El projecte, fortament lligat a les TIC, té un enfocament innovador per afrontar les carències educatives a les zones rurals. Ho fa mitjançant un espai virtual compartit a temps real on les escoles rurals poden donar-se suport entre si.
Notícies
El document identifica les necessitats i reptes del territori rural per garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament, i serà un element clau per planificar les polítiques d'equilibri i cohesió territorial del país
L’estudi evidencia que les noves circumstàncies tecnològiques i culturals obren la porta a un transvasament d’activitats i de població a les àrees rurals
Jaume Oller és Vicepresident primer de la Fundació Seira. Es tracta d'una organització sense ànim de lucre constituida el març del 2008 amb els fons socials no repartibles de la cooperativa Ecotècnia.
Serà en un acte de 10 a 12 hores a la seu de l'Associació Catalana de Municipis (ACM)
La UAB i el CED publiquen el primer estudi que analitza les migracions internes a Espanya durant la pandèmia, on es constata que els moviments cap als municipis rurals van augmentar un 20,5%, mentres que les sortides van disminuir un 12,6%.
Raquel Serrat és responsable de medi rural de la Unió de Pagesos de Catalunya (UP). En aquesta entrevista parlem amb ella sobre l'Agenda Rural de Catalunya, i explica com poden contribuir des d'UP en el desenvolupament d'aquesta eina.
Cristina Sánchez és presidenta de la Xarxa per la Conservació de la Natura (XCN). En aquesta entrevista parlem amb ella sobre el projecte de l'Agenda Rural de Catalunya.
El número 49 de la revista està dedicat a la joventut rural
Carla Roca, és tècnica de Coopcamp i membre de l’Espai de Transferència Tècnica de Ruralitats de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius. En aquesta entrevista parlem amb ella sobre la feina i els reptes de l'Agenda Rural de Catalunya, i especialment sobre el repte demogràfic.
Raül Manzano és membre de la Federació Moviments Renovació Pedagògica de Catalunya, i Miquel Payaró forma part del Secretariat Escola Rural de Catalunya. En aquesta entrevista parlem amb ells sobre que opinen del desenvolupament de l'Agenda Rural de Catalunya, així com de quins aspectes importants del seu àmbit d’actuació consideren clau treballar en un futur immediat als territoris rurals.
Laura Benseny és professora de secundària i membre de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. En aquesta entrevista parlem amb ella sobre l'Agenda Rural de Catalunya i com poden contribuir-hi des de la seva associació.
L’última acció és l’anàlisi sobre els models dels petits negocis agroalimentaris viables i innovadors del món rural català. L’informe conclou que cada vegada són més conscients i responsables del seu impacte, i que conceben la innovació com un pilar indispensable
Gemma Carbó és la directora del Museu de la Vida Rural. Parlem amb ella sobre l'Agenda Rural de Catalunya i sobre quins aspectes del seu àmbit d'actuació considera clau treballar en un futur immediat als territoris rurals.
La Comissió Europea va presentar una visió a llarg termini per a les zones rurals de la UE, en la qual s'indiquen els reptes i problemes als quals s'enfronten i es posa l'accent en algunes de les oportunitats més prometedores de què disposen aquestes regions.
Cal legislar per a les ciutats, per descomptat, però també per als pobles
La Xarxa neix amb l'objectiu d'arrelar una nova pagesia
Dissabte 23 d’octubre a Solsona, en el marc de la fira Solsoterra, es realitzarà a desena edició de la jornada masies + sostenibles.
Viure a rural vol facilitar l’accés als recursos i serveis que es poden trobar en els municipis rurals Leader de Catalunya
Yves Champetier va ser el coordinador de la xarxa europea Leader I i Leader 2 de 1992 a l'any 2000. Des de llavors, ha estat involucrat en FARNET (xarxa de territoris dependents de la pesca i l'aqüicultura), en la Xarxa Europea de Desenvolupament Rural, així com en la implementació d'enfocaments similars a Tunísia i Amèrica Llatina. És membre de la Junta Directiva de l'Associació Europea d'Informació sobre Desenvolupament Local (AEIDL).
ARCA hi ha participat
Alcaldes, gerents de Grups d'Acció Local o representants d'empreses conversaran sobre tots aquells temes que poden suposar una finestra d'oportunitat per a la joventut
Amb el títol “Eines per trobar solucions i pensar diferent”, la sessió anirà a càrrec d’Eduard Ramos
S'anima a empreses, start-ups i emprenedors a presentar propostes innovadores, viables i adaptades per a un o diversos dels reptes plantejats
Joan Jordi Obiols és tècnic d’Habitatge del Consell Comarcal de l’Urgell. En aquesta entrevista ens parla sobre quines són les principals problemàtiques en relació a l'accés a l'habitatge al món rural, així com quines iniciatives s'estan desenvolupant des del Consell Comarcal de l’Urgell per augmentar l’habitatge disponible als seus municipis. A més, constata que "l’habitatge cooperatiu, que és un model força consolidat en altres països europeus, s’està començant a implantar a Catalunya".
Marc Roca és l'alcalde de Rocafort de Queralt, un poble de 211 habitants a la Conca de Barberà, que fa poc ha rebut el premi d’Arrelament al territori de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). En aquesta entrevista parlem amb ell sobre les dificultats que tenen els micropobles per fer polítiques actives pel repoblament, i ens explica en què consisteix el concepte de cohabitatge i com es gestionarà al seu municipi.
Jordi Lapuente Perarnau és regidor i tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Vallcebre. En aquesta entrevista parlem amb ell sobre el despoblament i l'habitatge rural al seu municipi. A més, ens explica quines iniciatives han desenvolupat a Vallcebre per augmentar l'habitatge disponible al poble, i assegura que "als pobles petits compensem la manca de personal tècnic i recursos econòmics amb molta il·lusió, perseverància i implicació personal".
Sebastià Mata és regidor de l'Ajuntament de Maldà i Conseller de l'Àrea d’Educació, Joventut, Habitatge i Repoblament del Consell Comarcal de l'Urgell. En aquesta entrevista parlem amb ell sobre els principals problemes per a l'emancipació de les persones joves i l'atracció de nous pobladors als territoris rurals, però també sobre què creu que hauria de fer l'administració local que vulgui millorar l'habitatge disponible al seu territori. Mata ho té clar: "Si ens ho creiem, hem de ser valentes i trencar marcs que, sovint, ens posen frens a polítiques d’habitatge".
Laura Muixí i Nil Saladich són tècnics de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. Amb ells parlem sobre com orienten i estructuren la temàtica de l'habitatge com a tècnics en Economia Social i Cooperativa, i sobre quines característiques tenen les futures cooperatives d'habitatge en cessió d'ús. A més, en aquesta entrevista, Muixí i Saladich avisen que "no tots els projectes acaben fent-se realitat, ja que tirar endavant una cooperativa d’habitatge és un procés de gran envergadura a diferents nivells".
