Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte
Ctra. Sant Llorenç de Morunys, Km 2
25280 Solsona (Lleida)
T+ 93 653 94 19
|
secretaria@arca-dr.cat
La Isabel Guash és propietària de l'obrador l'Esquella. Fa un temps es va instal·lar a Bellver de Cerdanya, per poder obrir, amb el seu company, el seu propi projecte. Amb ella parlem sobre les dificultats amb les que s'hi va trobar, o què va trobar a faltar, però també sobre les avantatges d'obrir un negoci en el món rural.
La Red Española de Desarrollo Rural recull en una publicació més de 50 iniciatives dels grups LEADER posades en marxa durant els pitjors moments de la crisi sanitària provocada pel coronavirus.
El nous emprenedors i emprenedores que obren negocis al món rural es troben amb diverses dificultats, i per això cal una xarxa de protecció, com beneficis socials i facilitats fiscal, però també una millora de les telecomunicacions. En parlem amb Helena Valls, impulsora de Kimu.
L’Agenda Rural de Catalunya ha identificat vuit reptes als quals ha de fer front el món rural per garantir en un futur immediat que les seves necessitats com a societat estaran cobertes. En parlem amb Marta Poch, alcaldessa de Josa i Tuixent.
L’Agenda Rural de Catalunya ha identificat vuit reptes als quals ha de fer front el món rural per garantir en un futur immediat que les seves necessitats com a societat estaran cobertes. En parlem amb Gemma Orrit, alcaldessa de Peramola.
El repte demogràfic i la transició ecològica han estat els àmbits que han recollit més propostes. A partir d’ara, s’activarà la comissió motora i es redactarà el primer esborrany d’Agenda Rural de Catalunya, que serà sotmès a la participació del territori.
En el marc del Projecte Odisseu, que busca afavorir el retorn dels i de les joves al món rural, es va crear el Projecte Viure a Rural, pensat per caminar cap a un repoblament sostenible i donar suport a les persones que volen viure a les zones rurals.
La iniciativa té com a objectiu central fomentar el retorn a les zones rurals d’origen i l’arrelament de joves, a través del contacte i la implicació dels principals agents que incideixen en la seva transició: les universitats i centres de formació, les empreses locals, les institucions i administracions que intervenen en les polítiques de desenvolupament rural, d’ocupació i de creació d’empreses i de joventut.
La iniciativa francesa busca acollir persones que vulguin desenvolupar un projecte en territoris rurals. El programa compta amb una xarxa d’antenes d’acollida a diverses zones rurals del país francòfon, que ofereixen diferents serveis a aquelles persones interessades en “incorporar-se” al món rural.
El projecte impulsa un conjunt d'actuacions per contribuir a frenar el despoblament i potenciar la instal·lació de nous pobladors als territoris rurals d'Aragó.
L’Agenda Rural de Catalunya ha identificat vuit reptes als quals ha de fer front el món rural per garantir en un futur immediat que les seves necessitats com a societat estaran cobertes. En parlem amb Mireia Font, gerent del Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya.
La baixa densitat de població, l’envelliment progressiu de les persones, la fuga de talent fora de la ruralitat, la manca d’habitatge i el difícil accés a determinats serveis converteixen el repte demogràfic en vital per al futur de les zones rurals. En parlem amb Francesc Boya, Secretari General per al Repte Demogràfic.
La vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, va presidir ahir, dimarts 16 de març, la Comissió Delegada per al Repte Demogràfic, on es va aprovar el Pla de Mesures per fer front al Repte Demogràfic.
La recollida de propostes continua fins al pròxim divendres 26 de març. Aquesta fase està oberta a tothom que vulgui fer aportacions, ja siguin de manera individual o com a entitats, associacions, administracions, agents econòmics o socials.
El Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, l’Associació per al Desenvolupament Rural de la Catalunya Central, l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura, ADRINOC i ARCA han establert un acord amb la Diputació de Barcelona per enfortir les estratègies de desenvolupament rural durant els propers tres anys.
Avui, dilluns 22 de febrer, comença el període de recollida de propostes inicials de la ciutadania que s’allargarà fins al pròxim divendres 26 de març.
L’Associació Catalana de Municipis (ACM), a través de la Fundació Transparència i Bon Govern Local (FTBG), està desenvolupant un projecte amb l’objectiu de combatre el despoblament a bona part del territori català. El projecte 'Arrelament al territori' pretén detectar problemàtiques i necessitats a les zones afectades per aquest fenomen i implementar iniciatives i bones pràctiques que ajudin a potenciar el territori.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha convocat per als dies 25 i 26 de març les eleccions per determinar la representativitat de les organitzacions professionals agràries a Catalunya. Per primera vegada, les Eleccions Agràries 2021 se celebraran únicament mitjançant la votació electrònica.
Durant l’any 2020, el Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014 – 2020 va executar un total de 121,1 milions d’euros. Les mesures que han suposat una major despesa executada han estat les destinades al sector agrari a través del Contracte Global d’Explotació, les quals acumulen una despesa executada de més de 77,4 milions d’euros, és a dir, més del 63% de l’import anual executat.
El projecte 'Repoblem un camp d’oportunitats' del Consorci Leader per al Desenvolupament Rural del Camp engega la segona fase amb quatre municipis pilot. Aquests municipis són Vilabella, a l’Alt Camp; Vilaplana, al Baix Camp; Passanant i Belltall, a la Conca de Barberà; i Gratallops, al Priorat.
Entrevista d'Esther Herrera, publicada a El Bierzo Digital. Esther Herrera / Ical. "Hola? Bona tarda. Sóc la vicepresidenta Dubravka Suica", se sent dir a l'altra línia de telèfon. La política croata (Dubrovnik, 1957) ostenta el càrrec de vicepresidenta de la Comissió Europea encarregada de Democràcia i Demografia des de fa un any, quan Ursula Von der Leyen va començar a presidir l'executiu comunitari. És la primera vegada que un alt càrrec de la institució vetlla pel desafiament demogràfic.
La Red Rural Nacional va organitzar el passat dilluns 18 de gener una jornada virtual de presentació de l'informe "Estudio sobre el Acceso a la Tierra. Documento final del Grupo Focal de Acceso a la Tierra". El document, que culmina el treball d'anàlisi i reflexió del Grupo Focal, recull les conclusions i propostes dels experts sobre la necessitat de facilitar l'accés a la terra i el relleu generacional agrari.
Després de l'èxit obtingut en la primera edició del curs "Un nou escenari rural: ODS, Agenda 2030 i LEADER", impulsat durant el mes de novembre de 2020, i les múltiples sol·licituds per a la seva reedició, la REDR ha decidit obrir de nou les portes d'aquesta formació perquè més gent tingui l'oportunitat de formar-se de manera gratuïta en matèria d'ODS.
El Comitè Europeu de les Regions (CDR) i l'Intergrup Zones Rurals, Muntanyoses i Perifèriques (RUMRA) i pobles intel·ligents del Parlament Europeu, amb el suport de l'Associació Internacional Ruralitat - Medi Ambient - Desenvolupament (R.E.D.) i Euromontana, van organitzar una conferència per debatre les necessitats específiques de les zones rurals després de 2020.
La presidenta de la Comissió Europea ha anunciat el desenvolupament d'una visió a llarg termini per a les zones rurals a fi de permetre a aquestes aprofitar al màxim el seu potencial i fer front als seus propis reptes, com el canvi demogràfic, la connectivitat, el risc de pobresa o l'accés limitat als serveis. La tasca es durà a terme en estreta col·laboració amb les persones que viuen a les zones rurals, així com amb les autoritats locals i regionals.
L’accés a serveis essencials, la revitalització dels territoris, la transició ecològica, l’agricultura, la salut, l’ocupació, la mobilitat, la renovació generacional, l’envelliment, l'aïllament, la cultura o el suport a l’economia social i solidària són alguns dels reptes als quals intenta donar resposta l’informe ‘Ruralitats: una ambició per compartir’.
El 2019, a França, es va aprovar l’informe ‘Ruralitats: una ambició per compartir’, un document que recollia 200 propostes sorgides de baix a dalt i que van ser incorporades pel Govern Francès com a mesures en peu d’igualtat a les previstes per a les zones urbanes, convertint-se en l’Agenda Rural Francesa, la primera Agenda Rural aprovada a Europa. Conversem amb Gérard Peltre, president de l’Associació Internacional Ruralitat – Medi Ambient – Desenvolupament (RED) i del Moviment Europeu de la Ruralitat (MER), sobre l’Agenda Rural Francesa i sobre la necessitat d’impulsar una Agenda Rural en l’àmbit europeu amb objectius concrets per tal de reforçar la dinàmica innovadora dels territoris rurals i fomentar una cooperació interterritorial.
La Comissió Interdepartamental sobre el Despoblament Rural, liderada per la Direcció General de Desenvolupament Rural, va encomanar a ARCA, l’Associació Catalana de Municipis, l’Associació de Micropobles i al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible la redacció de l’Agenda Rural Catalana que en consonància amb altres agendes catalanes i europees dibuixi les línies de desenvolupament rural dels propers anys. Parlem amb Meritxell Serret, delegada del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea, sobre els reptes que ha de donar resposta la futura Agenda Rural Catalana i sobre el rol del món rural per garantir el benestar i la sostenibilitat.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha impulsat la diversificació econòmica de les zones rurals Leader 2014-2020 amb una nova convocatòria d’ajuts, la sisena d’aquest període de programació, en què s’ha presentat 457 sol·licituds per a realitzar inversions a les zones Leader de Catalunya.
La crisi del coronavirus ha fet créixer l’interès per la vida rural. Fer reviure un poble no és un procés fàcil i ara és una realitat o un boom que s’ha fet evident arran de la pandèmia i el confinament. La pandèmia ha demostrat que les grans aglomeracions no van massa bé per la salut i que és més fàcil controlar el virus en espais oberts i amb poca gent. Moltes famílies han vist que fora de les grans ciutats podrien viure millor i les zones rurals i els pobles petits han trobat l’oportunitat d’evitar el despoblament.
