Gestió forestal

Al costat dels cultius i la ramaderia, els espais agraris es troben representats per altres aprofitaments històrics a Catalunya com la fusta, carbó vegetal i altres subproductes forestals que han tingut una notable importància a través de la història. Els espais forestals, boscos i pastures, representen les dues terceres parts de la superfície del país (61,2%) i mereixen una atenció especial, tant per les seves capacitats productives fustaneres i no fustaneres com per la gran diversitat de serveis ecològics que proveeixen a la societat (mapa 5.1). La superfície de pastures supera les 873.000 ha, incloent altes pastures pirinenques però també molt matollar en zones baixes. Els boscos ocupen gairebé 1,2 millions d’hectàrees, concentrades en bona part al nord i nord-est del país. El boscos aciculifolis són majoritaris als Pirineus i les serralades del sud del país, mentre que al nord-est hi són molt presents els boscos d’esclerofil·les.

Mapa 5.1. Masses forestals segons tipus de vegetació dominant, 2017

Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa d’usos i cobertes del sòl de Catalunya 2017, del Departament de Territori i Sostenibilitat.

Són aspectes tots ells a considerar més enllà de les proteccions establertes a nivell d’espais naturals i de les diferents figures legals de salvaguarda d’aquests. És important remarcar també el contrast entre les forests públiques dominants als Pirineus i els Ports, i les forests privades que caracteritzen la resta (mapa 5.2). D’aquesta manera, bona part dels boscos públics s’ubiquen en la zona pirinenca i prepirinenca. Hi ha més d’un miler de boscos d’utilitat pública que en conjunt suposen més de 500.000 hectàrees de terreny forestal. En bona part aquests boscos són de titularitat municipal (627 boscos i vora 300.000 ha. de superfície), al que caldria afegir una xifra no menyspreable de boscos propietat d’entitats municipals descentralitzades (108 i prop de 95.000 ha,). La Generalitat és titular d’un bon grapat de petits boscos públics (261, que totalitzen unes 89.000 ha.). Tenen també un pes relativament important els boscos privats amb conveni de gestió pública (127 boscos, unes 17.000 ha.). La resta d’administracions titulars de forests públiques (Estat, Diputacions, agències públiques) tenen un pes molt residual.

Mapa 5.2. Boscos d’utilitat pública segons tipus de propietat, 2021

Font: Elaboració pròpia a partir de la base cartogràfica de boscos públics 2021 del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Les explotacions forestals tenen un pes determinant al nord de les Comarques Centrals, destacant en les zones productores les comarques d’Osona, el Berguedà i el Solsonès (mapa 5.3). El nombre i superfície de les explotacions forestals en el nostre país es troba en franc retrocés. Si el 1989 hi havia prop de 33.000 explotacions que ocupaven gairebé 1 milió d’hectàrees, el 1999 aquesta xifra havia baixat ja a 21.438 explotacions forestals i 838.663 ha de boscos gestionats i en producció. Segons les darreres dades disponibles, les del cens de 2009, la decadència del sector continua, amb 14.248 explotacions forestals que ocupen 359.422 hectàrees. Apart de la crisi del sector -segurament quan tinguem les dades del cens agrari de 2019, encara no publicades, les dades seran encara menors-, hem de fer incís aquí que l’augment de la superfície forestal, unit al progressiu abandó de la seva gestió amb finalitats productives ens acaba deixant un país destinat a cremar a la foguera. Així, la presència d’explotacions forestals, no pressuposa per si un major grau d’aprofitament.

Mapa 5.3. Explotacions forestals, 2009

Font: Cens Agrari 2009, IDESCAT.

Les comarques de les demarcacions de Barcelona i Girona suposen el 49,2% de la superfície de les explotacions forestals segons el Cens Agrari de 2009, però segons dades del DAAC concentraven el 76,8% de la producció de fusta de Catalunya el 2019 (mapa 5.4). Dels prop de 700.000 m³ de fusta produïts a Catalunya el 2019, el 93% fou de coníferes (pins, avets, etc.) i només el 7% de planifolis (alzines, pollancres, plataners, etc). Com es pot observar també al mapa 5.4, la producció es concentra principalment al nord del país, i per demarcacions, la província de Barcelona fou la que aportà més producció (39%), amb un paper preponderant del pi roig i el pi blanc. És seguida de prop per la de Girona (38%), que compta amb produccions importants de pinastre entre les coníferes i de pollancres entre els planifolis. Un pes molt menor té la demarcació de Lleida (19%), on predomina la producció de pi roig i pinassa; i la producció és testimonial a la demarcació de Tarragona (4% de la producció catalana), en aquesta cas centrada en el pi blanc. Hi ha doncs un bon tram a recórrer pel que fa al major aprofitament dels recursos i la gestió sostenible de la superfície forestal en el món rural.

Mapa 5.4. Producció fustanera, 2019

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació del Observatori Forestal Català (http://www.observatoriforestal.cat/produccio-de-fusta/) del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Les dades representades en el mapa corresponen al total de producció de fusta per comarca el 2019 computada en m³ (la producció per al conjunt de Catalunya era de 695.204 m³, el 93% de la qual correspon a fusta de coníferes).

La gestió forestal no es pot desentendre, altrament, dels fenòmens que amenacen la seva pervivència, entre els quals destaquen els incendis forestals, un risc permanent per als boscos del país, particularment en anys secs i fora de l’alta muntanya (mapa 5.5). Aquestes estadístiques recullen dades dels principals incendis, i durant les dues primeres dècades han computat 323 incendis importants, amb una superfície total cremada de gairebé 62.000 hectàrees. En un període tant curt de temps trobem però que l’1,2% d’aquesta superfície, unes 750 hectàrees, s’han cremat més d’un cop. Els anys pitjors de la sèrie són el 2012, amb més 17.500 hectàrees cremades, i el 2003, amb prop d’11.500 ha. Els darrers anys han estat relativament tranquils, essent l’incendi més important dels darrers anys el de la Torre de l’Espanyol de juny de 2019 (5.046 ha), però el perill segueix present.

Mapa 5.5. Àrees afectades per incendis durant el segle XXI