Sistema agroalimentari

Explotar el potencial del sistema agroalimentari en els seus diferents esglaons, tot recolzant la base empresarial i humana del sector, amb una atenció especial al relleu generacional agrari i pesquer, i sense perdre de vista un repartiment del valor just a l’interior de la cadena, així com les vies de treball que es proposen des de la sobirania alimentària, és un aspecte clau.

Tot i la pèrdua de pes sectorial relatiu, l’activitat agrària continua representant l’activitat central de la major part dels territoris rurals, i unida als sectors industrials i de la distribució afins constitueix una de les fonts essencials de la generació de riquesa del país. De manera que la consolidació i potenciació dels sectors com el de la carn, la fruita, l’oli o el vi, de per sí notablement dinàmics, marca una agenda destacada pel sector.

Altrament, a l’interior i més enllà dels principals subsectors agroalimentaris habituats a operar i moure’s en els mercats mundials, no es poden perdre de vista nínxols de mercat i subsectors que tenen un bon potencial de desenvolupament. En aquest cas en els diferents esglaons de la  cadena agroalimentària apareixen iniciatives relacionades amb els fruits silvestres, la micologia, plantes medicinals i aromàtiques i altres que poden adaptar-se localment i potenciar la diversitat agroecològica del país i posar en valor territoris avui molt poc o gens aprofitats. L’estímul dels petits productors locals, així com el desenvolupament de produccions artesanes, circuits curts de comercialització i activitats de restauració vinculades, ofereix una bona base de desenvolupament en la matèria. Pot resultar interessant al respecte tota la reflexió i accions que es plantegin a l’entorn de la idea de sobirania alimentària.

És l’interès del consumidor per l’alimentació de qualitat la que obre la porta als productors familiars/de petita escala i artesans esmentats i la quina ha de servir de suport d’una activitat agrària i uns processos alimentaris basats en la optimització dels processos naturals i el respecte mediambiental.  Tant pel que fa a les accions obligades de les bones pràctiques agràries i del benestar animal, com sobretot de les que giren a l’entorn de l’agricultura i l’alimentació ecològiques.

La pèrdua d’explotacions agràries (gràfic 4.1) ha situat el sector agrari català sota mínims i l’envelliment del sector primari i la dificultat que té d’acollir nous agricultors d’origen no agrari obren un horitzó de futur problemàtic per al sector. El relleu generacional com un dels majors reptes de les zones rurals a curt, mitjà i llarg termini, que es fa particularment greu i d’actualitat en algunes àrees interiors i de muntanya sotmeses a processos de desertització . La revalorització de la professió agrària, la facilitat d’accés a la terra i mitjans de producció, el suport i acompanyament dels joves locals i l’atracció de forans a partir de la formació i mesures d’acolliment  apareix com a indispensable.

Gràfic 4.1. Evolució del nombre d’explotacions agràries i la Superfície Agrària Utilitzada (SAU), 1982-2019

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades extretes del Cens agrari entre 1982-1999, de l’Enquesta sobre l'estructura de les explotacions agràries entre 2003-2016, i de la DUN l’any 2019. Dades de la SAU per l’anualitat 2019 no disponibles. Idescat.