L’ús sostenible dels recursos del territori es imprescindible per l’adaptació i la mitigació dels efectes del canvi climàtic. Els paisatges rurals, formats per un complex mosaic agroforestal i d’altres usos del sol, requereixen d’una planificació integral per garantir el seu ús i qualitat al llarg termini. La gestió de l’aigua i a quines activitats es destina i la promoció de l’economia verda son reptes que son i seran claus en un futur immediat a les zones rurals i al país en general. També és necessari anar més enllà de la transició energètica, actualment en desenvolupament, i focalitzar els esforços en promoure una sobirania energètica que garanteixi una producció distribuïda i participada, promocionant així una major resiliència per la nostra societat actual i futura, rural i urbana, catalana.
A més, s’ha de posar damunt de la taula la necessitat de mantenir certa activitat humana per al bon funcionament dels serveis ecosistèmics que es generen, bàsicament, als territoris rurals (aigua disponible i de qualitat, biodiversitat, qualitat de l’aire, paisatge, etc.).