ATLES MÓN RURAL 2022
EL PROJECTE
L’any 2009 la Fundació del Món Rural va editar un primer ”Atles de la nova ruralitat”, un encàrrec realitzat pel Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida que s’ha convertit amb els anys en una eina obligada de consulta per als qui des del sector agrari, des del món de l’ensenyament i des dels més diversos àmbits professionals es troben interessats en les àrees rurals. En aquest context l’Atles fou actualitzat en una nova edició el 2015 sota el subtítol: “L’actualitat del Món rural. Els anys de la gran crisi a la Catalunya rural, 2008-2015”. Des d’aleshores, la recuperació econòmica començà a deixar sentir els seus efectes el 2013 i després deixaria sentir els seus efectes sobre una recuperació demogràfica dels municipis rurals de magnitud força moderada. Però, tot just aquesta començava a fer-se notar una mica més, sobrevingué la pandèmia Covid-19 que comportà un seguit de mesures de limitació i control de la mobilitat a partir del mes de març de 2020. Els efectes econòmics de les restriccions han estat d’entrada ben negatius en termes d’ocupació i PIB per al conjunt de la societat catalana. S’esperava que en un horitzó més o menys proper es produiria una recuperació de les macromagnituds econòmiques en la mesura que es restabliria una situació més o menys propera a la de partida, precedent a la crisi sanitària. Però el retorn a la normalitat es fa esperar i mentrestant han aparegut canvis polítics i econòmics a nivell internacional que fan preveure un nou mon amb diferències importants al dels inicis de l’any 2020. Són canvis que afecten la naturalesa del procés de globalització que havíem experimentat fins ara i que hauran d’afectar també l’evolució dels sectors productius i la marxa de les àrees rurals del nostre país.
A diferència dels desencadenaments de la crisi de 2008, ben desfavorables per a les àrees rurals, en aquesta nova crisi es planteja una situació ben diferent, almenys per algunes d’aquestes àrees. Les restriccions a la mobilitat, unides a d’altres circumstàncies tecnològiques i culturals, semblen obrir la porta a un transvasament d’activitats i població cap a les àrees rurals. Un fet recolzat en un canvi de fons major en les relacions internacionals: un cert fre a la globalització i la recuperació en els països desenvolupats de determinants segments industrials anteriorment deslocalitzats, junt a una major atenció en la fixació local de noves activitats. És aviat per determinar la magnitud i establir la continuïtat i consolidació del fenomen, però poden començar a establir-se algunes hipòtesis i imaginar un nou marc de reflexió i acció per captar les noves possibilitats que s’obren per a les àrees rurals.
En aquest nou marc general de canvi socioeconòmic s’inscriu la informació i reflexió que segueixen, un nou Atles que entoma l’avinentesa que amb el pas dels anys la informació i reflexió editada en suport paper i digital s’ha anat quedant endarrerida i requereix una actualització a partir de les noves circumstàncies. El treball es presenta com una actualització general de l’Atles, que no es queda en un canvi de dates, sinó que busca una selecció dels aspectes més remarcables de la ruralitat per entendre la situació actual. Per plantejar finalment una valoració més general dels canvis experimentats en aquests darrers anys que es posen de relleu a través dels aspectes anteriorment analitzats.
El treball, tot seguint els Atles de la nova ruralitat precedents, té una voluntat marcadament de síntesi i didàctica que ha de guiar la formulació dels continguts i la seva presentació. La informació prové dels organismes públics d’elaboració d’estadística bàsica i de la diversitat de fonts existents sobre el sector agrari i la ruralitat ja treballats en Atles precedents, més algunes noves fonts de procedència estadística diversa. Es mantenen els àmbits municipals i comarcals com a àrea de treball, segons la lògica ja instaurada en els Atles de la nova ruralitat, tot introduint les modificacions administratives produïdes en la divisió comarcal, els municipis o les vegueries.
A propòsit del títol d’aquest nou Atles retrat del món rural apareixia com repetitiu parlar encara de l’”Atles de la nova ruralitat”. Donem la “nova ruralitat” per assumida, donem per assumida una ruralitat que s’ha equiparat socialment i culturalment amb les ciutats, per bé que amb les seves singularitats manifestes. I remarquem els nous desenvolupaments en els quals ens trobem davant unes àrees poc poblades que naveguen entre les aigües de la recessió i el risc de despoblament, d’una banda, i les de la recuperació socioeconòmica i el repoblament, de l’altra. Les cartes, en aquest sentit, no estan ja donades i cada ruralitat s’haurà d’atendre als propis recursos, a la capacitat d’iniciativa o a la confluència de determinats astres. Els promotors de l’Atles, l’Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) compten posar-hi també el seu saber i esforços.
