes del sòl de Catalunya 2017, del Departament de Territori i Sostenibilitat.
La zona de conreus regada de Catalunya supera per poc les 250.000 hectàrees. Més de la meitat de la superfície regada es troba ubicada al Pla de Lleida: el Segrià té vora 65.000 hectàrees regades, la Noguera 27.500, el Pla d’Urgell 24.000. Els principals conreus regats per superfície són l’ordi (31.600 ha), el blat de moro (27.400 ha), les oliveres (22.250 ha) i l’arròs (22.800 ha). Els principals conreus de fruita dolça (pereres, pomeres, presseguers, nectariners) ocupen cadascun entre 7.000 i 8.500 ha (mapa 4.4).
Mapa 4.4. Extensió de la superfície regada, 2020
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de cultius (DUN) de Catalunya 2020, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Un altre aspecte a tenir en consideració en la producció agrària i que darrerament ha tingut una evolució exponencial és l’agricultura ecològica. El gràfic 4.2 mostra la seva evolució en els darrers 20 anys i s’hi pot observar com l’extensió de l’agricultura ecològica era pràcticament inexistent a Catalunya a l’any 2000 i que en l’actualitat ocupa més de 250.000 hectàrees.
Gràfic 4.2. Evolució de la superfície en agricultura ecològica, 2000-2020
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del CCPAE.
L’activitat ramadera és una font de valor afegit destacada, concentrada sobretot en el predomini del porcí (mapa 4.5). El sector ramader més important de bon tros a Catalunya és el porcí, amb més d’1,5 milions d’unitats ramaders (UR). S’estructura principalment entorn dels grans centres urbans de l’Eix Transversal (Lleida, Manresa, Vic, Girona). El segueix de lluny el sector de l’aviram, el qual es concentra en la zona sud-oest de Catalunya amb vora 700.000 UR, i el boví, amb vora 400.000 UR, especialment a les comarques pirinenques. Els altres sectors ramaders (ovins, equins, cabrum, conills, abelles...) computen en conjunt 114.157 UR. La principal zona productora són les comarques de Ponent, seguides de les Comarques Centrals i les Comarques Gironines.
Mapa 4.5. Unitats Ramaderes segons tipus de bestiar per municipis, 2020
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
El sector agroindustrial, tot i el paper de dinamitzador de les zones rurals de Catalunya, té marge per al seu desenvolupament a nivell local, donat que tot i concentrar-s’hi bona part de la producció agrària, podem apreciar que bona part del procés de tractament i elaboració de matèries primeres té encara certa tendència a ubicar-se prop del principal mercat de destinació, és a dir, Barcelona i la seva àrea metropolitana. També hi té a veure la tipologia de cultiu del territori, donat que hi ha conreus, com la vinya, que acostumen a portar associat un procés de transformació (en vi, cava, etc...) en proximitat, mentre que altres com els cereals i els fruiters no adopten amb la mateixa intensitat aquesta dinàmica. L’Alt Penedès és amb diferència la comarca amb més agroindústries (388), seguida per Osona (297), el Vallés Occidental (271) i el Segrià (268) (mapa 4.6).
Mapa 4.6. Indústria agrària, 2020
Font: Registre d’Indústries Agràries i Alimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.