Els serveis bàsics a la ruralitat

La satisfacció dels serveis bàsics esdevé una condició primordial per al manteniment de la població i el desenvolupament econòmic. Les característiques pròpies del poblament de les àrees rurals, amb pobles petits i masies no faciliten precisament la implantació dels serveis, tant de caràcter públic com privat, donada l’escassedat de la població i la seva dispersió.

El fet que molts municipis es trobin sense la massa crítica suficient per fer factible, el manteniment o el nou establiment de serveis com ara una escola, un consultori mèdic, una farmàcia, un bar, alguna botiga i un mínim d’equipaments públics per a la realització d’activitats esportives i culturals, fa que difícilment tinguin la capacitat de revertir la seva dinàmica socioeconòmica regressiva (vegeu mapes 1.3 i 1.4 de la introduccié del repte). Per atreure nous habitants cal cercar la manera de satisfer aquests serveis bàsics, ni que sigui de forma mancomunada entre diversos nuclis propers.

Com hem vist en l’actual pandèmia, les zones rurals s’han configurat en un espai desitjat, precisament per la seva baixa densitat poblacional, per fugir dels perills i de les restriccions imposades. Ara bé, també s’han vist perjudicats pel fet que les limitacions en mobilitat no els han permès accedir a molts dels serveis públics i privats que ja no disposaven en els seus nuclis i que havien de buscar en municipis veïns de certa entitat.

Allí on encara hi ha escola, i ja hi ha 222 municipis catalans que no la conserven per manca d’alumnat, els infants han de migrar als centres comarcals per fer la secundària, i més lluny encara si volen fer estudis terciaris. És evident que no es pot ficar un institut en cada poble, però costa retenir el talent quan el primer que aprenen les noves generacions és que per desenvolupar una carrera professional han d’anar a ciutat.